La consellera d'Agricultura de la Generalitat d'aquesta legislatura excepcional és la lleidatana Meritxell Serret, que aquests dies fa un tour pel territori per explicar a la població rural que una Catalunya independent no hauria de patir per subsistir a escala alimentària. Serret va ser ahir a Ripoll i recentment a Roses per participar en un acte d'ERC a favor del sí al referèndum de l'1-O.

Quines estructures d'estat es poden construir des de la seva conselleria?

Aquesta conselleria -Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Rural- té unes competències exclusives en molts àmbits, tot i que des de l'Estat espanyol, aquests últims anys, s'han pres determinades decisions que han portat a una recentralització d'una manera encoberta, a vegades, a retallar la capacitat de gestió i de tirar endavant les competències que tenim com a país. El gran repte que tenim, ara, és poder avançar amb les polítiques agràries per a la producció d'aliments de proximitat. Hem de mantenir els pagesos, ramaders, pescadors i gestors forestals al nostre país, perquè aquesta gent ens proporciona uns aliments i ens gestiona el medi. A més, també tenim plena capacitat per gestionar les polítiques que venen de la Unió Europea, com la Política Agrària Comunitària (PAC), que ens ve molt tergiversada per les decisions que es prenen des de Madrid i que no sempre s'ajusten a les necessitats i realitats del nostre sector primari, que és molt divers i ric. Necessita polítiques molt adaptades i, sobretot, recursos que, els darrers anys, l'Estat espanyol ha anat reduint.

Des que es va iniciar el procés sobiranista, un dels arguments contraris al moviment ha estat que el camp català perdria les subvencions europees...

La política agrària comunitària, si alguna cosa té, és que és un dret que tenim adquirit. No es pot retirar d'un dia per l'altre als pagesos d'un país els seus drets, ja que s'adquireixen per uns anys. Nosaltres continuarem estant a la Unió Europea, farem tot el possible per ser-hi, ja que la UE veu amb bons ulls que Catalunya s'hi mantingui, perquè som aportadors nets, paguem i aportem molts més recursos dels que després ens retornen a través dels ajuts de la PAC.

Malgrat la seva curta etapa com a consellera, ja ha estat a Roses, el municipi d'on és el president de la Federació Catalana de Confraries de pescadors, Antoni Abad...

Sí, he tingut la sort de visitar la confraria i reunir-me amb els pescadors d'aquí, de Roses. Crec que és un encert que l'Antoni Abad sigui el president de la Federació Catalana de confraries de pescadors. A les comarques gironines, hi ha una flota pesquera potent i té capacitat d'innovar. Les iniciatives per fer una gestió sostenible dels recursos han sortit, precisament, d'aquí, de Roses. Des del Departament, mirem d'acompanyar-los al màxim. També aquí, a les comarques de Girona, és on s'ha desenvolupat un dels primers grups d'acció local sobre la pesca. Durant els propers anys, es podran invertir gairebé quatre milions d'euros en una sèrie de projectes que ajudin a desenvolupar la pesca i, sobretot, totes aquelles activitats que ajudin a posar en valor el turisme. Tenim una flota pesquera potent, dinàmica i amb visió de futur i ens interessa que es vagi rejovenint.

En les seves reunions amb els pescadors, li deuen haver expressat el malestar per la pèrdua del seu poder adquisitiu i la manca d'ajuts per les vedes. Quines fórmules es poden buscar per resoldre aquest encaix?

Hem d'assegurar la continuïtat dels recursos del mar al Mediterrani, perquè es pugui continuar pescant en el futur. A nosaltres ens toca acompanyar els projectes que van endavant de manera pionera per part dels pescadors de Catalunya. Són casos exemplars que des de la Unió Europea s'està veient amb molt bons ulls i, des del nostre departament, ho volem posar en valor i acompanyar-los. Hem de fer conscient la ciutadania sobre la importància de consumir aquest peix de proximitat. Hem d'assegurar les rendes perquè els joves vegin que poden desenvolupar el seu projecte de vida al voltant del sector pesquer.

Considera que el Projecte Sèpia, sorgit d'aquí, a l'Escala i l'Estartit, és un bon exponent per exportar?

És un d'aquells projectes que ajuden a donar aquesta visió de futur, de dinamisme i d'oportunitats al sector pesquer català.

Com s'ha de fer per poder reactivar la pràctica del Pescaturisme, perquè no hi hagi tants esculls burocràtics, com retreuen alguns pescadors?

Desconec els casos concrets que han pogut sorgir, però el que sí que tenim clar és que hem de trobar estratègies comunes a través d'aquest grup d'acció local per afavorir totes aquestes activitats de pedagogia que ens ajudin a acostar el sector a la ciutadania i, en la mesura que sigui possible, també puguin complementar les rendes dels nostres pescadors.

El projecte d'una macrogranja de porcs a l'Alt Empordà va tornar a posar de manifest la problemàtica de l'excés de purins i el perill de contaminació de l'aigua, que ja ha existit en alguns municipis. S'ha de treballar més per integrar l'activitat agrària al medi?

De fet, durant aquesta legislatura, hem estat treballant intensament amb el sector agrari per evitar riscos com aquest. Hem tret a informació pública un decret amb mesures concretes per evitar l'excés de purins. En municipis on hi ha més problemàtica, s'establirà una moratòria fins a l'1 de gener del 2020 per fer qualsevol mena d'ampliació de granges o nova construcció. Aquest decret pretén impulsar un model on hi hagi més harmonització de l'agricultura i la ramaderia, perquè es faci una millor gestió de les dejeccions. Hem de guanyar-nos la confiança de la ciutadania, perquè vegi que ho estem fent bé i que som capaços de tirar endavant en un sector que mou moltes economies locals i particulars a tot el país i, alhora, mantenir la sostenibilitat dels recursos bàsics com són el sol i l'aigua. Tenim, també, un conflicte de la fauna salvatge, que genera uns danys i, moltes vegades, la ciutadania no és prou conscient de què suposa. Estem començant a impulsar un gran pacte nacional, de tots els agents i de tota la cadena de valor, des dels productors fins als consumidors, que ens permeti impulsar la política alimentària de país basada en la producció local d'aliments i una gestió sostenible del medi.