Quatre imatges diferents agafades des del servidor SatCat permeten veure, per exemple, l'evolució que ha anat patint el paisatge del Cap de Creus en els darrers anys, així com l'afectació que han tingut, per exemple, els grans incendis que ha patit la zona (cinc en els darrers 33 anys). Aquest és el resultat del projecte que van presentar fa unes setmanes la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que han tirat endavant un servidor que permet consultar gairebé 1.200 imatges de les terres catalanes preses des d'un satèl·lit des de l'any 1972.

Un dels factors que permet apreciar a claredat aquest banc d'imatges és l'afectació d'alguns fenòmens extraordinaris sobre el paisatge. És el cas dels incendis. En aquest apartat, una mostra molt clara és la del Cap de Creus. A les imatges de la dreta, es pot veure l'evolució que ha viscut aquesta zona des de 1987. L'any anterior a aquest, el territori de l'Albera va patir un gran incendi de grans dimensions que va devastar la serra gairebé en la seva totalitat, cremant unes 15.000 hectàrees. L'any següent, que és la imatge que ens mostra el servidor SatCat (http://www.opengis.uab.cat/wms/satcat/) es pot veure des del satèl·lit com encara no s'ha regenerat la vegetació, amb bona part del territori encara amb tons foscos de marró. Uns anys després, al 1992, en canvi, la imatge ofereix un paisatge molt més verd a gairebé tot el Parc Natural.

La tercera imatge que es pot veure a la dreta és de l'any 2000, quan un altre gran incendi va tornar a arrasar la serra de l'Albera i també el Cap de Creus. En aquella ocasió, va afectar una part del massís de l'Albera (prop de 1.000 hectàrees a la serra Balmeta) i bona part del Parc Natural de Cap de Creus, en total 6.449 hectàrees. De la vegetació afectada, un 78% corresponia a matolls, un 2% a pastures i tan sols un 20% a zona arbrada. A la imatge del 2000 es pot apreciar clarament com la zona on en principi hi hauria d'haver més verd té un to marronós i grisós, causat per la gran devastació de l'incendi. Finalment, en la imatge més actual, la del 2011, es veu la recuperació d'un Parc Natural que tot i així ha vist modificats els seus límits, ja que respecte la fotografia de 1992 es pot detectar com la urbanització s'ha aprofundit una mica més.

Aquest catàleg d'imatges dels darrers 40 anys permet apreciar també la incidència de l'actuació humana sobre el territori, amb l'aparició de noves carreteres, vies del tren d'Alta Velocitat o el creixement dels nuclis urbans de les grans ciutats, com pot ser el cas de Girona. Prenent per exemple una imatge de l'any 1984 i una de més actual, del 2011, s'aprecia clarament com les afores de la ciutat han anat creixent i s'han anat urbanitzant.

Les fotos es prenen dos cops al mes aproximadament i podran servir a particulars, empreses o administracions per veure l'evolució del territori, extreure'n conclusions i fer previsions, per exemple, de reserves d'aigua. Algunes de les característiques d'aquest servidor pioner són que permet definir les barreres territorials entre municipis, destacar les xarxes de comunicació com les carreteres o les vies del tren o ressaltar el relleu del paisatge sobre el mapa.