una vida dedicada al teatre i al cinema José Luis López Vázquez deixa a la filmografia espanyola un llegat de més de 200 pel·lícules, rodades al llarg de 67 anys dedicats a la professió artística.L'exemplar del 30 de desembre de 1970 de "Los Sitios" es feia ressò de l'estrena d'"Estudio Amueblado 2-P", que s'havia rodat a Girona l'any abans.Divuit anys més tard, López Vázquez tornaria a la ciutat amb Héctor Alterio i de nou amb Fernando Fernán Gómez, per rodar "Mi general" a les ordres de Manuel Gutiérrez de Aragón. L'actor, que va morir ahir al seu domicili després d'una llarga malaltia, en una imatge d'arxiu feta l'any passat a Madrid.

El cinema i el teatre espanyols van perdre ahir una de les seves majors figures, i una de les més prolífiques: José Luis López Vázquez moria a Madrid als 87 anys, després d'una carrera escènica de 67 anys que començava com a figurinista i que va acabar amb un llegat de més de 200 pel·lícules. I fins a la mort López Vázquez estarà consagrat a l'art, perquè la seva capella ardent s'instal·larà avui a les tres de la tarda al Teatre María Guerrero de Madrid (seu del Centro Dramático Nacional), on hi va debutar en entrar a la majoria d'edat, l'any 1940.

Al llarg de gairebé set dècades, l'actor madrileny va rodar a les ordres de directors com Luis García Berlanga, Jaime de Armiñán, Carlos Saura, Mario Camus i fins i tot George Cukor, amb qui va fer Viajes con mi tía. També havia treballat amb Manuel Gutiérrez Aragón (que just ahir obtenia el premi Herralde de novel·la amb La vida antes de marzo, el seu primer llibre). Junts van rodar Habla, mudita, i Gutiérrez Aragón el recordava com "un actor dels que es van formar fent de tot, dels que van fer el pitjor i el millor del cinema espanyol, i membre d'una generació d'aquelles que ja no existeixen".

Mi querida señorita, El pisito, Pippermint Frappé i la televisiva i angoixant La cabina formen part del llegat artístic de López Vázquez, "un regal inesborrable que perdurarà a la retina dels espanyols", afirmava la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde. El president de l'Acadèmia de Cinema, Álex de la Iglesia, el definia com "una de les potes de la taula del gran cinema espanyol, juntament amb Fernando Fernán Gómez i Pepe Isbert".

Fill d'un funcionari i una modista, el seu debut com a actor teatral va ser l'any 1940 amb El anticuario; passarien sis anys fins que tingués l'oportunitat de fer-ho al cinema amb María Fernanda la Jerezana. Als anys 60 es mostraria com un actor de comèdies, lluint-se a films com El Cochecito, Atraco a las tres El verdugo, mentre sumava èxits de taquilla amb Gracita Morales com La familia y uno más Sor Citroen. Revelaria la seva capacitat dramàtica a finals dels 60, i amb El bosque del lobo (1971) guanyaria el premi de la crítica a millor actor al Festival de Cinema de Chicago.

Als partir dels 80 va disminuir la seva presència al cinema, però encara tindria temps de fer treballs tan exitosos com la trilogia de Berlanga de La escopeta nacionalEl Maestro de Esgrima (1992).El títol que passarà a la història com el seu comiat, tancant el llegat, és ¿Y tú quién eres? (2007).