El cas Rato, en el qual s'investiga l'exvicepresidente del Govern per presumpta corrupció entre particulars, blanqueig de diners i altres delictes, compleix el seu primer aniversari immers en incògnites pendents de resoldre per Hisenda, l'informe final de la qual encara espera la justícia.
Fa precisament un any, un escrit de l'Oficina Antifraude depenent d'Hisenda (ONIF), alertava a la Fiscalia de Madrid d'irregularitats en el patrimoni del polític Rodrigo Rato i iniciava un procés que va deixar la detenció televisada de tot un exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), una imatge que va donar la volta al món.
L'ONIF feia aquesta denúncia primerenca amb prou feines 24 hores després que el 14 d'abril transcendís que l'exministre estava sent investigat per la unitat d'intel·ligència financera, el Sepblac.
El també expresident de Bankia podria haver blanquejat diners després d'acollir-se a l'amnistia fiscal el 2012 al costat d'altres 30.000 contribuents, la majoria empresaris i polítics de grans fortunes familiars com el propi Rodrigo Rato.
Contra tot pronòstic pel pes del secret bancari, la filtració va ser confirmada públicament pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, qui va afegir que s'investiga a Rato per determinar l'origen "lícit o il·lícit" de les seves rendes.
Tots els grups parlamentaris, amb l'excepció del PP, van qualificar de "escàndol" i "espantall" una amnistia que "tenia com a objectiu blanquejar als propis amics del Govern".
En les hores següents les reaccions van monopolitzar una opinió pública que no va poder preveure el que passaria la tarda del 16 d'abril.
La mà de l'agent de Duanes sobre el cap del considerat per molts el "gran artífex" del miracle espanyol va deixar una instantània per a la memòria i va posar fi al registre de qui va estar cridat a succeir a José María Aznar en la presidència del PP.
Una intromissió contra la qual Rato ha recorregut en diverses ocasions, que va ser executada a instàncies de la Fiscalia madrilenya, després de considerar en hores un presumpte alçament de béns que amb prou feines una setmana després va quedar descartat pel propi jutge.
No obstant això, el registre a Rato va permetre la confiscació de centenars de documents aliens a l'acusació inicial relacionats amb negocis de l'exministre que, amb el pas dels mesos, han anat conformant l'àmplia llista delictiva confeccionada per la Fiscalia.
Aquest "aixecament del vel" ha deixat en evidència el complex entramat societari de l'ex director gerent del FMI, ara investigat en relació a cinc operacions detectades per l'ONIF en el seu informe inicial.
Segons Antifrau, Rato va cometre fins a nou delictes de frau a través de la "societat opaca" Kradonara 2001, epicentre de la seva xarxa; a més de moviments invisibles de divises amb Regne Unit, Gibraltar i Luxemburg de gairebé 7 milions d'euros.
Entre les operacions destaca l'adjudicació de la campanya publicitària del debut borsari de Bankia a Zenith i Publicis, després del sospitós pagament de dos milions a Alberto Portuondo, llavors assessor tant del banc com de les empreses.
El fisc sospita que uns 835.000 euros haurien acabat a la "societat opaca del senyor Estona", ingressos "no tributats correctament" que haurien ocasionat un frau d'a prop 280.000 euros entre 2011 i 2012.
Encara que el gruix de l'acusació se centra en el triangle Kradonara-Westcastle-Red Rose on Hisenda detecta cinc possibles delictes ja que ni Rodrigo Rato ni cap de les seves empreses van tributar els moviments de divisa, generant un perjudici de gairebé 4,4 milions.
Les milers d'empreses vinculades a aquest procés han travat la recerca tant que, el novembre passat, el jutge instructor va urgir a l'ONIF a lliurar un informe definitiu sobre el cas Rato.
A l'espera de les conclusions definitives de l'Oficina, la Fiscalia tampoc ha traslladat al jutge la seva intenció de declarar la "causa complexa", que permetria disposar de més temps per acordar diligències.
Quan passen 367 dies després de l'esclat d'aquest cas, la celeritat inicial del primer cas Rato contrasta amb la seva situació actual, enquistada per la immensitat de càrrecs, investigats i documentació en un procés rebutjat fins a en dues ocasions per l'Audiència Nacional.
La causa, que ara compta amb una peça separada sota secret sumarial sobre l'origen del patrimoni de l'exministre i exgerent del Fons Monetari Internacional, continua generant incògnites fruit d'un gran embull que ha teixit gairebé una vintena d'imputacions a persones i gegants empresarials com Telefónica o Lazard, investigades per diversos delictes, l'últim administració deslleial.
