L'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (Onif) va detectar rendes no declarades en l'IRPF de l'exministre d'Economia Rodrigo Rato per import superior als 14 milions d'euros entre 2004 i 2015 i calcula que va defraudar quotes per un import total proper a 6,8 milions. Aquests són els fils de l'embolic societari que presumptament va utilitzar per ocultar els fons.

L'origen dels diners defraudats

L'Onif assenyala que les quotes suposadament defraudades procedeixen de guanys de patrimoni no justificats derivats del tràfic de diners amb l'estranger no declarats fiscalment; guanys de patrimoni sense prèvia transmissió de rendes, rendiments d'activitats econòmiques com a conferenciant i despeses de l'activitat empresarial que no són deduïbles.

Les societats instrumentals

L'informe de l'Onif detecta moviments de diners a través de les societats panamenyes Red Rose Limited i Westcastle, la britànica Vivaway i l'espanyola Kradonara, situada a Sotogrande (Cadis), que haurien estat utilitzades per ocultar rendes i el beneficiari de les quals hauria estat el propi Rato. Les societats haurien servit «per ocultar l'obtenció de rendes i la tinença d'un patrimoni financer» mitjançant transferències bancàries internacionals a Luxemburg, Mònaco, Suïssa, Regne Unit i Gibraltar. Per a aquestes operacions, d'uns 7 milions d'euros, hauria comptat amb la col·laboració de dos despatxos d'advocats: Plazas, d'Espanya, i Findsbury Trust, de Gibraltar.

Els desviaments de diners a un hotel de luxe a Toledo. El 2003 Rodrigo Rato va constituir, amb els seus dos germans (Ramon i Maria de los Ángeles), la societat dedicada a la publicitat Cor Comunicación, el control de la qual va adquirir per complet el 2013. L'informe apunta que aquesta societat comptava amb dos proveïdors (Grup Macal i Media House) que al seu torn van pagar rendes a Montelayos SL i a la seva filial Layosalud SL, i atribueix al mateix Rato la titularitat d'aquesta última. Precisament va ser Layosalud SL la que va promoure la construcció d'un hotel de cinc estrelles a la localitat toledana de Layos i per a l'explotació del qual va rebre el 2003 una subvenció de gairebé un milió d'euros per part de la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics, presidida en aquell moment per Rato. El document d'Hisenda determina que l'acusat va usar la societat Montelayos (que pertany al seu soci Miguel Ángel Montero Quevedo) per canalitzar les rendes que sortien de Cor i que tenien com a destí la construcció de l'hotel de luxe. Les rendes no declarades superen els 3,5 milions.

Altres operacions de blanqueig

L'informe afegeix unes altres dues operacions en què apunta que s'ha comès delicte de blanqueig de capitals, que són, a més de l'hotel a Layos, un hotel a Berlín, amb una inversió de sis milions, i un xalet a Gijón, amb una inversió de 700.000 euros. Aquesta última propietat és la casa que Rato es va construir com a residència a Astúries.

Contractes amb empreses que es van privatitzar. Les operacions que vigila el Fisc també es van produir en l'època en què Rato era al Govern. Cor Comunicación va rebre contractes d'Endesa, Aldeasa, Paradores, Retevisión, Tabacalera, Telefónica, Repsol i Logista. Rato, com a ministre d'Hisenda, havia participat en el procés de privatització d'algunes d'elles, com Endesa, Tabacalera (l'actual Altadis), Repsol i Telefónica.

El filó publicitari de Caja Madrid i Bankia. També les societats de publicitat de Cor (Publicis i Zenith) «van elevar substancialment» els serveis prestats a Caja Madrid i Bankia entre 2011 i 2012 coincidint amb l'etapa de Rato com a president. La mecànica d'actuació en aquest cas consistia a prestar serveis per a Albisa Inversiones (societat d'Alberto Portuondo) els ingressos de la qual eren posteriorment remesos a Kradonara, propietat de Rato.

Pagaments encoberts per assessorar empreses de l'Ibex. Pel que fa a les quantitats percebudes de CaixaBank, Santander i Telefónica per la tasca que Rato va prestar en qualitat d'assessor, l'informe desglossa que si bé hi va haver una primera quantitat percebuda en qualitat de retribució que sí tributava en l'IRPF de l'acusat, n'hi ha una altra satisfeta «de manera indirecta i encoberta».

La retribució camuflada de CaixaBank. Rato va rebre entre 2008 i 2009 de CaixaBank un milió d'euros. Entre 2012 i 2015 Cor va prestar serveis de publicitat a la caixa per import total de 540.000 euros, dels quals 390.000 encobreixen una «retribució camuflada» que va anar a parar a l'exvicepresident del Govern a través d'uns serveis de publicitat «clarament sobrevalorats», a més de 290.000 euros entre 2014 i 2015, segons Hisenda.

La llarga relació amb el Santander. Amb aquest banc l'economista va deixar de col·laborar el 2010, en arribar a la presidència de Caja Madrid, si bé la seva societat va seguir facturant amb l'entitat que presideix Ana Patricia Botín i va ingressar de mitjana 108.000 euros entre 2008 i 2012. Un any després, quan ja no era president de Bankia, va tornar a prestar assessorament al banc, que va signar nous serveis amb Cor Comunicación.

La publicitat, un negoci simulat. Hisenda assenyala que l'empresa de publicitat de Rodrigo Rato no comptava amb una estructura pròpia que li permetés dissenyar els serveis que prestava i que per tant els subcontractava a altres empreses. Per això apunta que es tractava d'un «negoci simulat» per ocultar el veritable negoci, «que no és altre» que la participació de Rato en els consells assessors de les entitats bancàries.

Els pagaments de Telefónica no declarats. Rato va prestar assessorament a Telefónica des de 2013 fins al 2015, anys en què va percebre una segona retribució a través de Kradonara SL mitjançant un contracte signat amb la companyia. Fet pel qual allò rebut per aquests treballs hauria anat a parar a Rato sense que ho declarés.

La societat que factura les conferències. L'Onif recull també l'activitat de la societat Arada, fundada el 1982, i que va registrar els seus ingressos més rellevants entre 2009 i 2012, en la seva major part per activitats relacionades amb conferències les despeses declarades de les quals no tenen relació majoritàriament amb els ingressos. Rato cobrava fins a 65.000 euros per xerrada. El desglossament de les despeses revela que Arada va facturar a BCC per impartir conferències entre 2007 i 2014 prop d'1,5 milions. També va prestar serveis a Muinmo SL i Kradonara, segons l'informe, que exposa que Arada és més un centre de despesa que una societat destinada a l'obtenció de lucre mercantil i que conté despeses no relacionades amb els seus ingressos, a més de partides que corresponen a l'immoble d'ús particular de Cabueñes (Gijón).

Els pagaments de la patronal de l'assegurança i d'un banc turc. L'exbanquer tampoc hauria tributat pels serveis prestats a la patronal de l'assegurança, Unespa, entre 2008 i 2010, 375.920 euros que també va facturar a través d'Arada, empresa que en tres lustres no hauria pagat «ni un euro» en impost de societats. La mateixa firma va rebre entre 2010 i 2014 uns 120.000 dòlars per assessoraments al banc turc Akbank, import que tampoc es va declarar a Hisenda.

I un possible delicte d'insolvència punible. L'informe de l'Agència Tributària adverteix de la possible existència d'un delicte d'insolvència punible per un impagament de Muinmo SL, antiga Rueda de Emisoras Rato SL, i que es troba en situació de concurs voluntari. L'Onif determina que «contínuament» els diners obtinguts en les vendes dels actius eren desviats a persones o entitats especialment relacionades amb l'acusat.