El candidat del PSC, Miquel Iceta, va advocar avui per «netejar la ferida enverinada» que ha deixat el procés independentista per «no tancar-la en fals» després del 21-D, com que el sobiranisme «reconegui les seves mentides» sobre diferents qüestions o el seu intent de «dividir» la societat. En un esmorzar-col·loqui organitzat per Primera Plana, va ser preguntat sobre les paraules del candidat de JxCat Carles Puigdemont, que en una entrevista a Catalunya Ràdio des de Brussel·les va qualificar de «xenofòbia política» les declaracions del socialista Josep Borrell, sobre el fet que «abans de cosir les ferides cal desinfectar-les».

Iceta va considerar que «a la política catalana li convé un bany de realitat i això és també netejar algun problema que hem tingut. Els que van mentir ho sabien i ho han de reconèixer». Va opinar que a Catalunya hi ha, en efecte, una «ferida enverinada»: «S'ha volgut dividir a un país, enfrontar a diversos territoris, aixecar fronteres i fer aparèixer un problema polític com un greuge a la divinitat d'un poble. O som capaços de netejar-lo o no sortirem endavant».

També va al·ludir als 16.000 milions d'euros que l'independentisme xifra com dèficit fiscal de Catalunya. «És com el monstre del Llac Ness, del que tothom en parla, però ningú l'ha vist», va ironitzar Iceta, que va recordar que Andreu Mas-Colell, exconseller d'Economia, va xifrar el dèficit en «2.400 milions, no en 16.000». «Quan Borrell parla de necessitat d'aclarir coses per no tancar en fals les ferides, té raó. Però cadascú elegeix l'expressió», va afegir.

En paral·lel, Iceta va proposar una «investidura transversal» que el faci president amb suport de comuns, Cs i PP, ja que les úniques opcions seran «un president independentista, Iceta president o repetir eleccions», escenari que portaria a «prolongar» el 155. Iceta va constatar que es «mor de ganes de ser president», en considerar que és «la persona millor preparada per desenvolupar una política de reconciliació» a Catalunya.

Però va deixar clar que en cap cas acordarà una investidura amb Xavier García Albiol (PP) i Inés Arrimadas (Cs) per fer presidenta a aquesta última. «No crec en una investidura acordada entre PP, Cs i PSC. No crec perquè crec que els números no donen i perquè no respon a la transversalitat del país». «Vull una investidura transversal. Quin m'agradaria? Rebre el suport dels comuns, Cs, PPC i del meu grup per a una investidura. Aspiro a arribar a la investidura amb aquesta configuració, amb combinacions de vot a favor i abstencions», va afegir Iceta.

Iceta va voler «obligar-se personalment» a establir el seu «Contracte amb Catalunya» si és president: obligar-se a obtenir «avenços substantius i concrets en dos anys» en el desenvolupament d'un «Pacte d'Estat per a Catalunya», que entre altres punts reconegui explícitament la «personalitat nacional» catalana i la seva vocació d'autogovern, encara que «sense privilegis». També a arribar acords sobre les 45 demandes plantejades per la Generalitat al Govern -a excepció del referèndum-; el desenvolupament de l'Estatut; un finançament «just», sota el principi d'ordinalitat i solidaritat, i amb una quitança parcial del deute i un consorci tributari; un «ambiciós» pla d'inversions en infraestructures; aprofundir en el reconeixement de llengua, cultura i símbols de Catalunya; i la reforma federal.

També un pla de xoc social valorat en 3.000 milions i promoure una inspecció laboral per regularitzar els contractes de 100.000 treballadors i impulsar un «Pacte del Palau», un acord entre administració, sindicats i empresaris sobre com fer créixer l'economia, crear ocupació, lluitar contra el frau i l'explotació laboral, garantir la sostenibilitat mediambiental i repartir millora la riquesa.