L'absolució de Lluís Companys

El president de la Generalitat republicana va ser absolt pel Tribunal Constitucional el 1935 en no estar tipificat per llei el delicte de rebel·lió

02.11.2017 | 21:20
Lluís Companys (esquerra) a la presó pels fets d´octubre.

El text el recull la Gaceta de Madrid -el BOE de llavors- el 7 d'octubre de 1934. El missatge qualificava el fet de « locura separatista». « Bajo el imperio de la ley vamos a seguir la gloriosa historia de España», confiava el president.

Companys va ordenar al comandant dels Mossos d'Esquadra defensar la Generalitat. El general Batet, capità general de Catalunya, va ser cridat per Lerroux, « a conferencia por el teletipo instalado en el Ministerio de la Gobernación, anunciándole el acuerdo adoptado por el Gobierno de la República de declarar el estado de guerra. Estando celebrándose esta conferencia, el propio general advirtió al presidente del Consejo que en aquellos momentos el presidente de la Generalidad acababa de declarar al pueblo desde uno de los balcones del Palacio la proclamación del Estado catalán de la República federal española, noticia que al ser conocida por el Sr. Lerroux determinó la orden inmediata de la proclamación del estado de guerra en Cataluña, retirándose el General Batet para darla cumplimiento con toda urgencia».

El detallat relat dels fets ho recull la sentència del Tribunal de Garanties Constitucionals de 6 de juny de 1935 i publicat a la Gaceta de Madrid el 12 de juny d'aquest any.

Companys i el seu govern van ser detinguts, empresonats i jutjats. «En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del poder a Catalunya, proclamo l'Estat català de la República federal espanyola», va dir en Companys a la gent que omplia la plaça de la República des del balcó del Palau de la Generalitat el 6 d'octubre de 1934.

«Convido a tots els catalans a l'obediència al Govern ja que ningú desacati les seves ordres, amb l'entusiasme i la disciplina del poble. Ens sentim forts i invencibles. Mantindrem a ratlla a qui sigui, però cal que cadascú es contingui, subjectant-se a la disciplina ia la consigna dels dirigents. El Govern, des d'aquest moment, obrarà amb energia inexorable perquè ningú tracti de pertorbar ni pugui comprometre els patriòtics objectius de la seva actitud. Catalans, l'hora és greu i dolorosa. L'esperit del president Macià, restaurador de la Generalitat, ens acompanya».

Consell General

El consell general donat va ser: «Assistiu a les forces del Govern de Catalunya i ajudeu-les per imposar l'ordre, que avui és més indispensable que mai. Defenseu amb paraules i amb actes les llibertats contra qualsevol agressió, costi el que costi i vingui d'on vingui... que cada un estigui alerta per seguir en cada moment la veu i les ordres de la Generalitat».

Jurídicament l'assumpte va acabar al Tribunal Constitucional. La defensa de Companys va al·legar que « los hechos procesales no son constitutivos de delito por lo que procede la absolución de su defendido? Los procesados se alzaron en armas contra esa Constitución, proclamando el Estado catalán de la República Federal española, y dando órdenes de defenderlo por la fuerza; lo que no significa tan sólo reemplazar un Gobierno por otro, ni quedan limitados los defectos de aquel acto a despojar a las Cortes o al Jefe del Estado de las prerrogativas o facultades que le competen?».

No hi va haver infracció

Els membres del tribunal van concloure que no hi va haver infracció davant « la no existencia de la figura del delito de rebelión» en la legislació vigent, afirmant que « carece de base legal en la querella para que, a su juicio, dicho examen sea pertinente», concloent que « debe absolverse a los procesados D. Luis Companys Jover, don Juan Lluhi Vallescá, D. Juan Comorera y Solé, D. Martín Este ve y Grau, D. Buenaventura Gassol Rovira, don Martín Barrera Maresma y D. Pedro Mestres Albet, cuya conducta sólo podrá ser enjuiciada por la opinión pública». No es va quedar aquí el tribunal, sinó que va manar encàrrec d'escriure al Govern de la República en aquest sentit: « Procede, con arreglo al artículo 2.° del Código penal vigente y por la evidente antijuricidad que la violación constitucional mediante el golpe de Estado central o regional, supone, exponer al Gobierno de la República las razones que asisten al Tribunal para estimar que debe ser objeto de sanción penal dicha conducta, incluyéndose en lo sucesivo en nuestra legislación la correspondiente figura de delito, con expresión de la pena consiguiente» .

 És a dir, van violar la Constitució, però no es van alçar en armes. I van reclamar Govern a tipificar com a delicte aquests fets contraris a la Constitució, mentrestant no es podien sancionar per no estar previst en la llei. « En ninguna de las antiguas ni de las nuevas definiciones legales de delitos se contempla el golpe de Estado central o de los Poderes autónomos. Ello, pudo ser un olvido de la previsión del legislador, en esté Código excesivamente casuístico, o pudo ser su propósito dejar fuera del derecho punitivo de la República al golpe de Estado para relegarlo a las sanciones políticas de la crítica del país y de la Historia», raonava la sentència.

Absolt per un tribunal democràtic durant la Segona República, Companys va acabar afusellat pel règim de Franco. Exiliat després de la Guerra Civil, Companys va ser capturat a França per la Gestapo i traslladat a Espanya, on va ser torturat, sotmès a un consell de guerra i finalment afusellat al castell de Montjuïc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema