A Girona hi ha 5.900 persones ocupades més que fa un any, segons es desprèn de les últimes dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), que ahir actualitzava l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Aquesta dada, combinada amb un una reducció de la població activa de 13.000 efectius (persones de 16 a 64 anys en edat de treballar), explica que la taxa d'ocupació (relació entre total d'actius i de treballadors) millori un 1,03% i se situï en el 51,20% (el març de 2015 era del 50,17%). Uns percentatges que queden lluny dels objectius fixats en l'estratègia Europa 2020 per a Espanya: el pla proposa que la taxa d'ocupació sigui del 74% d'aquí a quatre anys. Queda, doncs, molt camí per recórrer, i això que la província de Girona presenta uns registres sensiblement millors que el global d'Epanya, on la taxa d'ocupació se situava en un pobre 39,23% al tancament de març, segons l'INE (la de Catalunya és del 51,41%).

La taxa d'ocupació creix quan una economia és capaç de reduir el percentatge d'atur sense que això vagi en detriment de la taxa d'activitat i és l'indicador que més es té en compte a l'hora d'impulsar polítiques de creació de llocs de treball. Paradoxalment, l'EPA del primer trimestre del 2016 recull un decrement de la taxa d'activitat gironina, que al final del primer trimestre era de 62,06%, mentre que al març de 2015 era del 64,24%.

Amb un 17,49%, Girona també millora la taxa d'atur espanyola (21%, una dècima més que en el trimestre anterior) però se situa una mica per damunt de la catalana (17,42%). En total, segons l'EPA, a la província hi ha 65.400 persones que volen treballar però no poden; 308.400 que sí que ho aconsegueixen i 228.600 persones inactives (menors de 16 anys, majors de 64 i persones que ja han renunciat a trobar feina i que no figuren en els registres del Servei d'Ocupació de Catalunya).

En la darrera actualització de dades, l'EPA fa una anàlisi, a nivell espanyol, dels sectors productius en funció de la seva taxa d'ocupació, del qual se n'infereix que els professionals que han estudiat matemàtiques i estadística són, juntament amb els que que han cursat graus en informàtca i ciències de la computació, els que troben feina amb més facilitat. En l'extrem oposat, és a dir, en aquells àmbits on l'empleabilitat és més baixa, s'hi troben les persones en edat de treballar amb estudis de formació «bàsics» o que «com a molt» han estudiat l'ensenyament secundari obligatori o el batxillerat (amb taxes d'ocupació inferiors al 50%). Això permet a l'INE concloure que «el nivell de formació assolit i el sector d'estudis d'aquesta formació són factors determinants de la taxa d'activitat de la població».

Matemàtics, els primers

Anant al detall, en el cas de les persones amb formació acadèmica en matemàtiques i estadística la taxa d'ocupació frega el 80%; les segueixen els especialistes en informàtica i ciències de la computació (76%); en periodisme i informació (75%); en ciències de la vida (73%); en dret (que freguen el 73%); en ciències físiques, químiques i geològiques (72%) i en ciències socials i del comportament i en serveis socials (71%).

Humanitats (63%); arquitectura i construcció (62%); arts i ciències de l'educació (61%) i protecció del medi ambient (58%) són les especialitats que presenten unes ràtios d'ocupabilitat més baixes, segons les dades de l'EPA, obtingudes a partir d'entrevistes efectuades en 40.000 llars.