El mateix dia que la lliura esterlina, la moneda del Regne Unit, cotitzava al nivell més baix dels últims 30 anys, a 1,3113 dòlars, el Banc d'Anglaterra movia fitxa en la línia d'actuar «com sigui necessari» davant dels riscos del Brexit (la sortida de la Unió Europea), que «estan començant a cristal·litzar», en paraules del governador de l'ens, Mark Carney. Amb aquest objectiu i en aquest context, Carney va anunciar, ahir, des de Londres, que el banc central britànic relaxarà els requisits als bancs per tal de fomentar el crèdit i apuntalar l'economia.
Així, el Comitè de Política Financera acordava rebaixar del 0,5 al 0% «amb efectes immediats» la ràtio de capital de reserva exigida als bancs, de manera que s'alliberaran 5.700 milions de lliures (6.700 milions d'euros) i això permetrà augmentar la capacitat de préstec fins als 150.000 milions de lliures (177.000 milions d'euros). Aquesta mesura, que va provocar que al cap d'unes hores la lliura es revaloritzés i assolís els 1,3137 dòlars, arribava l'endemà que el ministre d'Economia, George Osborne, anunciés que el Govern britànic reduirà l'impost de societats al 15% per evitar la fuga d'empreses arran del Brexit (mesura que el comissari europeu d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, definia com a «competència fiscal exacerbada).
El Regne Unit, doncs, reacciona amb celeritat per minimitzar els hipotètics mals del Brexit: el relaxament de les condicions per a la concessió de crèdits, mesura que estarà en vigor fins el 2017, beneficiarà tres quartes parts de les entitats financeres del país, responsables del 90% dels préstecs a l'economia nacional.
Aviat, a aquesta mesura se n'hi podria afegir una altra, que Mark Carney ja havia posat sobre la taula: una retallada dels tipus d'interès, que ja se situen en el mínim històric del 0,5%. En aquest context, un informe del Banc d'Anglaterra assenyala que la banca demostra una bona capacitat de «resitència» a pesar de la caiguda de la lliura i de la depreciació de les accions de les entitats de prop d'un 20%.
No obstant això, el banc central britànic identifica diversos perills derivats de l'adéu a la UE: un increment del dèficit per compte corrent per la caiguda de la inversió estrangera (en l'actualitat se situa en una proporicó rècord, del 6,9%); el descens del valor de les propietats immobiliàries i un increment de l'endeutament de les famílies, que seran més vulnerables a l'atur i a l'increment del cost dels préstec. «Hi haurà un període d'incertesa i ajustament després del resultat del referèndum. Caldrà temps perquè el Regne Unit estableixi una nova relació amb la UE i amb la resta del món», assenyala l'informe del Banc d'Anglaterra.
Informe d'Esade
A Barcelona, d'altra banda, l'escola de negocis Esade presentava un altre informe sobre els riscos del Brexit. Presentat pels professors David Vegara i Josep M. Comajuncosa, el document adverteix que la sortida del Regne Unit de la UE pot establir un precedent i dificultar els processos d'integració política i fiscal en el si de la Unió. A curt termini, sosté Esade, el Brexit provocarà més incertesa i volatilitat als mercats; a mitjà i llarg termini, pot desencadenar una interrupció del comerç internacional que afectarà més el Regne Unit que la UE. Vegara va assegurar que se sentiria «molt sorprès» si el Brexit confirma que el Regne Unit pot anar bé fora d'Europa.
