ELECCIONS CATALANES

Eleccions catalanes: Entrevista Iceta

El primer secretari dels socialistes catalans insisteix que «Catalunya no pot ser una col·leccionista de derrotes, sinó de victòries»

02.12.2017 | 09:09
El líder socialista Miquel Iceta.

El socialista Miquel Iceta (Barcelona, 1960) està agitant la precampanya electoral amb propostes com la condonació d'una part del deute de Catalunya i la creació d'una Hisenda federal amb la qual la Generalitat assumeixi «tota la responsabilitat fiscal i de Govern que això suposa», segons publicava dijous en una carta a El Mundo. El presidenciable del PSC es proposa recuperar les «victòries» per a Catalunya i promoure la reconciliació, abandonant la via independentista.


Quina és la recepta electoral del PSC?

El sentit comú. El rumb dels darrers anys ha estat equivocat i ha causat danys al país. Toca canviar, però sense la llei del pèndol, sense excitar sentiments de revenja. Ara hem de sortir-ne gua-nyant, en autogovern, amb un millor finançament. I reconciliar-nos entre catalans, amb Espanya, amb Europa, amb el món econòmic.

Per demanar...

S'ha dit que una de les forces de l'independentisme era la seva dimensió il·lusionadora. I que els que no demanem la independència no tenim un projecte prou ambiciós. Però desfer el mal que ens hem fet n'és molt, d'ambiciós. Els catalans hem de tornar a guanyar, perquè ja no ens podem permetre cap derrota més. I el catalanisme sempre ens ha ensenyat que només guanyem anant molt units. L'independentisme no havia entès que la seva feblesa era el seu caràcter divisiu.

Proposa una hisenda catalana, la condonació del deute... Estem parlant de l'Espanya del PP! No fa volar molts coloms?

Estic orgullós que el nostre partit sigui l'únic que es planteja una reforma per millorar el finançament. La proposta d'una hisenda federal a través del consorci tributari està recollida en el nostre Estatut i també en la declaració de Granada que el 2013 vam signar tots els socialistes. Pel que fa a la quitança parcial del deute autonòmic, cal donar suport a la posició dels presidents Puig i Armengol. La reforma del sistema de finançament és urgent i està pendent des del 2014, i es tracta d'una reforma amb incidència sobre tots els ciutadans, els catalans i els de la resta d'Espanya.

Es vana de tenir un programa, però a qui li interessa en aquestes eleccions un programa?

És cert que aquestes eleccions són més de projecte que de programa, d'orientació general més que de mesures concretes. Veurem, però, quins projectes presenten els independentistes. Alguns diuen que volen fer realitat la república, o la desobediència social permanent, és a dir, seguir el camí que portàvem. El PP i Cs, en canvi, només diuen no a la independència. Nosaltres estem en el sí a favor d'un pacte en què Catalunya hi surti guanyant. El 21-D hi ha aquests tres pols.

Per governar li caldrà arrancar vots de l'independentisme. Però com es convenç una persona ja desconnectada?

Tots plegats hauríem de fer un esforç d'objectivitat, que ens poguéssim respondre si aquests anys ens ha anat bé o malament. Respecto molt els independentistes, i no els demanaria que renunciessin a res, però els suggereixo que es preguntin si hem assolit la independència i si hi hem pres mal. A molts dels que han apostat per la independència com a mecanisme per forçar una negociació potser els podem convèncer de fer aquesta negociació sense la manca de preparació, els riscos ni els costos. Per això hem incorporat gent d'Units per Avançar, perquè el catalanisme pragmàtic tingui un lloc on anar.

Diu que no farà president ni un independentista ni Arrimadas. Hi posa la mà al foc?

És clar que no puc fer president un independentista, perquè no comparteixo el projecte i no crec que mereixin una pròrroga després d'arribar a una situació molt dolenta. Amb Arrimadas, la meva discrepància és d'un ordre diferent: no vull derrotar els independentistes perquè res no canvïi, sinó trobar un acord per avançar.

L'eix esquerra dreta encara és vigent a Catalunya. Que el PSC incorpori membres de l'ex-Unió no acaba d'embolicar-ho tot?

I tant, que és vigent! El nostre programa és socialdemòcrata: volem la reducció de les desigualtats, justícia social. Però aquestes eleccions, a banda del component més ideològic, té també el de decidir si es canvia el rumb respecte de la independència, i això ens porta a fer sumes que en una situació normal no es produirien.

Algú que no s'ha oposat al 155 pot ser el president de dos milions d'independentistes?

Crec que sí. De què ha servit el 155? Per convocar unes eleccions a les quals es presenten també els independentistes, quan ells tenien a les seves mans que no s'apliqués convocant-les. No poden responsabilitzar-nos als altres de les conseqüències dels seus actes. Nosaltres vam dir ni DUI ni 155, però aprovada la DUI, el 155 era inevitable. Un estat amb una constitució no pot acceptar que aquesta constitució no es compleixi. Potser els independentistes no ho tenien previst, però el mateix hauria passat a qualsevol país del món. Pensaven que incomplir la Constitució i l'Estatut, que encara és més flagrant, no tindria conseqüències? En quin món viuen? La realitat és la que és. S'ha de canviar, però el que no es pot fer és negar-la.

Però aquestes no són unes eleccions normals.

No, perquè tenim el Govern a la presó i a Brussel·les. I espero que quan comenci la campanya tots estiguin lliures. La presó preventiva ha estat totalment desproporcionada.

El socialisme que representa també és Alfonso Guerra demanant l'arribada de l'exèrcit a Catalunya?

Guerra està fora del seu temps. Ell, com d'altres, són persones sense responsabilitats, que tenen una visió d'Espanya que no és la nostra. Pedro Sánchez no diu res d'això. També hi ha independentistes que afirmen que els que no han nascut a Catalunya haurien de tornar a la seva terra i jo no en faig responsable ni Puigdemont ni Junqueras.

S'ha penedit de la «selfie» amb Millo i García Albiol?

No. Va ser una fotografia natural. Soc molt tolerant i respectuós i no m'agradaria viure en un país on no em pugui fer una foto amb gent que no pensa com jo. Ha de ser possible el contrast d'idees amb el respecte a les persones.

El PSC aposta fort per la reforma constitucional, però Rajoy ja comença a posar-hi pegues.

Rajoy arriba tard sempre a totes, i jo no diré mai que aquesta serà una reforma ràpida, senzilla, sense entrebancs, que es podrà fer sense el PP. El PP hi arribarà l'últim, com ja va fer amb el divorci, l'avortament i el matrimoni de persones del mateix sexe. El PP serà difícil de convèncer, però sense ells és impossible fer-ho i, per tant, no deixaré d'insistir-hi ni de treballar perquè canvïi la cor-relació de forces a Espanya per aconseguir un objectiu fonamental, però que no és l'únic, ni tan sols el primer. El nostre projecte no passa només per la reforma constitucional, és molt més ampli, cal arreglar moltes coses perquè Catalunya guanyi, perquè ja són cinc anys de frustració i derrota. Jo voldria ara algun èxit. Catalunya no pot ser una col·leccionista de derrotes, sinó de victòries.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema