A més de ser un dels millors espies de la història i guanyar-se el sobrenom de "l'home que va salvar el món", Garbo podria esdevenir també sinònim de premi: i és que ahir es va donar a conèixer que el documental amb el qual Edmon Roch ha debutat darrere la càmera està nominat com a Millor Pel·lícula Documental als premis Goya 2010. El productor gironí, artífex de títols com Set anys al Tibet El perfum, afronta la candidatura amb "molta il·lusió", tot i que del que es mostra especialment satisfet és de la resposta que ha tingut el públic davant la fascinant història de Juan Pujol, l'agent doble català que va treballar alhora per a l'MI5 britànic i per al servei d'intel·ligència del III Reich.

"La pel·lícula porta cinc setmanes ininterrompudament en cartellera a Girona", explica Roch, "i ja l'han vist 30.000 persones en total, però en qüestió de premis mai saps si crítica, públic i acadèmics coincidiran". En aquesta ocasió, i a manca del veredicte que s'emetrà el proper 14 de febrer, de moment els tres eixos s'han posat d'acord a situar Garbo com un dels documentals més exitosos de la temporada. El director afronta amb modèstia la candidatura -"cada nominació i cada premi és com si fossin els primers, i sempre em suposen una gran sorpresa", afirma-, però el cert és que per enguany Garbo ja té assegurat de moment el seu pas per 13 festivals, entre els quals es compten el de Varsòvia, Nantes, Sao Paulo i Corea, a més d'estar preconvidat a Toronto. Roch explica que s'està treballant en una estrena limitada per tal que també Nova York i Los Angeles puguin saber com Garbo va acabar convencent els nazis que el desembarcament de Normandia es duria a terme al pas de Calais, duent el règim feixista a la seva derrota més dura.

Uns Goya entre David i Goliat

Tot i l'èxit assolit fins ara per la pel·lícula -que fins i tot ha merescut una elogiosa crítica a la revista nord-americana Variety -, Roch és prudent: "Les quatre nominades són totes pel·lícules molt diferents i la competició serà dura". Ara per ara, es mostra suficientment premiat per un èxit de públic "inèdit" en el cas d'un documental nacional, i fa broma afirmant que "tants dies en cartellera només els aconsegueix Michael Moore".

Aquesta edició dels Goya presenta una varietat sorprenent de temàtiques i pressupostos en les principals pel·lícules nominades, cosa que convida segons Roch a "un cert optimisme moderat" pel que fa a la situació de la indústria cinematogràfica espanyola. I és que al pòdium de les més nominades hi ha dues pel·lícules amb plantejaments diametralment oposats: la sorpresa de la temporada, l'èxit boca-orella de Celda 211 de Daniel Monzón, i el blockbuster històric representat per Ágora d'Alejandro Amenábar. Juntament a El baile de la Victoria de Trueba i El secreto de sus ojos de l'argentí Juan José Campanella, formen el quartet de pel·lícules nominades a millor pel·lícula i millor director.