De fa anys he estat un ferm defensor dels polítics i de les formacions polítiques. Fins i tot quan hi havia època de vaques grasses i els polítics ni per casualitat eren una de les preocupacions més importants per la ciutadania de l'Estat espanyol com passa en l'actualitat. Per tant, els defenso ara i els seguiré defensant.

Els defenso i els defensaré i en especial als polítics que fan la més dura de les polítiques, la de poble, la de proximitat. Aquells que de tot cor, de bona fe i no per una retribució econòmica que en la majoria de casos no és massa tenen una tasca i una vocació de servei públic, que entenc és el que haurien de tenir. Ara, quan els interessos partidistes o personals dels regidors acaben afectant tota la ciutadania és el moment de fer-ne un plantejament.

Em refereixo a l'article publicat el dimecres per en Jordi Vera al Diari de Girona on exposava que la suma dels grups a l'oposició a l'Ajuntament de Lloret, (bonic municipi de la Costa Brava i que jo m'estimo en especial entre altres factors pels quilòmetres de barra de bar dels seus locals), podria comportar la pèrdua d'una subvenció de 900.000 euros i possibles accions legals per part de l'empresa constructora de la piscina. Entenc que l'oposició, el Millor, ICV i PPC estiguin molestos perquè el govern no els consulta, no els té en compte i a més no es senten estimats, pobrets!! Els adverteixo que passa a molts municipis i per tant tenen la seva raó.

Ara, castigar el poble amb la pèrdua d'una subvenció d'uns cents de mils d'euros ho trobo greu i preocupant. És en aquests moments quan et vénen al cap paraules com responsabilitat política o treballar pel bé comú. De polítics i interessats n'hi ha a tot arreu, m'agradaria que no fos en aquest municipi. I ara, a més, volta pels núvols una moció de censura, jo que n'he viscut algunes i de curioses a la comarca de la Selva, ja adverteixo periodistes i lectors que estarem entretinguts, molt entretinguts.