La quarta revolució està tan a prop que alguns ja estan demanant moratòries a l´expansió del treball robotitzat (Bill Gates), a l´ús de les últimes innovacions gèniques (Jennifer Doudna) o al desenvolupament de la intel·ligència artifical (Nick Bostrom) per, en certa manera, pacificar la transició de la humanitat cap a una nova fase en el seu desenvolupament i evitar que el progrés creï una borsa d´exclosos. La urgència per consensuar la manera en què això ha de produir-se està darrere de la creació de la Trobada d´Economia i Reptes Socials que la Fundació la Caixa va inaugurar ahir en el Museu del Suro de Palafrugell i que traslladarà als jardins de Cap Roig a partir de 2019.

«Els desafiaments que ens esperen en els propers anys tenen una dimensió universal». Ho afirma el director de la Fundació la Caixa, Jaume Giró, mentre es refereix a les disrupcions que ja s´estan produint a tots els nivells i que tenen una «profunditat que mai hem vist». Valgui un exemple: Airbnb disposa de 300 habitacions a Palafrugell i 2,5 milions a tot el món, fet que la converteix en la cadena més gran del planeta, amb una cotització de 30.000 milions de dòlars i només 2.000 empleats. La cadena Hilton té 164.000 empleats. D´això va la trobada, dels grans canvis que afecten tot l´equilibri social.

«El treball i l´ètica del capitalisme» i «El malestar en les societats occidentals» van ser les dues ponències del matí en què l´auditori va poder veure-li les orelles al llop: el precari, la robotizació, la redistribució del treball, l´economia perdulària de l´«agafa els diners i fuig», la incertesa, la falta d´expectatives, el populisme i el replegament nacionalista, el trencament de les costures europees...

Que ningú pensi que són problemes aïllats, són un tot que les intervencions dels filòsofs Victòria Camps i Josep Ramoneda, l´economista Antón Costas, el vicepresident de Portugal, Antonio Vitorino, i l´escriptor Tom Burns, van embastar amb absoluta naturalitat.

Ni glòria ni fi de la història

Es va dir que hi va haver un temps en que la política tenia en compte el passat, el present i el futur en les seves accions, que el capitalisme s´havia arribat a reconciliar amb el progrés social entre els 50 i els 80 (Costas) per després descontrolar-se amb el binomi Reagan-Tatcher (Camps) aprofitant l´embranzida que els va donar l´enfonsament del bloc soviètic i l´expansió de la innovació tecnologica que va portar a una part del món a creure en la «fi de la història». Fins a l´11 de setembre de 2001 (Ramoneda), quan comencen a esquinçar-se les costures del sistema, que explota el 2008 amb la fallida de Lehman Brothers i els fills dels baby boomers se n´adonen que els seus pares s´estan jubilant amb una bona pensió mentre a ells només els lleguen deute. En definitiva, que els han mentit sobre el valor de les coses (Burns).

I amb tot això arriba la fractura de la classe mitja, que es divideix entre els que han pogut conservar la feina i els que en perdre-la han caigut a l´abisme (Ramoneda), l´impacte de la revolució tecnològica i la incapacitat del sistema educatiu per donar-li resposta i mantenir-se com a ascensor social (Vitorino). Una falla del model capitalista que ja no serveix per crear llocs de treball i obliga a plantejar-se dues opcions: la redistribució del treball o el subsidi universal -«una almoina, això és beneficència» (Camps).

El problema de fons és la desigualtat i «quan hi ha desigualtat no hi ha mercat» (Costas). L´economista va apuntar al risc que els nous temps portin també les pràctiques monopolístiques, el treball a curt termini per «crear valor per a l´accionista -és robar-» o el vernís d´anomenar economia col·laborativa -no en tots els casos- el que, en definitiva, només és la recuperació de l´antiga pràctica de contractar jornalers a la plaça del poble, però en versió digital. No obstant això, admet que el capitalisme «ens ha fet més rics, ens ha allargat la vida i ens ha fet més ètics».

A tanta incertesa i temor també hi ha contribuït la globalització, la caiguda de les rendes, la revolució tecnològica i la degradació dels sistemes polítics que alguns pretenen solucionar trencant amb la Unió Europea, «que és l´únic sistema que tenim per influir en la globalització» i sense el qual «cada vegada serem més dèbils» (Vitorino).

Ho va apuntar Giró a l´inici de la trobada: estem immersos en un «salt de fase» que la revolució tecnològica ha accelerat i encara no s´ha pogut consensuar una resposta universal. El fòrum segueix avui.