Un no imagina Jean Castel llegint faules de ratolins, però ja ho veuen, el candidat de Ciutadans té com a llibre favorit ¿Quién se ha llevado mi queso? I no només això, sinó que, segons confessa, el sol regalar sovint. Conclusió: si vostè veu per Girona algú llegint el llibre que el 1998 va publicar Spencer Johnson, potser està davant d´un amic de Castel. O d´un votant de Ciutadans, malgrat que el llibre i fins i tot el formatge, siguin de color groc, color avui de connotacions força allunyades d´aquesta formació política.

Per Ciutadans, no només el formatge, sinó també el pa, la xocolata, les magdalenes i tot el que hi havia al rebost de Catalunya, s´ho han endut els partits independentistes. Si Castel, tan pròdig regalant llibres, n´ha fet arribar un exemplar a la seva líder Arrimadas, és probable que quan aquesta llegeixi el fragment que diu «imagina´t disfrutant del formatge nou abans de dirigir-te cap a ell», aixequi el nas, ensumi, tanqui els ulls i es vegi a si mateixa investida presidenta. Presidenta amb olor de formatge, però presidenta.

Als catalans, avesats com estem a qualsevol il·luminació dels governants, tant ens farà passar de tenir Ítaca com a objectiu, a tenir-hi un tros de formatge. La qüestió és tenir sempre al davant un esquer que ens faci caminar. Però faria bé Ciutadans de no donar per feta la victòria, ja que el seu discurs és el mateix de sempre i, com diu un dels ratolins del llibre, «repetir el mateix comportament no porta altra cosa que obtenir els mateixos resultats».