El dietari

La línia de tren Barcelona-Portbou pateix, si fa no fa, una incidència cada dia, que provoca endarreriments notables. I això només és el principi del que vindrà perquè la vella i pionera línia del ferrocarril està essent abandonada progressivament pel seu propietari: l'Estat. En especial el tram entre Figueres i Portbou, que si continuen sense invertir quasi res, en uns anys es convertirà en un rovellat esquelet ucraïnès. Només cal observar les estacions i l'entorn de les vies. La construcció de l'alta velocitat ha anat acompanyada de l'abandonament del tren convencional, sobretot en els llocs on el seu ús s'ha desplomat, com és el cas d'aquesta gallinàcia línia fronterera que ja només atrau romàntics i despistats.

diumenge marihuana, molt diner fàcil

M'explica un pagès que s'estan multiplicant les ofertes a tots els seus col·legues perquè plantin i produeixin marihuana. El tracte és facilíssim: el pagès només ha de tenir cura de la plantació i després arriben uns desconeguts amb un camió que li paguen una morterada per cada planta que ha fet créixer. «Qualsevol es dedica al blat o als porcs!», crida enmig d'un bar.

A més a més té el convenciment que els Mossos d'Esquadra només arriben a una part molt ridícula de totes les plantacions perquè és un cos policial que va néixer ignorant les zones rurals, on no hi està gens implantat. Em confessa aquest pagès que s'està rumiant seriosament acceptar l'oferta perquè té un espai perfecte per aquest cultiu i podria fer molts diners.

La marihuana s'està convertint en un injector de diner negre sense precedents a les comarques de Girona.

DIlluns «maresmit-zant» la costa brava

El conseller de Territori està convençut que l'autopista de la costa arribarà fins a Lloret. No creu que el TSJC aturi aquesta prolongació projectada des de fa anys. Josep Rull assegura que l'obra és necessària i té consens, malgrat que és una plataforma de veïns qui batalla amb ímpetu per impedir-ho. L'expansió de l'autopista a la Costa Brava és una desgraciada notícia. Una derrota per a aquells que pensem que el paisatge no és propietat de cap temps ni de cap generació. Fer-hi arribar una via d'alta densitat és un reconeixement implícit que la Costa Brava s'està convertint en un barri de Barcelona. Primer va ser Blanes, desproveït ja de bravura i convertit en una extensió del Maresme (un indret residencial de Barcelona). Ara li toca a Lloret. Després vindrà un túnel a Tossa de Mar i, posteriorment, perforaran fins a Sant Feliu i així anar fent fins cosir tota la Costa Brava com si fos el tramvia que uneix els hotels de Las Vegas.

DImarts la vida lenta

Un senyor de Figueres sosté que la ciutat té «un passat tan gran, que miniaturitza el present». Parla del drama de fer política en el mateix espai que ho van fer Abdó Terradas, Puig Pujades, Josep Pallach... La conversa ha sorgit després de parlar del tancament del Royal, el llegendari cafè de la rambla que, durant uns anys, va ser la seu oficiosa i clandestina del republicanisme.

La conversa la tenim al carrer Peralada, davant d'una placa que ens recorda el farmacèutic figuerenc Ramon Mandri, que va inventar el Cerebrino Mandri, el famosíssim analgèsic que durant dècades va ser el gran referent espanyol per combatre el mal de cap i que, fa uns anys, va ser prohibit per motius estranys. Es va dir que no complia les normes de fabricació.

La conversa evoluciona cap a Joaquim Cusí Fortunet, un altre figuerenc que va crear un imperi farmacèutic gràcies a la Pomada Oftalmològica Cusí, que va inventar també a la seva farmàcia figuerenca. Cusí després va traslladar la fàbrica però sempre va continuar essent un gran mecenes de la ciutat. Acabem parlant del parc Bosc (es veu que Cusí en va ser l'impulsor).

Més d'una hora de tertúlia desordenada, divertida, interessant, a peu dret i entre setmana. Sense presses, sense telèfons i sense importar gaire res més que la conversa. Hi ha moltes ciutats on la vida lenta fa temps que es va extingir. A Figueres encara és possible.

DImecres radars, un impost

Entra en funcionament el quart radar de tram de les comarques de Girona. S'ha instal·lat entre Corçà i Sant Joan de Mollet i es dedicarà a fer la mitjana de la velocitat dels vehicles que circulin per 9 quilòmetres de trajecte. Si la mitjana supera els 100 km/h, patapam i multa al canto!

Els radars de tram són un invent prodigiós contra el qual no hi ha trampa possible per burlar-los. El radars fixos són traïdors i recaptatoris perquè en molts casos sancionen la distracció momentània. El radar de tram és més noble. Permet una lleugera rectificació. Que n'hi hagi tan pocs de tram, amb els anys que fa que existeixen, i tants de fixos, ens diu molt sobre les poc honorables intencions de l'administració.

DIjous observar el veí

La teoria d'alguns intel·lectuals francesos és que França viu una guerra civil i no pas un encadenat d'atacs terroristes. Una guerra entre els francesos pobres provinents d'una immigració molt llunyana -fins al punt que no haurien de ser considerats immigrants- i la França blanca i benestant. Sigui quin sigui l'origen de tantes morts, està clar que França ha comés errors importants en la integració d'aquesta immigració provinent, en bona part, de la seva llarga activitat colonial.

Per això ens haurien de preocupar les dades com les que ha divulgat la UGT de Girona. Ha detectat un augment «alarmant» d'immigrants que treballen sense contracte. Un de cada quatre immigrants que atén aquest sindicat sobreviu capbussat en l'economia submergia. Hi ha el doble de treballadors invisibles -per a l'administració- que l'any 2013.

A França la gana i la injustícia laboral s'han convertit en graner del fanatisme.

DIvendres girona a peu

La Girocleta té un 25% més d'usuaris que fa un any. Cada dia s'observen moltes més bicicletes a la ciutat i, des de fa uns anys, l'ajuntament ha tingut l'encert d'apostar cada cop més pel foment dels carrils exclusius per a aquest vehicle. Tot el que sigui minvar l'ús del cotxe és una excel·lent notícia. Bona part de Girona té una morfologia molt apta per potenciar-ne l'ús. Una morfologia que també serveix per als que els agrada gaudir de fer la ciutat a peu. Potser seria un bon moment per començar a estudiar noves limitacions de circulació a la ciutat. Des de fa anys es cavil·la molt en les bicicletes i molt poc en els que van a peu, que possiblement siguin la majoria. Quant fa que no es crea una zona peatonal notable?