L'horrible realitat de la sanitat pública

24.02.2015 | 08:21
L'horrible realitat de la sanitat pública

El que avui és el monumental escàndol sanitari català va ser conegut a escala pública, per primera vegada, amb un article meu, publicat en el Diari de Girona el 25 d'octubre del 2011. El seu títol va ser La sanitat catalana, privatitzada furtivament. Es troba en un minut a Internet.

Amb una falsedat integral i comprovable, El País es va atribuir molt després la paternitat d'aquella òbvia primícia. Fa fàstic i provoca ganes de riure. El meu paper incloïa la revelació del cas Innova, de Reus, dominat llavors per Josep Prat. Ara és un dels més de 40 imputats.

Misèries a part, ahir dilluns vaig donar a conèixer una altra primícia, aquest cop mitjançant el diari digital Crònica Global, atès que em calia un espai immens, set folis. Era massa per a un diari en paper. L'article té per títol Confirmació estadística i demogràfica que les retallades maten. També es troba amb facilitat a Internet. Em queda força per revelar i avui intentaré fer-ho una mica més aquí.

Han passat prop de tres anys i mig des de l'octubre del 2011. Res del que vaig escriure llavors ha estat desmentit. Ha incrementat en gravetat i maldat política. En els darrers mesos he escrit sovint que han posat la sanitat pública en un pou d'on ja veurem si podrem sortir. La novetat d'ahir va ser exposar que totes les dades oficials d'increment de defuncions i disminució de natalitat ens situen en una situació palesament crítica per les persones i també per la nostra societat. La principal dificultat va ser que els serveis estadístics de la Generalitat no havien fet públic el nombre de defuncions a Catalunya en el 2013. Per sort el vaig obtenir de l'Institut Nacional d'Estadística espanyol.

Vaig escriure i ho reitero que enlloc del món seria possible una infàmia tan immensa com la que acrediten aquelles dades. Però aquí ho és. En efecte, tot el drama sanitari ha estat possible sense que la classe política s'hagi angoixat massa. O gens.

Els polítics continuen sense entrar de veritat en el tema, del qual perseveren en ignorar-ne les dades bàsiques. Per una amplíssima majoria d'ells, no és res que els hagi portat a entrar de veritat en el tema sanitari, si bé alguna cosa hi ha hagut. A Girona he pogut donar dues llargues xerrades, una organitzada per Iniciativa i l'altra pel PSC. Però els silencis dels sindicats fins ara majoritaris i de les organitzacions professionals ha estat i és gran. Hi han contribuït conxorxes que ja he exposat en ocasions. Pitjor ha estat la gesticulació independentista. S'ha volgut fer creure que dintre de quatre dies estarem en el Paradís Terrenal. Per tant, no calia que ens preocupéssim per estat en un Purgatori. Aquest, mentrestant, s'ha convertit en un Infern. Per tant, era i és fàcil copsar la realitat. Entrar cinc minuts al Josep Trueta o dedicar el mateix temps a parlar amb un malalt o un metge, o un infermer, amics és més que suficient.

Algunes dades són molt elementals. Per exemple, si es veu que hi ha corrupció de base política arreu de la societat, tantes vegades exposada pel Diari de Girona ¿per què no n'hi havia d'haver en sanitat que encara té (a la baixa) el pressupost més alt de la Generalitat? No pot anar bé el sistema on s'ha reduït en un 20 per cent el pressupost, reduït encara més els salaris, tancar plantes i llits i reiterar reorganitzacions que només amaguen el desig d'ensorrar la sanitat pública.

Tot ha arribat tan lluny i s'ha efectuat tan barroerament que no hi ha per on agafar-ho. Els que volen liquidar l'única estructura que podia passar per ser la pròpia d'un Estat modern no poden admetre una marxa enrere. Han dut a terme una política de terra cremada. Avui no hi ha manera de trobar un desllorigador. Crec que al conjunt dels mitjans de comunicació de la Generalitat hi passa quelcom de semblant. Tan sols imaginar una política de millora produeix esgarrifances.

Tanmateix, estem en un moment clau. Si en les properes campanyes electorals hi una miraculosa anada vers polítiques consistents en tocar de peus a terra en qüestions bàsiques, immediates i de real interès social general s'haurà donat un bon pas endavant. Ara bé, no és segur que això es produeixi. Veurem si ara, en haver pogut exposar que efectivament la destrucció de la sanitat és quantificable, quant a dany humà i també social, representa un pas vers un debat serè i revocador de la política que ha caracteritzat la sanitat pública, per part de la Generalitat, durant els darrers quatre anys. Ho desitjo, però personalment en dubto.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema