Marc Lamuà · Cap de llista del PSC per Girona al Congrés

«Felipe González no en fa gaire pinta, però el PSOE és d'esquerres des d'abans i després d'ell»

Marc Lamuà va ser nomenat cap de llista del PSC de les Comarques de Girona en derrotar en les primàries Àlez Sáez, fins aleshores el diputat socialista gironí a Madrid. Lamuà va ser secretari d'organització del PSC gironí després que una part de l'executiva dimitís per desacord amb la posició del PSC en l'àmbit nacional. Arqueòleg de professió, doctorat a Itàlia i vinculat actualment a la UdG, va ser militant de la Joventut Socialista de Catalunya i assegura que si arriba al Congrés la seva falta d'experiència política no serà cap «handicap» .

17.12.2015 | 08:21
«Felipe González no en fa gaire pinta, però el PSOE és d'esquerres des d'abans i després d'ell»

Vol dir que amb la imatge de Felipe González de tant en tant als diaris poden convèncer algú que el PSOE és d'esquerres?

Felipe González no en fa gaire pinta, però el PSOE és d'esquerres des d'abans i també després d'ell. Per sort el partit socialista va més enllà d'un lideratge, és una gran família i és profundament d'esquerres.

Suposem que ho sigui: per què algú d'esquerres hauria de votar PSC o PSOE en lloc de Podem, o d'IU si és a Espanya?

Perquè nosaltres som l'esquerra reformista que ha fet avançar el país, que ha propiciat els grans salts que s'han dut a terme en la nostra democràcia. Som els que vam assentar definitivament la democràcia en aquest país. Després vam guanyar els drets de tots els col·lectius de la nostra societat. I som els que realment podem fer ara un nou salt endavant, perquè aquesta societat ha de ser la de les oportunitats i les garanties per a totes les persones.

És factible un tripartit PSOE-Podem-C's per fer fora el PP del govern?

Com a pacte de govern estable és impensable, perquè seria una combinació certament molt estranya. Les aritmètiques polítiques sempre hi són, però hi ha coses que van més enllà de l'aritmètica, que estan marcades pels valors.

Però no hem d'admetre que el PP ens està traient de la crisi?

És cert que hi ha alguns marcadors d'aquests que en diuen macroeconòmics, que van millor. Però mentre això no es tradueixi en una millora del dia a dia no es pot dir que hàgim sortit de la crisi. Potser s'ha acabat la recessió, però ni molt ?menys la crisi per a les persones.

De debò el federalisme és la solució als nostres mals?

La solució a tots els mals, no, però sí la solució a la majoria de mals. Crec que és l'únic camí viable perquè hi hagi el màxim de garanties per a Catalunya.

Algú creu en el federalisme?

Molta gent. I no només a Catalunya. L'altre dia ens van visitar Ximo Puig i Francina Armengol [presidents del País Valencià i de les Balears] i a més de declarar-se federalistes van enviar un missatge molt clar a un conseller de la Generalitat que hi era present, dient-li que més enllà de l'Ebre i del Mediterrani hi ha federalistes esperant.

La candidata al Senat pel PSC gironí em deia que hi ha vella guàrdia del PSOE que no acaba de veure'l clar, el federalisme...

La vella guàrdia del PSOE hi és, però no és la que porta ara les regnes del partit. I les noves generacions, tant dels socialistes espa?nyols com dels socialistes de Catalunya, penso que veuen que l'única solució, i em refereixo a solució per a tot l'Estat, és el federalisme.

El problema és que parlen del federalisme com a solució per l'encaix de Catalunya i fa la impressió que a Catalunya ben poca gent creu en el federalisme.

Hi ha altres formacions que en aquesta campanya estan dient que la solució és federalista. Amb matisos, evidentment. Però penso que a Catalunya hi ha molta gent que entén que el federalisme acabarà essent la sortida. Per què? Perquè és l'opció que queda enmig, i quan els dos extrems entenguin que per arribar a un bon terme han d'anar cedint, el que trobaran al mig serà el federalisme, hi confluiran.

S'hauria imaginat fa poc temps que seria el candidat al Congrés del PSC gironí?

No, de veritat que no m'ho hauria esperat. Però sí que és un pas endavant que vaig fer, juntament amb altres companys que m'hi van animar. Afronto primer de tot la responsabilitat de representar la família socialista, que em va escollir en unes primàries. I després amb molta il·lusió i molta força, és un gran repte i l'agafo amb totes les ganes.

Això com funciona? S'aixeca un bon dia i pensa «em presentaré a les primàries»?

Si volem canviar el món, hem de ser valents, i per ser valents s'ha de fer un pas endavant. I entomar el lideratge quan creus que cal entomar-lo. Tots els companys oferien garanties, i sabíem que qui sortís de les primàries seria un bon representant. Jo també creia que podia ser un bon candidat, és clar, si no no hauria pres la decisió. Em veia amb prou forces i bagatge.

Es pot ser candidat del PSC sense saber ballar?

Jo en sóc la prova, sóc candidat i li puc assegurar que no tinc ni idea de ballar. La quota de ball la tenim molt ben coberta i per tant alguns altres en podem permetre socialitzar-nos en altres àrees (riu).

Aquesta vegada ningú pot negar que el PSC de Girona s'ha renovat. Ha marxat tanta gent que no han tingut més remei?

La renovació ha vingut donada, però ha vingut donada per una voluntat ferma de tots els companys socialistes. Ja vam fer renovacions molt importants en les eleccions municipals. Els canvis que hi ha hagut ara en les candidatures de Congrés i Senat són un reflex de la continuïtat d'aquesta regeneració.

Al final les baixes de socialistes de pes hauran sigut beneficioses?

Mai agrada que la gent marxi, però és veritat que ha afavorit que s'airegés el partit, i ha afavorit també uns debats que potser hauria sigut més complicat tenir-los.

Hi havia massa dinosaures?

No s'ha de renunciar mai a l'experiència, tenim la sort de comptar amb companys de molta experiència, aporten una saviesa irrenunciable. Qui vol marxar ha de tenir tot el dret a fer-ho, i sempre tenen la porta oberta per tornar.

Què opina dels socialistes que han descobert que són independentistes?

Estan en el seu dret, però per mi que equivoquen el tret. Al final, com li deia, quedarà el federalisme. Es veurà que és la millor opció.

Com està avui Catalunya?

Aturada. Sense govern. Estem una mica desorientats. A Bèlgica els va anar bé estar un temps sense govern, però jo preferiria que el meu país en tingués. El que és desconsolador és veure el mercadeig per aconseguir un govern.

Espanya ens roba?

Espanya no ens roba, però podria ser més justa. Hi ha d'haver un nou model de finançament, per eficiència. Basat en la justícia, però també en la solidaritat, irrenunciable per a la gent d'esquerres.

I a vostè de què li agradaria desconnectar?

M'agradaria desconnectar del monotema, almenys una estona, encara que fos petita (riu).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema