El temps ens arrossega cada dia com una mare que porta el seu fill a escola. Gairebé sempre ens llevem amb la sensació de tenir moltes coses per fer i que el dia serà massa curt per fer-les totes. Un dia de setembre podria ser un dia qualsevol si no fos diumenge i dia d'eleccions. Però avui, a més, no eren unes eleccions normals i teníem la sensació que els ulls del món estaven posats damunt nostre.
Iñaki Gabilondo, mestre de periodistes, l'altre dia va pronosticar que avui no es complirien els pronòstics. Doncs bé, s'ha equivocat, o l'ha encertat, que a hores d'ara ve a ser ben bé el mateix, perquè els pronòstics en unes eleccions com aquestes només són fum, fins i tot quan s'intenta quadrar el cercle amb frases enginyoses.
Han quedat clares unes quantes tendències que ja semblen haver entrat en un camí de no retorn, els socialistes continuen la seva davallada de vots i de credibilitat, el lerrouxisme de Ciutadans va fent forat, un forat negre que pot arribar a ser molt perillós per a la convivència, i Unió Democràtica sembla que desapareixerà definitivament del mapa.
Aquest 27 de setembre passarà a la història per raons diverses, però sobretot perquè s'ha constatat que la història continua. Les forces independentistes han aconseguit un bon resultat, però no un resultat excel·lent. Tot i així, el guió seguirà el seu curs i el Parlament iniciarà molt probablement el full de ruta que havien pactat.
Aquest dia de setembre, lluminós i tranquil, segur que comptarà en la comptabilitat dels grans esdeveniments que han anat forjant la realitat dels darrers anys, però per esdevenir clarament una jornada històrica caldrà encara observar la dinàmica de la realitat política que sorgirà d'aquest nou Parlament i també caldrà veure la lectura que se'n farà des de Madrid.
El temps ens arrossega i la realitat ens va empenyent cap a una situació que ha de ser radicalment nova, la història continua i més enllà de la incerta glòria d'aquest dia de setembre, haurem de continuar encara treballant i empenyent.
