L'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va assegurar ahir a l'Audiència Nacional que desconeixia l'existència dels correus que alertaven de la viabilitat del grup BFA-Bankia abans de la sortida a borsa ja que no era la seva seva tasca i a més, estaven equivocats.

Durant més d'una hora, Fernández Ordóñez, que va respondre en qualitat d'investigat a les preguntes de les acusacions i d'alguna de les defenses, va dir que no estava al corrent dels avisos de l'inspector de l'organisme José Antonio Casaus i que van fer bé en no enviar-los-hi perquè no tenia per què conèixer-los.

Com havia fet amb prou feines dues hores abans el seu exnúmero dos en el regulador, Javier Aríztegui, va destacar la cojuntura econòmica al moment del debut borsari, i va al·ludir a la recessió de 2012, la crisi del deute sobirà i la bombolla immobiliària com un context que ningú esperava, segons van explicar fonts jurídiques.

Ordóñez va introduïr un altre factor, al que va introduir com a «defecte de regulació», i és que, en la seva opinió, el sistema no estava de cap manera preparat per a una crisi financera d'aquesta magnitud.

Igual que Aríztegui, va negar que hi hagués pressions polítiques durant la sortida a borsa de Bankia, i va recordar que en cap cas un supervisor pot fer gestions a favor d'un supervisat.

L'exsubgovernador va posar el focus en què els actius de Bankia estaven ben valorats en el moment del debut borsari, i va assenyalar a la sala que el deure de protegir als inversors li correspon a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i no al Banc d'Espanya.

Durant la sessió també va declarar Casaus, que va comparèixer en qualitat de testimoni després de ser citat pel jutge Andreu amb la finalitat de que les parts poguessin contrastar amb l'autor dels correus el contingut d'aquests, que van protagonitzar els interrogatoris dels últims vuit alts càrrecs investigats.

Durant més de dues hores i amb un recés pel mig, l'inspector, que segons va explicar l'advocat de la Confederació Intersindical de Caixes (CIC), Andrés Herzog, va ser «molt contundent», va ratificar no només els seus escrits sinó també la seva anterior declaració del setembre passat.

A més, va defensar que els seus correus no són meres opinions personals de futur, sinó que eren reflexions pensades, meditades i consensuades, i va afegir que, passat un temps, va contrastar el contingut amb els informes de seguiment efectuats pel seu departament.

Fruit d'aquesta revisió, va admetre algun petit error de concepte, algun terme que no s'ajustava exactament a la realitat, encara que res rellevant, i va insistir que després de fer arribar les seves conclusions als seus superiors, no va rebre resposta, només silenci.