ENTREVISTA

«Amb la vacuna no n'hi ha prou, calen més eines per curar la sida»

Bonaventura Clotet, director de l'IrsiCaixa, és un referent mundial en la lluita contra la sida

09.11.2015 | 07:08
«Amb la vacuna no n'hi ha prou, calen més eines per curar la sida»

Metge i director de l'IrsiCaixa. Referent mundial en la lluita contra la sida, és el cap de la unitat de VIH de l'hospital de Can Ruti de Badalona i dirigeix el Laboratori IrsiCaixa, l'institut de recerca que l'any que ve començarà a testar la vacuna terapèutica contra la malaltia. Assegura que és una de les estratègies amb més possibilitats per curar-la, però que cal seguir treballant en altres línies d'investigació complementàries per frenar la infecció.

El doctor Bonaventura Clotet va ser ahir a Girona per participar en un acte organitzat per l'Associació de Facultatius Jubilats Doctor Josep Trueta, una entitat que rei?vindica els coneixements i l'expertesa dels professionals de l'hospital gironí que ja han acabat la seva etapa professional. Dins el cicle anomenat Conferència de Prestigi, el doctor Clotet va pronunciar la ponència «Microbioma humà: de l'estudi de la sida a l'estudi de l'envelliment», on exposa la vinculació entre la flora de l'intestí, l'envelliment i el VIH, un virus que lluita per eradicar a través d'un dels laboratoris més destacats a nivell internacional.

Sida, envelliment i microbioma... quina relació hi ha?
Les persones que no es tracten de sida des del principi envelleixen més de pressa, representa que tenen uns deu anys més del que els tocaria per edat. Si no es tracta, el virus de la sida destrueix el sistema immunitari que està associat al budell, això permet que hi hagi un desequilibri en el microbioma i que hi predominin els bacteris inflamatoris. Aquests passen cap a la sang i causen més inflamació i que s'envelleixi més. És una de les causes de l'envelliment, però no vol dir que un envelleixi només per la inflamació associada al desequilibri del microbioma intestinal.

Millorant la salut del microbioma podríem ajudar a frenar la progressió de la malaltia?
Ho estem avaluant a l'Àfrica amb persones que s'acaben d'infectar, per veure com evoluciona el microbioma i com el podríem modificar per interferir en la progressió de la caiguda de la immunitat i també en l'envelliment. Indubtablement, però, se'ls ha de proporcionar tractament. Si tothom que té el virus es tractés, la sida deixaria de ser una epidèmia i es controlaria al 100%. S'ha vist que el 95% dels que fan bé el tractament tenen el virus a ratlla, s'adorm i no es transmet.

Una de les vies per millorar el tractament és la vacuna terapèutica que començaran a assajar l'any que ve.
És important deixar clar els terminis. La vacuna terapèutica que desenvolupem a l'IrsiCaixa és molt potent, però l'hem de provar. Ho farem l'any que ve per veure l'eficàcia que assolim. Però no n'hi ha prou: la vacuna podrà ajudar, però ens caldran més eines. Caldran també fàrmacs que facin sortir el virus d'on està amagat i anticossos neutralitzants, una espècie de fletxes que s'enganxen als virus i els neutralitzen. Aquestes estratègies combinades seran les que ens permetran dir: «la sida es pot curar, perquè podem eradicar el virus».

S'està treballant en aquestes línies complementàries a la vacuna?
Sí, una de les coses de les quals estic més orgullós és que l'IrsiCaixa té endegats tots els projectes que calen per poder arribar a curar la malaltia. Hi ha laboratoris molt importants al món, amb 10 i 100 vegades més pressupost, que no fan totes les línies de recerca prioritàries per arribar a curar la sida. Ells tenen el pressupost, nosaltres, l'enginy.

A Catalunya hi ha prou diners i mitjans per curar la sida?
Tota contribució és poca, la col·laboració ciutadana també és molt important. Per fer-ho fàcil, hem posat en marxa un SMS solidari; enviant la paraula «epidèmia» al 28099 es destina el que costa un tallat, 1,20 euros, a la recerca de la sida. Ningú se'n queda res, no hi ha excuses. I també un joc per a mòbils, boníssim, Epidemia The Game, que et pots baixar per 0,99 cèntims.

La solidaritat ciutadana està bé, però les administracions i empreses inverteixen prou en recerca?
Sí, home. Fa 22 anys va començar el primer laboratori embrionari de recerca en retrovirologia a Catalunya, no hi havia res abans. I fa 20 anys, es va crear la fundació IrsiCaixa, que ha aconseguit consolidar-se gràcies al fet que l'obra social la Caixa i la Generalitat li han continuat donant suport. Això ha fet moltíssim, quan un dóna tothom li demana més, però donar, donen molt. També hi ha projectes europeus, que en tenim molts, però mai són en la quantia necessària per tenir la competitivitat dels que tenen una Bill Gates al darrere o la Fundació Clinton. Nosaltres estem desenvolupant projectes ara pels quals el nostre model és 10 vegades més potent que l'americà, però allà tenen 20 milions i nosaltres, no.

Disposar de més fons permetria escurçar el temps per curar la malaltia?
Sí, com més diners, menys temps. Hi ha un temps mínim que no te'l pot saltar, el que passa és que tenir més diners possibilita desenvolupar en paral·lel ?estratègies que permeten guanyar temps. Puc treballar en diverses hipòtesis que, segons els resultats, em permetran construir més de pressa l'engranatge per curar la malaltia.

Vostè ha posat data a la curació de la malaltia: el 2020. Tampoc queda tant, tan a prop som?
És important que quedi clar que és una prova de concepte. No vol dir que el 2020 tothom es curi de la sida, el que volem -i no nosaltres, sinó l'organització nord-americana AMFAR- és que el 2020 hàgim demostrat que es pot curar. És un topall ideal.

I és factible?
En aquests moments, a l'IrsiCaixa estem desenvolupant dues estratègies molt capdavanteres: la vacuna terapèutica i un assaig amb romidepsina, una substància que desperta el virus d'on està adormit. Però d'això no en tindrem els resultats fins a finals del 2016, principis del 2017.

A la Conferència de la Sida de Barcelona es va parlar d'una píndola profilàctica per prevenir la infecció. Què és exactament?
Hi ha una píndola que es diu Trovada, que serveix per prevenir la infecció. Si les persones que no estan infectades se la prenen cada dia o bé unes hores abans de la relació o després, aconsegueixen evitar més del 90% del risc d'infecció.

I això no pot fer baixar la guàrdia respecte d'altres malalties?
És clar, si no es posen el preservatiu, s'infecten d'altres malalties de transmissió sexual com la sífilis o la gonorrea. Ja hi ha un augment important de les malalties de transmissió sexual perquè el preservatiu no es fa servir. Moltes persones es contagien d'altres malalties de transmissió sexual que estan en fase silent i que es van disseminant. Totes es poden tractar si es diagnostiquen, però es podrien evitar amb el preservatiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema