L'avançament de les eleccions catalanes anunciat pel president de la Generalitat, Artur Mas, ha fulminat les comissions d'investigació sobre les caixes d'estalvis catalanes i la gestió de la sanitat que actualment estaven en marxa en el Parlament. Després de constituir-se abans de l'estiu, les dues comissions havien de posar-se a treballar amb el nou curs polític, però la decisió del president català suposa que els seus treballs quedin suspesos definitivament.
Quan una legislatura arriba al seu final, les comissions queden automàticament dissoltes, i per tornar amb la nova legislatura haurien de començar de zero, ja que no es manté la seva estructura. Això significa que els partits que les van impulsar hauran de proposar-les i buscar una altra vegada els suports necessaris per crear-les, per la qual cosa un hipotètic canvi en l'aritmètica parlamentària deixa a l'aire que tornin a constituir-se.
Amb l'avançament electoral evitaran haver d'acudir a la Cambra a comparèixer davant la comissió de caixes el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, el seu antecessor i exvicepresident del Govern, Rodrigo Rato, i el president del Banc d'Espanya, Luis Linde. També haurien d'haver acudit a aquesta comissió el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell; el seu antecessor, el socialista Antoni Castells, i els expresidents del Banc d'Espanya Miguel èngel Fernández Ordóñez i Jaime Caruana.
En el cas de la comissió de sanitat, va ser fulminada el mateix dia en què, al matí, s'havia aprovat els compareixents, entre els quals hi havia el conseller de Salut, Boi Ruiz, i la seva antecessora en el càrrec, Marina Geli. També haurien d'haver assistit a la comissió el diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar, Xavier Crespo; l'expresident de l'Institut Català de Salut (ICS) Josep Prat, i el president del grup Serhs i vicepresident a del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), Ramon Bagó, tots ells esquitxats per suposades irregularitats en la gestió de la sanitat catalana.
Com a màxims responsables polítics de la sanitat catalana, Boi Ruiz i Marina Geli haurien d'haver donat explicacions al Parlament al voltant dels quatre principals casos de presumpta corrupció: els casos de l'empresa Innova a Reus, el de la gestió de l'Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu a Barcelona; el cas del consorci de Salut Selva Maresme i el de l'empresa SERHS, una des les que més relació ha tingut en la provisió de serveis amb la sanitat pública, especialment a Badalona. Tots els grups parlamentaris havien expressat la seva voluntat d'arribar fins al final en els presumptes casos de corrupció que han afectat la imatge de la sanitat a Catalunya i havien avançat que l'objectiu de la comissió seria, a més, el d'evitar que casos com aquests tornin a succeir.
Crítiques de l'oposició
Tot i l'ambició que van expressar els grups, la majoria de l'oposició va criticar l'actitud de CiU i PSC. La "sociovergència" ha "vetat", segons ICV-EUiA, ERC, PPC i C's, la compareixença de persones destacades en alguns dels casos que s'investigaran. "És absolutament lamentable", va explicar la diputada popular Eva García. Fet que van compartir els diputats d'ERC i d'ICV-EUiA, Carme Capdevila i Josep Vendrell. L'expresident de l'Hospital de Sant Pau, Albert Folia, l'actual president de l'Hospital, Xavier Pomès; la consellera de Benestar Social a l'Ajuntament de Pineda de Mar, Carme Aragonès, els exalcaldes de Badalona, Maite Arqué i Jordi Serra i el director general del CSC, Ramon Cunillera són algunes de les persones que no seran citades a comparèixer en la comissió d'investigació. Les crítiques queden ara en un segon pla després de l'avançament electoral ja que la comissió d'investigació ha quedat, de moment, suspesa.
