Les cotitzacions en origen dels farratges s'estima que disminuiran de mitjana un 25%, mentre que les dels cereals fa anys que estan baixíssimes. Des de JARC-COAG, s'alerta que aquesta situació es produeix per la baixada del consum intern com a conseqüència de la crisi del sector lacti i per la permissivitat en l'entrada d'importacions de cereals de països tercers sense aranzels comercials, especialment des d'Ucraïna. Aquest darrer punt provoca una reducció del consum de farratges, ja que l'oferta de cereals s'incrementa, enfonsant també el preu que reben els productors, apunta l'organització.

Cereals: preus per terra

L'entitat denuncia que, des de l'any 2012, els preus del blat i del blat de moro han caigut per sobre d'un 20% en les cotitzacions de Mercolleida. Des de fa 5 anys, aquests se situen per sota dels 200 ? per tona, valor que marcaria el llindar mínim de rendibilitat per als productors. Així, el preu del blat farratger nacional a la Llotja de Mercolleida durant la setmana 17 d'enguany cotitzava a 182 ? la tona, un 22,8% menys que els 236 del mateix període del 2012. Les cotitzacions per al blat de moro també mostren una reducció d'un 23,7% en el mateix període, situant-se en l'actualitat en els 177 ? tona quan el 2012 se situaven a 232.

Aquesta situació, en part, és resultat d'uns volums molt elevats d'importacions sense aranzels de tercers països. Aquest seria el cas d'Ucraïna, conegut com el «graner d'Europa», que se situava l'any 2015 com el segon proveïdor de cereals de l'Estat espanyol amb 3,30 milions de tones entre blat i blat de moro. Els productors també destaquen que les regles del joc productives a Europa són evidentment més exigents, garantint una major qualitat i seguretat alimentària que ningú valora ni reconeix.

Els farratges, igual o pitjor

Per aquesta campanya, les previsions en algunes zones de l'Estat espanyol indiquen una collita de farratges molt curta i una de cereals bastant inferior a la de la passada campanya com a conseqüència de la sequera i el fred. De fet, els pagesos de Lleida calculen que en algunes comarques les pèrdues poden arribar fins al 70% pel fred. D'altra banda, «es fa difícil esperar una demanda més gran en el consum de farratges i una recuperació dels preus, que fins i tot s'estima que poden ser un 25% inferiors a l'any passat», diu JARC.

Les cotitzacions de Mercolleida per la setmana 17 d'enguany, mostren uns preus per a l'oferta de farratges deshidratats d'entre els 148 i 180 ? per tona, en funció de la qualitat, mentre que cinc anys enrere arribaven als 215 ? tona. Espanya és, juntament amb Itàlia, l'únic país que ofereix alfals deshidratat, ja que els EUA, primer productor i exportador del món, només utilitza l'alfals assecat al sol i posteriorment premsat. La superfície de farratges a Espanya ha anat descendint les últimes campanyes, sent 2015-16, amb 130.556 hectàrees, la més baixa dels últims anys, però amb excel·lents rendiments de 12 t/ha. El consum intern des de la campanya 2011-12 fins a la 2016-17 ha caigut un 55%.