"L'increment de les taxes aèries no ha afectat l'arribada de turistes a Catalunya"

El ministre ha manifestat que no era partidari de gravar l'IVA en matèria turística. Això és qüestió de prioritats. El principal problema que té aquest país ara mateix és el del finançament. Per descomptat la mesura té caràcter temporal i advoquem per una reducció de l'IVA quan les condicions econòmiques ho permetin. En qualsevol cas, la solució l'ha de donar el Govern català, no nosaltres. Respecte a aquesta taxa és autònom en la decisió.

S'han plantejat implantar una taxa turística per a tot el país?

Això no s'ha plantejat en cap moment.

A què atribueix que Catalunya hagi rebut un 9% més de turistes el juliol i hagi liderat el mercat?

Bona pregunta. Llegint les dades del mes de juliol és curiós que dels set milions i escaig de visitants, sis milions llargs entrin amb avió. Si el 90% escull aquesta via, òbviament l'increment de les taxes aèries no afecta, perquè hi ha comunitats autònomes on hi ha hagut un creixement molt important amb l'arribada de turistes. S'haurà d'analitzar amb tranquil·litat aquestes dades i veure quina ha estat la raó de fons per la qual en unes comunitats autònomes augmenta gairebé amb xifres històriques l'entrada de visitants i, en altres, es perd molt de turisme. Les taxes s'apliquen a tots els aeroports.

Es pot definir com a pugna el que està passant entre Energia i Hisenda referent a la reforma del sector energètic?

Més que pugna jo diria que des que vam arribar al ministeri el principal objectiu ha estat buscar una solució al problema del dèficit de tarifa. El problema és senzill i complex alhora. Senzill perquè només hi ha dues solucions: per la via impositiva o per la de la retroactivitat impròpia.

I quina és la part complexa?

Molt complexa. Hi ha molts interessos creuats. Es barregen problemes jurídics i moltes altres qüestions. Però el més essencial és la realitat que ens vam trobar en arribar al ministeri: tenim un sistema sobredimensionat. Durant els últims anys s'ha construït un sistema que és capaç de produir 110.000 megawatts, quan en els últims anys no s'han arribat a superar els 38.000 megawatts. Hem construït un edifici de luxe que està per sobre de les nostres necessitats i ara cal mantenir-lo, però no tenim els ingressos suficients per aconseguir-ho.

Es refereix als ingressos via rebut que paguen els ciutadans?

El que han de saber tots els espanyols és que ara mateix Espanya té un sistema energètic on els ingressos que es generen per mitjà del rebut de la llum no cobreixen en absolut el cost del sistema que hem construït. I en el sistema s'inclouen totes les tecnologies que generen energia, més les infraestructures de transport i distribució. Aquests costos estan sobredimensionats, generen unes despeses molt superiors a les que paguem en el rebut. Cal aturar-ho i per això hi han aquestes dues solucions. Per la via impositiva hem proposat gravar la generació d'energia sense discriminar en funció de la tecnologia que s'empri.

Respecte a l'altre camí, a què es refereix amb la retroactivitat impròpia?

Hi ha unes determinades tecnologies de generació que tenen reconegudes unes primes per fer-les rendibles. En aquests decrets en què es reconeixien les primes es recollia que l'inversor hauria d'obtenir una rendibilitat raonable, però el propi desenvolupament de les tecnologies al llarg dels anys les ha fet més eficients, la qual cosa significa que aquesta rendibilitat raonable ara és molt més gran. La solució es troba en què la rendibilitat s'ajusti a l'esperit que tenia la norma mitjançant la qual es va reconèixer la prima.

De quant és aquesta rendibilitat raonable?

De l'entorn d'un 8% respecte a la inversió.

I pel mateix nom que li dóna, aquesta revisió de les primes tindria caràcter retroactiu.

Sí, però tot i així encara hi haurà una rendibilitat raonable.

No és el camí segur als tribunals? No demandaran les empreses afectades al Govern?

L'anterior ministre, Miguel Sebastián, ja va escometre una reducció i el Tribunal Suprem la va reconèixer com lícita i legítima.

Tot i això, no es generaria inseguretat jurídica?

És clar, això genera incertesa en el sector i un problema d'inseguretat. Des del nostre ministeri sempre hem defensat que la millor solució al problema és la via d'una llei impositiva.

És aquí on hi ha les discrepàncies entre Soria i Montoro?

Hisenda no té tan clar que la via impositiva sigui l'adequada. Estimen que també podem tenir problemes jurídics en gravar la generació, perquè ells entenen que sí que es pot produir una discriminació. Nosaltres no ho entenem així, però és normal que davant d'un problema així es generin tensions. Al final, aquest tipus de decisions no les pren un ministre, sinó el Govern.

Parla d'evitar discriminacions, però els gravàmens són diferents i els més elevats recaurien sobre les renovables.

No. Són diferents segons el cost de generació. Hi hauria una escala en funció d'aquest cost de generació. Els serveis tècnics del ministeri saben que una llei impositiva no pot ser discriminatòria. Però compte, no està decidit que la solució vingui per aquesta via. El nostre plantejament és molt senzill i es redueix a aquests dos únics camins. El que no volem és que la solució sigui apujar el rebut.

Aquesta pujada no està sobre la taula?

En el sistema sobredimensionat que tenim, el que no volem és dir-li al consumidor que li apujarem el rebut un 84%, que és el percentatge amb què s'aconseguiria sufragar el dèficit. No és raonable que el problema el pagui el consumidor. S'ha de solucionar per part del consumidor, sí, però una altra part l'han de suportar les empreses elèctriques i l'Estat. Està descartat que s'arregli exclusivament amb el rebut de la llum, que ja s'ha apujat.

Perdoni que li insisteixi. Hi haurà noves pujades del rebut de la llum pròximament?

No ho descartem. Tenim un problema a sobre al qual estem buscant una solució i analitzem totes les possibilitats. La nostra intenció és no apujar-lo, però no ho podem rebutjar.

Tornant als gravàmens. Aleshores, el fet de tenir un diferent tipus impositiu respecta el marge de benefici per a totes les tecnologies?

És que la llei no ho diferencia, no parla del tipus de tecnologia, sinó del cost de generació. Només en funció d'aquest cost de generació s'estableixen els tipus impositius. Des de quan intenten que s'aprovi aquesta reforma del sector energètic espanyol?

Des de juliol. El 90% dels esforços del ministeri estan centrats en la solució del problema energètic. Ens reunim dia sí, dia no.

Són fortes les pressions de les empreses del sector?

Les pressions per descomptat no les tenim en compte. Una altra cosa és que tinguem constància de la posició de cada sector. En la recerca de solucions hem sentit a tot el món, a tots els representants. Quan t'adones que el sistema està sobredimensionat i cal mantenir-lo...

I desmantellar una part d'aquest edifici sobredimensionat no s'ho han plantejat?

Com ho farem? Totes les inversions que s'han realitzat en renovables, les infraestructures... Tot això cal mantenir-ho, no es poden desmuntar. Espanya no consumirà 110.000 megawatts potser fins d'aquí a 30 anys. Mentrestant, cal equilibrar el sistema.

D'on sorgeix la mala planificació?

Nosaltres no ho vam establir. Un factor important ha estat l'excés de primes reconegudes a determinades tecnologies, però no és l'únic component. Hi ha altres factors com la interrompibilitat dels grans consumidors, aquestes empreses amb enormes plantes de producció amb un consum energètic molt fort. Fa uns anys, es va establir un sistema que els hi exigia que paressin l'activitat i, com a compensació, se'ls hi reconeixien uns pagaments.

Això segueix en vigor?

Sí. En els últims tres anys no s'ha hagut d'utilitzar mai perquè ara tenim aquest gran edifici que garanteix l'estabilitat. Aquests pagaments han estat al voltant dels 500 o 600 milions d'euros a l'any.

Encara que no s'utilitzin se segueixen pagant?

Sí, parin o no parin. No és raonable, hem d'estudiar-ho. No sembla raonable que se segueixi reconeixent aquesta interruptibilitat quan no se'n fa ús. El més lògic seria reconèixer si realment paren, però se'ls reconeix encara no parant perquè ells han hagut de fer una sèrie d'inversions en els seus sistemes de producció per possibilitar que es produeixin aquestes interrupcions quan se'ls sol·licita.