Les activitats financeres i d'assegurances, l'educació i el subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat van concentrar la major proporció de salaris superiors als 2.173,5 euros bruts mensuals en 2014, segons ha publicat avui l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

El decil de salaris de l'Enquesta de Població Activa (EPA) mostra que el 71,6% dels financers i actuaris van rebre salaris superiors als 2.173,5 euros, taxa que es redueix al 58% en els educadors i al 56,1% en els treballadors del sector energètic.

Per contra, les activitats que aglutinen els salaris més baixos, per sota dels 1.221,1 euros, són els empleats domèstics (el reben el 84,7% del total) i els agricultors, ramaders, silvicultors i pescadors (el 59,6%).

Els salaris mitjans més baixos els van registrar també els empleats domèstics (745,6 euros), mentre que els més elevats els van percebre els financers i actuaris (3.228,5 euros). A més del sector d'activitat, l'ocupació és un altre dels factors que determinen el nivell salarial i així, els directors i gerents i els tècnics i professionals científics i intel·lectuals van tenir una major representació en els sous alts, i els empleats de les ocupacions elementals, en els baixos.

El salari mitjà mensual l'any 2014 va aconseguir els 1.881,3 euros (0,65% superior a 2013), si bé el 30% dels assalariats estava a la zona baixa de la taula (amb menys de 1.221,1 euros bruts mensuals); el 40%, a la zona mitjana (amb entre 1.221,1 i 2.173,5 euros); i el 30% restant, a la zona alta (per sobre de 2.173,5 euros).

Els homes tenen una major concentració relativa en salaris alts que les dones, de manera que el 35,7% d'ells van ingressar més de 2.173,5 euros enfront del 24% d'elles.

Aquest comportament segueix una tendència inversa en el cas dels salaris baixos, de manera que el 41,1% de les dones va percebre menys d'1.221,1 euros, davant del 19,7% dels homes.

El salari mitjà femení va ascendir a 1.618,1 euros mensuals, per sota dels 2.125,9 euros del masculí, una diferència que l'INE atribueix al fet que elles treballen a temps parcial, amb contractes temporals i en branques d'activitat menys remunerades en molta major proporció que ells.

Per edat, els treballadors més joves es concentren en els salaris més baixos, a causa que acaparen treballs a temps parcial, temporal i menor experiència, mentre que els de més edat tenen un pes relatiu major en els salaris més elevats, per la major proporció de contractes indefinits i antiguitat.

En general, a major nivell de formació, major salari, de manera que el 42% de les persones que ha conclòs només l'ensenyament obligatori va percebre salaris baixos, taxa que es redueix al 18,4% per a aquells amb estudis superiors.

El tipus de jornada també influeix, de manera que el 36,1% dels assalariats a temps complet va guanyar més de 2.173,5 euros, enfront de l'1,2% en el cas dels empleats a temps parcial; mentre que el 17,5%, va percebre menys d'1.221,1 euros, enfront del 88,6% dels treballadors parcials.

També afecta també el tipus de contracte, de manera que el 50,4% dels temporals va rebre salaris baixos, taxa que es redueix al 23,4% dels indefinits; mentre que en els salaris més alts es troben el 35,8% dels fixos i l'11,5% dels eventuals.

A més antiguitat, més salari

El temps en l'empresa és factor de pes i el 47,8% d'aquells amb més de 10 anys d'antiguitat va percebre salaris alts, un nivell en el qual només es trobaven el 7,2% d'aquells amb menys d'un any en aquesta ocupació.

El 59,5% dels assalariats del sector públic van tenir un salari alt, percentatge que es redueix al 22,4% en el cas dels empleats del sector privat.