El mercat immobiliari gironí tendeix a una certa estabilitat tant a nivells de preus com de vendes, mentre que els promotors comencen a detectar símptomes de millora de l'activitat. El més important és la demanda observada en determinats municipis i barris, on no hi ha habitatge en venda disponible, i en què els promotors tornen a vendre pisos sobre plànol a petita escala.

Així ho va assegurar ahir Josep Maria Coll, president del Gremi de Promotors, durant la presentació de l'estudi semestral de preus de mercat que fan conjuntament amb el Col·legi d'API.

Un altre indicador que les coses comencen a canviar és que des de fa tres mesos les entitats bancàries visiten les agències immobiliàries i promotores fent-los ofertes sobre les hipoteques que tornen a oferir. En general, solen cobrir el 80% del valor de l'habitatge i financen operacions per valor d'entre 120.000 i 160.000 euros.

En aquest sentit, Coll troba a falta que les entitats financeres acabin d'arribar a quantitats superiors, per finançar operacions en les millors zones de les ciutats, que és allà on hi ha més demanda. "Hi ha un interès latent de la gent en la compra d'habitatge", va assegurar el president del Col·legi d'API, Ramón Corominas.

Després d'enfilar-se pels núvols durant els anys de boom immobiliari i de successives davallades a partir de l'entrada de la crisi econòmica, ara els preus dels habitatges a comarques gironines tornen a estabilitzar-se. Això passa tant amb l'obra nova com amb la segona mà. En línies generals, els preus reculen a nivells de l'any 2004 en els llocs on el mercat es mostra més dinàmic (litoral i ciutat de Girona), i baixa fins als nivells de l'any 2001 en aquells municipis amb menys demanda i més estoc de pisos en mans de les entitats financeres.

Aquesta és la fotografia, a vista d'ocell, que dibuixa l'estudi sobre preus de mercat que fan periòdicament els API i el Gremi de Promotors i Constructors. "Les variacions de preu són ara molt més dolces", concreta el president dels promotors, Josep Maria Coll.

Aquesta és la tendència que mostren les gràfiques, si bé en alguns casos hi ha alts i baixos significatius d'un semestre per l'altre, explicable per alguna operació d'entitats financeres.

"La banca és la gran immobiliària del país i continua condicionant els preus de mercat", va dir Coll, recordant que les operacions que tanquen tenen a veure amb la necessitat de desfer-se d'actius, venent molt per sota el preu de construcció, fet que acaba distorsionant el mercat.

La tendència a l'estabilitat de preus es produeixa en aquells barris on el preu del sòl acostumava a ser més car, però que ara la crisi ha posat a l'abast de butxaques que abans no s'ho haurien ni plantejat. Per exemple, si es fa una ullada a l'estadística, d'un any per l'altre, això passa a zones com la Punxa i Migdia de Girona, el nucli urbà de Lloret de Mar (on els ?preus han baixat un 1%) o bé al centre de Palamós (on l'augment ha estat d'un tímid 0,9%).

Tant els promotors com els API indiquen que aquesta estabilització de moment és "lenta", però que també és el primer cop que es mostra "de manera clara" a les gràfiques.

"Hi ha dues línies molt marcades; la que segueixen aquelles zones on no hi ha estocs de la banca o el Sareb, on el preu s'estabilitza, i les altres", explica el president dels promotors. I aquí, novament les estadístiques anuals són reveladores. Només cal fixar-s'hi per veure com, la presència d'aquests immobles, ha fet davallar els preus fins a un 24% en zones de Banyoles, o bé fins a un 15% a Salt i un 25% a Santa Coloma de Farners.

L'estudi periòdic de preus del sector també posa damunt la taula noves realitats, que es donen en aquelles zones on hi ha demanda acreditada d'habitatge. D'entrada, com explica el president dels API, Ramon Corominas, es constata com "s'escurça la diferència de preus que històricament hi havia hagut entre obra nova i segona mà".

L'estudi també reflecteix com hi ha una clara diferència de preus entre els municipis de costa i els d'interior de la demarcació. El motiu, com recorda el president dels API, és que "el 30% de les vendes d'habitatge" que es fan a comarques gironines es concentren en mans d'estrangers que busquen una segona residència a la Costa Brava. Segons Corominas, el perfil de comprador estranger és el d'un ciutadà francès, d'uns 55 anys i que busca un apartament per menys de 100.000 euros".

Pel que fa al mercat de lloguer, Corominas explica que segueix la seva tendència a la baixa en la majoria de municipis, i que, durant la crisi, les rendes que han patit una baixada més forta, són les que corresponen a pisos més grans.