El conseller de Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, va plantejar ahir obertament que la consulta catalana per exercir el dret a decidir no serà jurídicament vinculant i va plantejar la possibilitat que en aquesta es pugui votar a partir dels 16 anys amb un cens nou. Homs, en declaracions a Rac1 i segons un comunicat d'aquesta emissora, va afirmar sobre la consulta que "hi ha un article de l'Estatut que diu que tenim competències exclusives, però no poden ser refrendatàries, perquè té el Govern espanyol la competència".
"La consulta no seria jurídicament vinculant. El caràcter vinculant des d'un punt de vista polític és escoltar la veu del poble", va afegir el portaveu del Govern, que va apuntar que la "fase final" de l'elaboració de la llei de consultes "definirà si hi ha marge per fixar la posició per votar a partir dels 16 anys i permetre que el TC estableixi clarament què és competència de l'Estat, com el cens electoral", perquè queda per desenvolupar de l'Estatut "no calcar el cens electoral per evitar que no seguíssim el cens de l'Estat". Respecte a la possibilitat que el Govern impugni la declaració sobiranista, Homs va subratllar: "Ningú no impugnarà, i si ho fes, no té cap recorregut. Entre d'altres funcions, el Parlament està habilitat per aprovar lleis i fixar posicionaments polítics i textos com el de dimecres".
Els passos
La creació del Consell Català de la Transició Nacional es perfila com el pròxim gran pas que seguirà el Govern d'Artur Mas, paral·lelament a obrir contactes amb les institucions de l'Estat. Inclòs a l'acord de legislatura signat entre CiU i ERC, el Consell Català de la Transició Nacional serà l'organisme assessor en tot allò relatiu al procés per exercir el dret a decidir i per dotar Catalunya d'"estructures d'Estat". Aquest consell, que haurà de constituir el Govern i que començarà a prendre forma en les pròximes setmanes, estarà integrat per experts i personalitats de relleu per assessorar en el nou procés sobiranista.
Entre les seves missions, el Consell tindrà la d'afavorir la participació en el procés de la consulta a entitats econòmiques, socials i culturals, així com les formacions polítiques favorables al dret a decidir (CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP). En paral·lel a la creació d'aquest organisme consultiu, el president de la Generalitat iniciarà en les pròxims dies o setmanes els contactes, alguns de públics i altres de privats, amb les institucions de l'Estat. La previsió de la Generalitat és que Artur Mas, que va prendre possessió al desembre, mantingui la seva reunió protocol·lària amb el Rei Joan Carles I abans de final de mes o principi de febrer, encara que la data no està fixada, com tampoc està acordada una reunió pública amb el president del Govern, Mariano Rajoy, més enllà que es puguin produir contactes privats, segons les fonts consultades.
Les modificacions
Després que el Parlament de Catalunya aprovés la declaració de sobirania amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i un dels diputats de la CUP, una de les primeres lleis que es tramitaran és la de Consultes, que no va acabar el tràmit parlamentari en la legislatura anterior per l'avançament electoral. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va avançar que dijous que ve es començarà a redactar la Llei de Consultes catalana. Segons va indicar en unes declaracions a Catalunya Ràdio, l'objectiu és que la Llei de Consultes serveixi de marc perquè el poble català exerceixi el seu "dret a decidir", tot i que la consulta no tingui valor jurídic perquè no serà un referèndum.
"Serà una consulta a tot Catalunya", va precisar, i "encara que no tingui efectes jurídics, d'alguna forma el que es buscarà serà que puguin participar els ciutadans amb un cens que sigui semblant o igual al cens electoral".
La presidenta del Parlament va afegir que la nova llei permetrà convocar una consulta sense haver de demanar permís al Govern espanyol, si bé es va mostrar partidària d'explicar-li a aquest últim el que volen fer.
"És cert que és difícil parlar en aquests moments amb el Govern de l'Estat, però s'ha de fer, i cal intentar explicar què és el que es pretén, i crec que primer cal plantejar la petició, després utilitzar la Llei de Consultes per via de Referèndum de l'any 2010 i la nova Llei de Consultes, i mentrestant, dialogar i buscar solucions", va assegurar la presidenta del Parlament, Núria de Gispert.
