Amesura que avança l'any 2011 s'esvaeixen els símptomes de recuperació econòmica i es reviu l'ambient de crisi dels anys 2008 i 2009. Les perspectives econòmiques s'han tornat més pessimistes, i s'ha agreujat la crisi de confiança que ja patíem. Tot plegat perquè l'economia mundial s'està desaccelerant a mesura que la crisi del deute sobirà s'allarga i s'agreuja. Tants són els dubtes que planteja l'actual situació econòmica, que fins i tot no es descarta una nova caiguda en la recessió.

L'alentiment de l'activitat econòmica s'ha produït de manera sincronitzada a totes les regions del món. A la zona euro, l'evolució del consum de les famílies i la inversió empresarial ha reflectit la incertesa sobre la resolució de la crisi, que s'ha traduït en un augment dels costos de finançament i, fins i tot, la restricció del crèdit en alguns segments.

Malgrat tot, l'economia gironina presenta una situació relativament estable, propiciada principalment per l'evolució de les exportacions i el turisme. Aquesta estabilitat ha permès aturar la sagnia de llocs de treball que es va produir en els mesos àlgids de la crisi, encara que ens hem quedat amb una taxa d'atur preocupant, per sobre del 20%. A més, en els darrers mesos l'atur registrat ha repuntat, iniciant una nova fase alcista que ha situat la taxa de creixement interanual en el 5,8% a l'octubre, després d'haver assolit un -0,7% a l'abril.

La construcció segueix essent el principal sector generador d'atur. En l'últim any ha perdut encara un 13% de llocs de treball, acumulant des de l'inici de la crisi una caiguda del 40%. L'atonia del mercat immobiliari, incapaç de reaccionar davant l'augment de l'atur i les dificultats creditícies, no fa preveure una recuperació a curt termini per al sector.

Les dificultats creditícies no afecten només a les hipoteques, sinó també a préstecs personals i empresarials, la qual cosa contribueix a deprimir més el consum i la inversió, i per tant, limita les possibilitats de creixement. El saldo viu del crèdit bancari a empreses i famílies s'està reduint a un ritme del 4%, quan havia arribat a créixer un 30% en la fase de màxima bonança econòmica.

La persistència de la crisi en el sector de la construcció està provocant un increment de la terciarització de l'economia gironina, ja que el sector serveis s'està mostrant com el més dinàmic en la generació de llocs de treball, utilitzant, això sí, contractes temporals de curta durada, que en molts casos s'adeqüen bé a la marcada temporalitat de l'activitat turística. Precisament, ha estat l'activitat turística que ha proporcionat un alleujament al mercat de treball, facilitant una reducció temporal de l'atur gràcies a la creació d'uns 12.000 llocs de treball directes i molts altres d'indirectes, amb un paper protagonista del turisme estranger, tot i el menor nombre de passatgers arribats a l'aeroport de Girona.

El conjunt dels sectors industrials, tot i la positiva evolució de les exportacions, ha patit una lleugera davallada en l'ocupació de l'1%, la qual cosa no vol dir, però, que tots els subsectors hagin experimentat una evolució negativa. Un any més, el sector agroalimentari es consolida com el més resistent a la crisi, i experimenta un creixement del 2,6%. Les indústries químiques i farmacèutiques també han generat llocs de treball, i no són les úniques. De fet, els subsectors industrials que engloben el 55% de l'ocupació industrial han registrat taxes positives en el darrer any.