ERC fixa les tres possibles vies per arribar a la independència

Considera la consulta com "l'instrument idoni" però no descarta la declaració unilateral

07.07.2013 | 00:00
ERC fixa les tres possibles vies per arribar a la independència
ERC fixa les tres possibles vies per arribar a la independència

La Conferència Nacional d'ERC va aprovar ahir la ponència en què defineix tres vies per accedir a la independència i el model de República Catalana que propugna aquest partit, però de la qual també es desprèn una "voluntat de liderar el país".
El text indica que el referèndum o la consulta és "l'instrument idoni", però no descarta les eleccions plebiscitàries o la declaració unilateral. El coordinador de la ponència, Joan Manuel Tresserras, va explicar que l'objectiu és explorar els límits de la legalitat però va deixar clar que "la prioritat és la veu sobirana del poble".
La ponència va ser aprovada, com era de preveure, per gairebé unanimitat (677 a favor, 2 en contra i 7 en blanc) i amb una sola esmena que ha estat votada -i rebutjada- pel plenari de les gairebé 200 que havien estat presentades pels militants i que van ser negociades i integrades a text definitiu.
Tresserras va indicar que "feia falta actualitzar el projecte polític d'ERC, no l'ideari ni l'estratègia", per tal d'adaptar-lo "als canvis ocorreguts els últims anys", i va demanar un esforç "per donar el pas des de la ideologia cap a la política".
Això, va recalcar, és indispensable per assumir la responsabilitat que comporta que algun dia "ERC pugui ser el partit majoritari i haver d'assumir el repte de governar", el que no és incompatible, va matisar, amb "mantenir la lleialtat" a l'ideari bàsic del partit.
Segons Tresserras, ERC vol "liderar la construcció de la república a partir de la vertebració d'una amplíssima majoria social", i està disposada a governar si així ho volen els ciutadans, però aquesta situació, va admetre, contrasta amb el fet que pocs anys enrere el seu partit sortís "severament tocat" després d'apostar pel segon tripartit.
L'explicació d'aquest fenomen, va apuntar, es troba en el fet que "a Catalunya hi ha una transformació social profunda, un canvi en l'hegemonia social" amb l'aparició de noves classes mitges que substitueixen les antigues classes dirigents catalanes "les quals -va assegurar- ja fa temps que no manen ni dirigeixen". "Hi ha una revolució democràtica que està en marxa" aprofitant la circumstància que el poble català desitja un Estat propi, va assenyalar Tresserras, i ERC ha d'estar disposada "a assumir un paper de lideratge" si així li ho demanen els ciutadans, va afegir.
També va deixar clar, tanmateix, que per a ERC "la independència i l'agenda social van juntes" i que "cap situació pot ser més favorable per a transformacions profundes com un canvi fundacional o un procés constituent".
Segons el coordinador de la ponència, "hi haurà un punt d'inflexió en aquests moments històrics, que arribarà quan hàgim d'elegir el procediment per aconseguir la independència", i va reconèixer que "la ponència no tindrà una validesa permanent, perquè tot va molt de pressa i haurem d'adaptar el projecte constantment".
Segons Tresserras, en el text es defensa, en tot cas, com ha d'actuar "una esquerra nacional realista, valenta i ambiciosa" que no té cap inconvenient a afirmar que "hi ha una voluntat de desembarcament per liderar el país".
De la ponència va ser suprimida, tot i això, la menció que figurava inicialment que el nou Estat no tindria un exèrcit, i amb un redactat molt ambigu deixa aquesta qüestió "aparcada" per ser debatuda posteriorment en unes jornades específiques.
L'única esmena que va ser votada a part es referia, precisament, a aquesta matèria, i el seu proponent demanava concretar que no hi hauria "un exèrcit convencional".

Enllaços recomanats: Premis cinema