Una multa de 6.000 euros imposada per la Generalitat a un pagès de Torroella de Montgrí que va matar dos esparvers cendrosos -un ocell fortament protegit: en queden pocs a Catalunya- mentre segava; una multa de 360 euros imposada pel jutjat penal número u de Girona a un conductor que, mitjançant un pacte amb la fiscalia, va eludir la presó per homicidi imprudent arran de matar una nena que travessava en bicicleta un pas de vianants a Lloret de Mar. Les dues sancions, confrontades, donen raons suficients com per perdre la fe en la justícia. Tot té el seus motius, però la inflicció exercida pels jutjats empal·lideix -quan es tracta de petits delictes- davant la capacitat sancionadora de les administracions. En aquest cas la Generalitat, però els ajuntaments no s'estan de res i, en el decurs dels anys, les ordenances municipals han esdevingut una potent eina reguladora. A costa, això sí, de fregar a vegades els límits del sentit comú en nom de la lluita pel civisme.
Exemples de multes imposades per infraccions a les ordenances munipals a comarques gironines: robar flors d'una jardinera a Girona, 150 euros. Orinar al riu des d'un pont a Ripoll, 750 euros. Dur un gos de raça tipificada com a perillosa deslligat per un carrer de Girona, 600 euros -la sanció es complementava amb una altra que emanava de la normativa autonòmica: 2.000 euros per no tenir l'animal correctament censat-. Multes possibles en virtut d'aquests reglaments: per no dipositar correctament les escombraries generades per un bar de Blanes, fins a 3.000 euros -l'ajuntament obre les bosses per trobar-hi documents que indentifiquin el malfactor. Practicar el sexe en una platja o qualsevol espai públic de Tossa de Mar: fins a 1.800 euros -la mesura va motivar fins i tot una manifestació en contra i entorn hi ha certa sensació de vaga de bolígrafs caiguts, ja que fins l'estiu passat mai s'havia multat ningú per aquest motiu. Fer pujar un animal domèstic a un ascensor d'un domicili a Maçanet de la Selva: a partir de 60 euros. Tenir un balcó desendreçat i ple d'andròmines a Salt pot costar fins a 750 euros.
Coses que no tenen preu
Per contra, hi ha coses que gairebé no tenen preu. Si les flors arrencades de la jardinera gironina les haguessin robat d'una floristeria, el Codi Penal preveu multes diàries per faltes de furt que, en cas de no ser pagades, es tradueixen en dies de presó. Però poca gent s'arriscaria a la privació de llibertat per una sanció de 90 euros -30 dies a raó de tres euros diaris-, que és la condemna que van rebre dos pispes jutjats a Figueres per furtar una targeta de crèdit i pagar amb ella en un supermercat, després que el seu cas es dirimís en una apel·lació a l'Audiència de Girona el 29 de novembre de l'any passat. Increpar uns policies i, fins i tot, enfrontar-s'hi amb forcejament, es pot saldar amb una sanció de 60 euros, que és com l'Audiència gironina va resoldre un cas de falta de desobediència sentenciat pel penal quatre de Girona el 2008.
Sobre maltractament a animals, el cas més il·lustratiu el trobem a Logronyo: un home va ser condemnat a pagar 72 euros de multa per matar a trets la gossa del seu veí, que el molestava, als quals s'hi sumaven 400 en concepte d'indemnització. El cas va transcendir l'octubre de l'any passat i evidencia que passejar un gos sense corretja es considera més greu que matar-lo. Val a dir que les sentències són diverses per naturalesa i també en trobem d'exemplificants: el jutjat de primera instància quatre de Girona va imposar una multa de 470 euros el novembre de 2006 a un home que no va retornar la pel·lícula Ángeles y Demonios III al videoclub -és una sentència civil, no penal- i un jutjat de Vinaròs va concloure, el juny de l'any passat, que caçar bolets en una finca privada és una falta de furt i va penar-ho amb 180 euros.
Entre poc i massa
Lluita contra l'incivisme o excessiva ingerència política en el comportament dels ciutadans? El president de l'Associació de Caps de les Policies Locals de Municipis de les Comarques de Girona, David Puertas, argumenta que, fora de les sancions, hi ha poques solucions contra l'incivisme, excepte incidir en l'educació. El professor titular de Dret Penal i Criminologia de la Universitat de Girona Gonzalo Escobar hi coincideix en aquest punt, però matitza que el ciutadà només acompleix les normes quan les percep com a justes. I, a tenor de la gran preocupació per la sensació d'inseguretat ciutadana, sobta que l'administració consideri més greu certes formes d'incivisme que no pas el dret penal castiga delictes que provoquen alarma ciutadana, com ara els petits robatoris.
Aquesta desconnexió entre l'àmbit judicial i l'administratiu a l'hora de ponderar sancions en els casos administratius lleus i en els delictes de bagatel·la es matitza amb altres mecanismes, explica Escobar. "Per una multa administrativa mai aniràs a presó. Les quantitats de la multa penal es fixen en funció dels recursos de la persona i, si no es paga, aquesta es transforma en dies de privació de llibertat. És a dir, no hi ha equilibris entre la quantitat, però sí a l'hora de fixar la sanció. Per contra, no és just que l'administració no tingui proporcionalitat, cosa que sí tenen les multes penals. Però és cert que a vegades unes són molt altes i les altres molt baixes", reflexiona l'especialista en Dret Penal.
La idea de la proporcionalitat en funció dels recursos no es preveu en sancions administratives. Puertas considera que la idea és bona, però sobretot apel·la al sentit comú a l'hora d'administrar les sancions: "Tot i que els preus no són excessius (Puertas és el cap de la policia de Castell-Platja d'Aro, on la sanció per beure alcohol en la via pública és de 100 euros), és cert que es podrien graduar. Ara, els ajuntaments hi posen molta cura i es destinen molts recursos a evitar les sancions. Es fan esforços per reeducar a través de les oficines de relacions amb la comunitat o els policies de proximitat", indica el sotinspector.
Allà on el debat resulta més enfrontat, però, és en la necessitat de regular-ho tot apel·lant a la lluita contra l'incivisme amb mesures que, en els seus extrems, es difumen amb retallades de llibertats; sense arribar a l'extrem del municipi italià que ha prohibit la minifaldilla. Escobar és crític: "Es tracta d'una moda que prové del Nova York de l'alcalde Rudolph Giuliani: tolerància zero contra l'incivisme per evitar que derivés en criminalitat. Els temes a regular no provenen de les necessitats de la societat en general sinó de sectors amb molt de pes. L'esperit no és recaptatori sinó el reflex d'allò que volen les elits influents, és una radiografia social. Amb aquestes normes, es busca guanyar vots i desviar el focus d'atenció de les problemàtiques reals. És una manera fàcil de governar i l'apliquen les dretes i les esquerres", considera Escobar. A més, comporta controvèrsia jurídica: probablement una alta instància judicial anul·laria la prohibició de fer sexe a les platges de Tossa, "almenys vull pensar que així seria".
Les normatives no són capritxoses, defensa Puertas. Multar algú que passegi el gos deslligat per una platja buida es pot entendre com una exageració, però "cal evitar-ho perquè fins i tot a l'hivern hi ha queixes per la brutícia dels gossos a les platges. Hi van nens, els propietaris no vigilen els gossos deslligats: està bé que es controli. A més, els ajuntaments regulen allò que els arriba per demanda ciutadana, i normalment aquestes demandes són col·lectives. Un alcalde o un regidor no s'aixeca un dia i decideix començar a multar".
