Segons fonts del mateix Institut Català de la Salut (ICS) el seu president, Josep Prat, ja estaria de preteses "vacances" a Galícia. Artur Mas li busca un substitut, però no el troba.

Fonts de l'ICS informen de barbaritats concretes atribuïdes a Prat. Així, fa un parell de mesos va convocar una reunió de prop de cent alts càrrecs de l'ICS a la sala d'actes de la seu central. Prat va aplicar a l'ICS, del qual era i encara és president, el lema "Una, Grande y Libre", potser el més característic del franquisme.

Tres fonts informants, detallen que, per Prat, l'ICS havia de ser convertit en diversos ( no "Un") , que havien de ser petits ( no "Gran") i que se l'havia d'alliberar ("Lliure") de controls administratius.

Les fonts precisen que l'assimilació de la sanitat pública catalana al franquisme era reiterativa en Prat i els seus col·laboradors. Usaven com a preteses proves l'arquitectura del Hospital de la Vall d'Hebron i de la seu de l'ICS, que ho havia estat del "Instituto Nacional de Previsión". Una altra afirmació va ser que l'ICS equivalia a llaurar amb dos cavalls, mentre que caldria usar un tractor. Ai las, sembla que se'l vol aixafar amb una piconadora.

Diversos col·laboradors directes de Prat haurien afirmat que "per afermar l'autoritat" calia acomiadar algú cada mes, encara que després l'afectat guanyés el judici i l'ICS hagués de pagar.

Les fonts confirmaren la voluntat de Prat de fugir dels controls del dret administratiu i d'aconseguir pels "consorcis i altres entitats" (que sorgirien de la destrucció de l'ICS i tindrien participació privada) "la reserva de noms i dels beneficis, exempcions i franquícies, qualsevol que en sigui la naturalesa, que la legislació atribueixi a l'Administració de la Generalitat i a les entitats públiques que tenen encomanada la gestió de la Seguretat Social".

Tot el text citat és d'un brutal dictamen jurídic privat, demanat i pagat per l'ICS. Ara bé, costa d'imaginar que el Tribunal Constitucional ho permetés.

Ahir vaig saber documentalment que l'antic alcalde socialista de Reus Josep Abelló va tenir poders, el màxim d'amplis, de la gran empresa sanitària d'Innova (Sagessa) des del 8 de setembre del 1999, fins el passat 9 de novembre del 2011. Ja retomarem al tema, ben al·lucinant. A Reus va ser presentat el substitut de Prat al capdavant d'Innova i també com a màxim executiu de l'Ajuntament de Reus, Joan Carles Ferraté Messeguer. Era director general de la Societat d'Aigües de Reus, integrada dins Innova, on ell va ingressar el 2003.

Va ser designat per un consell d'administració d'Innova que, fins el mateix moment de la votació, desconeixia el nom del personatge escollit per l'alcalde. No figurava en l'ordre del dia ni en cap documentació a l'abast. El nomenament haurà de ser ratificat per la junta general d'Innova i pel ple municipal, convocats pel 10 de febrer.

Ferraté passarà a ocupar les funcions de Prat, amb un sou inferior. Canviarà el nom de les dues funcions reusenques de Prat. Aquest era director general d'Innova i ara Ferraté usarà el títol de gerent, tant d'Innova com d'Epel Innova (holding de no mercat). Ambdues són cent per cent municipals. Però controlen dotzenes d'altres empreses, moltes sanitàries, en sis comarques, fins al País Valencià.

Ferraté, com abans Prat, serà el seu propi superior, en ser designat, tot indica que per decret municipal, director de Recursos de l'Ajuntament de Reus. Canvia només el nom. Amb Prat el nom era director general. Tenia el mateix poder executiu total que tindrà Ferraté.

Com en el cas de Prat, l'ajuntament s'hauria saltat, segons tots els indicis, la llei 7/2007 de dotze d'abril, sobre l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic. Menysprearia o violaria els principis legals de mèrit, capacitat, publicitat i concurrència. Pellicer no pot al·legar ignorància, atès que un informe escrit del 18 de juliol del 2011, del secretari del propi ajuntament de Reus ja dictaminava la mateixa il·licitud jurídica en el nomenament de Prat com director general de municipi per Pellicer.

Ferraté no tenia bona relació amb Prat, mentre que moralment sembla ser superior a Prat. Una font afirma que "Ferraté va patir en carn pròpia una Innova que arrasava en les totes empreses del holding. Ell era el gerent d'una de les poques (Aigües de Reus) que està sanejada i genera recursos. És un defensor de l'empresa pública (sotmesa als controls ?propis del Dret Administratiu), per oposició a la política de fugida d'aquells ?controls, duta a terme per Prat". Ferraté va ser ?denunciat fa uns cinc anys per unes obres efectuades en una seva casa. Va ser ?desestimada i arxivada definitivament.