La costa continua essent el «motor de la compravenda» d'habitatges a la demarcació. Durant els últimes anys, els compradors estrangers han estat els més actius, però ara els compradors locals tornen a apostar per segones residències al litoral gironí.

El Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària i el Gremi de Promotors i Constructors d'Edificis de Girona van revelar ahir durant la presentació del 30è estudi de preus de mercat que els brots que despuntaven a l'hivern, ja són una realitat. «Es confirma un canvi de tendència i normalització del sector tot i que els preus continuen baixos. Tot i això, comencen a tendir a l'alça», va explicar el president del Gremi de Promotors i Constructors, Josep Maria Coll.

Des del sector assenyalen que aquesta situació és una mostra més de l'inici de recuperació econòmica que es viu a tot el territori. No obstant això, tant els API com els promotors, subratllen que van amb peus de plom i que es tracta d'un «escenari optimista prudent» i no dubten en assenyalar que, diferència d'anys passats, les perspectives cada vegada són més bones.

Els pobles de la costa continuen essent el motor de la compravenda d'habitatges arreu de les comarques gironines. Un exemple és Roses, tal i com ha detallat el president dels API, Ramon Corominas, qui ha assenyalat que en aquesta vila es realitzen anualment «més compravendes que a la ciutat de Girona».

Pel que fa a l'àmbit dels preus des habitatges de segona mà -i deixant de banda les distorsions que comporta l'aparició d'estoc d'entitats bancàries com la Sareb que destaroten els preus- aquests també s'han estabilitzat. En concret, els preus han retornat a les xifres dels anys 2003-2005.

Això sí, des del Col·legi d'API detallen que hi ha poblacions o zones més àmplies on - tot i la demanda latent- l'oferta de pisos i habitatges de segona mà no és de qualitat. A més, en ciutats com Girona, el sector ha notat que els ciutadans i compradors comencen a demanar més immobles d'obra nova. «Hi ha una manca una oferta d'aquest tipus a la capital gironina, no es fan nous edificis, com tampoc a primera línia de mar», subratllen els presidents de les dues entitats encarregades de tirar endavant l'estudi. «Això veiem en el fet que hi ha gent que aposta per transformar un habitatge vell en un de nou», va explicar Coll.

Tot i això, preveuen que en altres localitats amb menys demanda, l'estoc d'habitatges acabats i buits continua essent important i tardarà a eixugar-se.

Segones residències

Un dels aspectes principals que es desprèn de l'estudi realitzat per Miquel Bosch és que, per primer cop des de l'inici de la crisi econòmica, ciutadans catalans i espanyols busquen i estan comprant segones residències a la costa gironina i fins i tot terceres al Pirineu gironí. A pobles com Puigcerdà i Alp, des del 2012 i fins al 2014, s'han venut 300 habitatges nous. «Era un mercat que havia desaparegut i ara ha tornat a aparèixer», va comentar el president dels promotors gironins.

Fins ara, els únics que adquirien habitatges en aquestes zones eren estrangers, del centre d'Europa (belgues, francesos, suïssos o holandesos) o de l'Est, sobretot russos. Un punt d'inflexió que valoren molt positivament.

Pel que fa al lloguer d'habitatges, els ciutadans cada cop busquen immobles més grans, de fins a quatre habitacions. Pel que als preus, el membre del Col·legi API de Girona, Eduard Galobardes, ha comentat que comencen a tendir a l'alça després d'anys de caigudes successives. En aquest sentit, han notat un augment substancial del nombre de joves que volen independitzar-se i busquen un pis de lloguer.