Ahir el cinema francès va perdre un dels seus puntals; amb la mort del cineasta Eric Rohmer s'acomiada un dels creadors de la nouvelle vague, juntament a Claude Chabrol, Jean-Luc Goddard i Francois Truffaut. Rohmer va morir als 89 anys a la capital francesa, per raons encara per precisar.

Nascut a Nancy l'any 1920, el veritable nom d'aquest guionista i cineasta que passarà a la història com un dels impulsors del corrent de la nouvelle vague era Jean-Marie Maurice Scherer. Va debutar a la gran pantalla l'any 1959 amb el llargmetratge El signo de Leo i es va retirar el 2007 amb Les amours d'Astrie et de Celadon, un film que va presentar ell mateix al festival de Venècia d'aquell mateix any.

Considerat un dels autors més personals i creatius del cinema, els seus treballs estaven caracteritzats per la recerca de realisme i per l'interès per la conducta humana. Així, les seves pel·lícules sempre van mostrar un gran intimisme i frescor, així com simplicitat narrativa i tècnica; pel que fa a les trames, giraven especialment al voltant de les relacions personals i de l'amor.

Un amant dels cicles temàtics

Llicenciat en Literatura i Filosofia, va exercir la docència, el periodisme i la crítica cinematogràfica a Cahiers du Cinema abans de posar-se darrere d'una càmera.

A la seva filmografia, on s'hi inclouen una trentena de llargmetratges, hi figuren diverses sèries de pel·lícules. El primer cicle data dels 60, i va ser Sis contes morals; ja als anys 80 va començar el seu segon conjunt temàtic, de sis cintes més, titulat Comedias y proverbios. D'aquest en formaven part La mujer del aviador, La buena boda, Paulina en la playa, Las noches de luna llena, El rayo verde i El amigo de mi amiga.

La darrera de les sèries va ser Contes de les quatre estacions, formada pels Contes de Primavera (1990), Hivern (1991), Estiu (1996) i Tardor (1998). El 2001 va estrenar La inglesa y el duque, un treball de tema històric amb la Revolució Francesa de fons.

Rohmer ha rebut, entre d'altres guardons, el de Millor Pel·lícula a Sant Sebastià i el Méliès (1971), el Gran Premi Nacional de Cinema (1977), el Lleó d'Or de Venècia (1986), el Premi de la Crítica Internacional (1986) i el Lleó d'Or a tota una carrera (2001).