Estem a l'hora de la veritat i no es veu l'"astúcia" ni "l'as a la màniga" que Mas manifestà tenir en la darrera entrevista a TV3, dissabte. Va ser la fanfarronada número mil. Tampoc es veuen les veles que haurien de substituir el motor, ja parat, del seu hipotètic (i líric) vaixell. Només hi ha vies d'aigua.

En canvi, es dóna un increment dels esforços de Mas per intentar potenciar encara més l'"anivellament" (mot usat pel nazisme) de l'opinió pública. En aquest ordre de coses, s'està arribant a la maldat integral. La llibertat d'informació està sent cruspida.

Puc posar un exemple brutal, entre mil altres. En un recent debat sobre la compareixença de Pujol a la comissió del Parlament, a8TV muntat i protagonitzat, com sempre, per Josep Cuní, va resultar que el 75 per cent dels teleespectadors que votaren per Internet es van manifestar, segons mostrà la cadena, a favor que Pujol pogués escridassar als parlamentaris. Va ser una vergonya.

Ningú s'ho pot creure. El que demostrava aquell fet de la cadena del Grup Godó era que els corsaris de CDC treballen a marxes forçades en tots els fronts. Estem en una presó construïda amb ones radiofòniques, televisives i per diaris envilits, així com un món digital on els diaris també servils reben tota mena de subvencions i, ai las, també més publicitat per part d'un món econòmic suïcida.

Si no es respon a aquest empresonament d'una punyetera vegada no sortirem del pou d'infàmia on se'ns ha ficat ni en trenta anys. Què fa el pretès centre de RTVE de Sant Cugat? Mirar-s'ho? Acompanyar el mort en el nostre funeral col·lectiu i potser definitiu?

No es tracta d'imposar una guerra civil informativa sinó de sortir-ne, per la via de la pluralitat, la veracitat i el respecte per la realitat. Les falsàries categories mentals imposades per un aparell de propaganda sense parió enlloc d'Europa no desapareixeran sense parar els peus a aquell aparell, presidit per TV3. Si no es trenca l'espiral de perversió mediàtica no hi haurà res a fer i això només es pot fer des de Catalunya i pels catalans. Finalment s'ha identificat el gran pare de l'actual sistema mediàtic i de corrupció generalitzada. Ara cal destrossar-lo. Algú ho fa? Crec que no. Ans al contrari: volen continuar dominant-nos.

No hi pot haver democràcia sense que imperi la llei, com no existiria el joc d'escacs sense regles, ni el tennis, ni el futbol, ni la circulació per carretera. El genial Sòcrates ho va descriure de manera insuperada fa segles, en la seva lluita contra els sofistes i, ai las, poc abans d'haver-se de suïcidar. Exposà que les víctimes predilectes dels corruptors de la realitat i falsaris eren els joves i els esperits dèbils. Aquí, s'ha debilitat l'esperit de tots nosaltres, jo inclòs. Seria lògic imaginar que hem arribat a un punt i final. Però no és així.

Tanmateix, "res és mesquí / ni cap hora és isarda,/ ni és fosca la ventura de la nit" com escrigué Salvat-Papasseit. S'han de trobar escletxes. S'ha de liquidar un sistema palesament corrupte. S'ha d'ensorrar un "sistema català de comunicació social" (per etiquetes cofoies no quedem).

Les paraules i sobretot els conceptes complexos han de recuperar la seva realitat semàntica: no podem tolerar una reproducció del 1984 de George Orwell. En concret, cal accelerar la creació i convocatòria de la Comissió d'Investigació sobre la corrupció pujolista. Aquest és un dels temes que pesen sobre les decisions que ha de prendre Mas, com eleccions o no. La proximitat de la creació de la comissió sobre sanitat ja va pesar a l'hora d'optar per les eleccions anticipades del 25-N del 2012. Ara tot hauria d'anar millor, si és que podem tornar a ser sòlids, conscients i lliures. Hem de tenir por només de la nostra pròpia por.