La incertesa que sobrevola aquestes eleccions del 21-D fa que a les sales de comandament dels diferents partits polítics catalans no es descarti una situació similar, sense majories clares que facilitin la investidura del president i amb l'abisme d'unes possibles noves eleccions a la vista. L'article 67.3 de l'Estatut preveu que, si transcorreguts dos mesos des de la primera votació d'investidura segueix sense haver-se pogut elegir el nou president, el Parlament queda dissolt «automàticament». Llavors, el president de la Generalitat en funcions ha de convocar eleccions «de manera immediata», perquè puguin celebrar-se al cap de 54 dies. Si s'arribés a aquest escenari, i esgotant els terminis previstos, el Parlament quedaria dissolt a principi d'abril i les noves eleccions anticipades a Catalunya podrien celebrar-se cap a finals de maig o principis de juny. Després de les anteriors eleccions al Parlament, el 2015, el candidat de Junts pel Sí a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, es va topar amb la negativa de la CUP a investir-lo. El veto de la CUP va estar a punt de conduir a noves eleccions, que es van evitar in extremis quan Mas va fer un pas enrere i va proposar en el seu lloc Carles Puigdemont, que va acabar sent investit amb els vots de Junts pel Sí i de la formació anticapitalista.
