Les comarques gironines van perdre 5.288 establiments comercials entre els anys 2007 i 2011. Ho assenyala el darrer Anuari Econòmic de La Caixa, que constata la duresa de l'ajust per al sector comercial minorista gironí, que se siuta en el pitjor nivell en 16 anys pel que fa a nombre de locals.
La crisi també s'ha deixat notar en l'activitat industrial i de la construcció, que ha perdut un 15 per cent dels seus establiments en 5 anys, mentre que la restauració també pateix una caiguda important: el 2011 hi havia a Girona 5.560 bars i restaurants, un 21,1 per cent menys que cinc anys abans.
L'informe de La Caixa analitza els prop de 100 municipis gironins de més de mil habitants (hi ha informació detallada en el quadre adjunt), però para una especial atenció en l'activitat comercial.
L'anàlisi de l'entitat permet veure com la caiguda de l'activitat del petit comerç ha estat especialment traumàtica en els municipis més petits. Així, les poblacions gironines de menys de 1.000 habitants han vist tancar més d'un terç dels comerços entre els anys 2005 i 2010, mentre que en els de més de mil habitants la caiguda ronda el 25%.
No obstant això, també hi ha municipis de més de mil habitants, com Riells i Viabrea, Sant Julià de Llor o Pals, on la reducció del teixit comercial minorista s'acosta al 50% en cinc anys.
L'adversa conjuntura econòmica i el procés de concentració que ha viscut el sector financer també ha afectat la quantitat d'oficines bancàries a la demarcació. L'informe indica que Girona ha perdut 162 sucursals enre 2007 i 2012. Les dades indicarien que, tot i l'accelerat tancament d'oficines, sobretot de caixes d'estalvis, dels darrers mesos, entre 2007 i 2008 també es va registrar un creixement important de la xarxa comercial de les entitats.
Un altre dels elements d'anàlisi que ofereix l'Anuari Econòmic és la taxa d'atur, mesurada respecte a la població activa potencial. En aquest sentit, Girona és la novena demarcació de l'Estat amb menys atur, amb una taxa del 9,8 per cent de desocupació, que a Catalunya només millora la provincia de Lleida (9,2 per cent). En aquest sentit, les estadístiques de La Caixa entrarien en contradicció amb les de l'Enquesta de Població Activa, que situa la taxa de desocupació de la demarcació com la més elevada de Catalunya.
L'estudi situa Sant Cugat del Vallès com la ciutat catalana de més de 50.000 habitants que ?menys atur va registrar el 2010 entre la població de 15 a 64 anys. Amb un 6,9 per cent d'atur, Sant Cugat ambé és la cinquena ciutat espanyola amb menys desocupació, després de Pozuelo de Alarcón, i Calvià, Las Rozas i Majadahonda.
Catalunya, al capdavant
Un any més, Catalunya segueix encapçalant els rànquings de l'Anuari de La Caixa. Amb un 16 per cent de la població estatal, genera el 19 per cent de l'activitat econòmica d'Espanya. Per elaborar aquests índex, l'entitat financera parteix de la quota tributària (quota de tarifa) i de l'impost d'activitats econòmiques corresponent a totes les activitats econòmiques empresarials i professionals. Com que des de 2003 estan exempts del pagament de la quota de l'IAE un determinat col·lectiu de contribuents, La Caixa fa una estimació d'aquest índex a partir d'altres indicadors. Catalunya destaca especialment pel seu índex industrial (19,1 per cent) i comercial (17,1 per cent).
Pel que fa a la quota de mercat, un índex que mesura la capacitat de consum relativa en funció de variables com el nombre de telèfons, cotxes, oficines de banca o comerços, Catalunya (16 per cent) és segona del rànquing per darrere d'Andalusia (17,2 per cent).
Amb aquest anuari, l'Àrea d'Estudis i Anàlisi Econòmica de l'entitat financera recopila indicadors econòmics, comercials i demogràfics d'àmbit municipal, que "posa a disposició d'investigadors i d'un ampli públic d'empreses, professionals i particulars interessats en aquest tipus d'informació", indica La Caixa en la seva pàgina web.
L'informe recull dades estadístiques procedents de múltiples fonts sobre cadascun dels 3.252 municipis espanyols de més de 1.000 habitants, la població dels quals representa el 96,8 per cent del total estatal.
A més de la base de dades, també s'ofereix una selecció d'indicadors, on destaca el capítol d'equipament mitjà dels municipis espanyols. Com a referència, per cada 1.000 habitants hi ha uns 450 automòbils, més de 400 telèfons fixos, més 200 línies de banda ampla; prop d'una oficina bancària; més de 10 activitats industrials; 15 activitats comercials minoristes; i cinc activitats de restauració (restaurants, cafeteries, bars, quioscos, etc.).
