M'expliquen la celebració, divendres passat, a Santa Coloma de Farners, de la "Festa de la Ratafia". Pel nom semblaria una celebració popular neutra, pròpia de tothom de Santa Coloma i dels que vulguin desplaçar-s'hi. Vistos els fets no sembla que fos així.

En el campanar de l'església penjava una bandera estelada. És intolerable per part de l'Església. O és que no hi ha catòlics que no siguin independentistes? O és que l'estelada, fins fa quatre dies ignorada per la immensa majoria de la població, pot substituir la de tots, la de les quatre barres? Va costar fer-la oficial i, per sort, està assumida per tothom, una bona raó per mantenir-la. Però aquest argument no el pot admetre Mas, que perdura en la demagògia, en la sacralització cínica de la trencadissa. Necessita tapar la seva pèssima gestió amb cridòries i enfrontar a una societat catalana ara dividida i abans unida.

Quan Pasqual Maragall va tenir la desencertada idea de ?substituir la bandera de Barcelona per una de nova, Miquel Roca, llavors cap municipal de CiU va estar-hi en contra, dient coses assenyades i prudents, com que no volia una guerra de banderes. Ara la prudència i el seny han emigrat, com emigraran molts de catalans -uns per cercar feina i altres per fàstic- davant la trencadissa immensa que porta a terme Mas, per raons que, per davant, limiten amb el seu nas i, per darrerae, amb el seu cul, el que vol mantenir en una poltrona.

Mas obra per mer afany de poder personal, de manera grollerament improvisada i cínicament falsària, no dient ni un mot dels problemes urgents que ens ofeguen, per tapar el seu nefast balanç.

Moltes persones de bona fe ?cauen en la trampa de les seves declaracions retòriques. Va passar a Santa Coloma, on unes festes de tots es van convertit en les dels independentistes de CDC.

El meu informant m'explica un dinar presidit per l'alcalde Toni Solà (CDC) i el portaveu de la Generalitat, Francesc Homs. Solà llegí versos d'Espriu, sent interromput per crits de "Independència, Independència". Ai caram, en canvi en la proclamació de candidat de Mas, la mateixa organització de CDC va tenir cura expressa que només es clamés "Mas President" i no pas un altre bram, ja usat: "Mas President, Catalunya independent". Hi ha tants llenguatges com dies.

La conclusió personal que en trec és que mai no ficaré el cap en res que, malgrat ser objectivament neutre i de tots, pot ser instrumentalitzat per la bogeria estatista de CDC.

No hi ha cap autoritat -civil o eclesiàstica, que deien en els grotescos temps del franquisme- que estigui legitimada per distingir o diferenciar els ciutadans, si la llei no ho estableix. Això forma part de la igualtat davant llei, un principi constitucional, i preconstitucional. Potser per això mateix Mas se'l passa pel folre. Mas ha denigrat genèricament la llei, els tribunals i les constitucions. Tan ignorant és que no veu -i si ho veu se li en fot- que aquest seu llenguatge de clar rebuig del Dret obre la porta a tots els totalitarismes i a tots els populismes, en primer terme el que ell encarna?

Això no vol dir que no hi pugui haver reunions de partits, de clubs o d'amic o d'enemics de la ratafia. Significa només que no es pot excloure ni pertorbar el dret a ser el que es vol ser, cosa que implica evitar enganyifes, manipulacions i desqualificacions. També significa que una església catòlica (mot que vol dir universal) no ha de mostrar espectacularment banderes de combat polític molt discutit.

Darrere els seus brams demagògics Mas no té res clar, mentre que de vegades té clar exactament el contrari del que diu. Creu que els catalans hem de ser el que ell vol ara -després del seu personal ensurt de l'11-S- que siguem. Per això si un referèndum o consulta, o el que sigui, decideix una cosa que no li agradi en tornarà a fer un altre. Ens vol deixar triar entre patates o bé patates. Pot estar fent-nos votar fins que triem.... patates. Altrament, continuarà destruint la pau que hi havia abans d'ell. Tot resulta tan gros que sembla que, en realitat, t'hagis injectat ratafia.

La borratxera serà més o ?menys llarga i la recuperació de la innecessària intoxicació pot fer desaparèixer Catalunya com entitat seriosa, o tan sols presentable. Ja es va veure a Brussel·les, on no arriba la maligna TV3 i on la comunicació social és lliure, és a dir no subvencionada ni instrumentalitzada.