El PP tornaria a guanyar les eleccions el 26 de juny amb un màxim de 121 diputats segons l'enquesta preelectoral del Centre de Recerques Sociològiques (CIS), que vaticina el sorpasso de la coalició Units Podem i les seves confluències sobre el PSOE, al que podria avantatjar en fins a dotze escons. Aquests resultats dibuixen un mapa parlamentari similar al bloqueig que es va viure a la XI legislatura, encara que amb un intercanvi de papers entre el PSOE i Podem.
Segons el sondeig, elaborat entre el 4 i el 22 de maig i que es va publicar ahir a poques hores que arrenqués la campanya electoral, la candidatura de Pablo Iglesias al costat de les seves confluències obtindria el 25,6 per cent dels vots i un màxim de 92 diputats, quan al desembre la suma de Podem amb IU es quedava en 71.
Els socialistes encapçalats per Pedro Sánchez passarien a ser la tercera força política al Congrés -una cosa inèdita en la recent història de la democràcia- amb un 21,2 per cent dels suports i entre 78 i 80 escons, deu o dotze menys que els obtinguts al desembre.
No obstant això, la suma d'Units Podem i el PSOE permetria il·luminar una nova majoria parlamentària d'esquerres que agruparia una mica més de 170 escons.
D'altra banda, el PP es mantindria en primera posició, encara que el CIS calcula que podria perdre representació, perquè li dóna entre 118 i 121 diputats -enfront dels 123 del desembre-, amb un 29,2 per cent dels vots.
Pel que fa a la formació de Ciutadans, el partit d'Albert Rivera baixaria lleugerament la seva representació al Congrés i obtindria entre 38 i 39 escons -en va obtenir 40 al desembre- amb el 14,6 per cent dels sufragis.
La suma d'Units Podem i PSOE superaria la del PP i Ciutadans, la qual cosa obre tot un ventall de possibilitats per a la formació de govern, des d'un executiu en minoria del PP -gràcies a l'abstenció del PSOE- a un gabinet d'esquerres.
L'embranzida de la candidatura de Pablo Iglesias es nota especialment en el resultat del vot directe -sense l'estimació del CIS- en el qual seria la força més votada, amb un 18,2 per cent, superant al PP, que es queda en un 16,8 per cent dels sufragis.
Per primera vegada des de la seva fundació, Coalició Canària, que va arribar a tenir grup propi al Congrés en legislatures passades, es quedaria sense representació.
La caiguda del PSOE
Una altra de les dades que es pot extreure dels resultats del CIS és que el PSOE no guanyaria en cap comunitat el 26J, ni tan sols a Andalusia i Extremadura, on va vèncer el 20D. El baròmetre pronostica variacions en la major part dels territoris respecte al 20 de desembre i conclou que només es repetirien els mateixos resultats que llavors a Astúries, Cantàbria i La Rioja.
Un diputat cediria el PP en favor de Ciutadans per la Comunitat de Madrid i la llista que encapçala Mariano Rajoy passaria de 13 a 12, mentre que la d'Albert Rivera passaria de 7 a 8. La candidatura de Pablo Iglesias, en la qual ara s'aglutinen Podem i IU, obtindrien els mateixos deu que van sumar ambdues forces el 20D i la llista del PSOE repetiria sis.
No ofereix el CIS bones expectatives al PSOE a Andalusia on perdria dos escons respecte al desembre i empataria a 20 diputats amb el PP. Encara que en realitat el CIS pronostica que els socialistes es deixarien tres escons (Almeria, Sevilla i Jaén), també diu que arrabassaria un a Màlaga a Ciutadans. Units Podem obtindria 13 diputats (tres més que al desembre) i Ciutadans 8 (els mateixos que el 20D).
Tampoc aconseguiria el PSOE revalidar la seva victòria a Extremadura i en aquesta ocasió empataria a quatre escons amb el PP.
Al País Basc, els socialistes podrien tenir el seu pitjor resultat històric i aconseguir només un escó per Guipúscoa, l'ex de l'alcalde Odón Elorza, i es quedarien fora Patxi López (cap de llista per Biscaia) i Javier Lasarte (Àlaba).
