Ni "sorpasso" ni "Fernándezgate": Mariano Rajoy surt reforçat del 26-J

El PP, amb 7,8 milions de vots, obté 137 escons, 14 més que en els comicis de desembre, a una distància considerable dels seus rivals

27.06.2016 | 06:35

No han pogut: el sorpasso (vocable italià que es tradueix per "avançament") d'Units Podem al PSOE -71 diputats per 85, respectivament- va quedar ahir desat al calaix. El mapa polític espanyol continua fragmentat sis mesos després del 20-D, però amb matisos: amb una participació cinc punts inferior a la del desembre (va anar a votar el 69,8% del cens), continua no havent-hi una majoria clara, malgrat que el PP de Mariano Rajoy guanya les eleccions amb més autoritat de la prevista, amb 137 diputats, 14 més que fa sis mesos, i amb prop d'un 33% dels sufragis, més de quatre punts per sobre del resultat obtingut en les eleccions anteriors.
Rajoy, doncs, s'erigeix en vencedor i guanya en contra d'allò que pronosticaven la majoria d'enquestes, que en alguns casos li atorgaven poc més de 110 diputats. A jutjar pels resultats d'ahir, el partit de l'albatros i de la sintonia a ritme de merengue sembla estar immunitzat contra escàndols com el del Fernándezgate i contra la seqüència interminable de casos de corrupció a la Comunitat Valencia i a Madrid; tampoc no li fa mal l'ombra de Luis Bárcenas, el tresorer popular de les caixes B. El misteri, l'efecte que el pertorbador Brexit hagi pogut tenir en la recta final de la campanya en el bon resultat dels populars, que s'han presentat sempre com els garants de l'estabilitat política i econòmica, dos conceptes que escassegen, avui en dia, a bona part del planeta. En un altre ordre de coses, la lluita caïnita entre socialistes i "podemites" per ocupar l'espai central de l'esquerra a Espanya reforça encara més la figura d'un president que a priori semblava amortitzat però que, un vegada més, ha demostrat una capacitat de resitència inusual.
De la seva banda, el candidat socialista, Pedro Sánchez, tot i que perd -atenció- cinc diputats i es queda amb només 85 representants al Congrés i amb un 22,78% dels vots -supera, una vegada més, i ara de llarg, els pitjors resultats dels socialistes en unes generals-, surt conval·lescent però encara amb vida de la revàlida electoral d'ahir: el PSOE continua essent segona força i evita el malson de l'avançament "podemita", ja que Pablo Iglesias no en fa prou amb els bons resultats obtinguts a Catalunya i el País Basc -on ha guanyat- i a Navarra, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears -on ha estat segona força- per presentar-se com l'alternativa a Rajoy. Units Podem i les seves confluències catalana (En Comú Podem), valenciana (Podem-Compromís-EUPV) i gallega (Podem-En Marea-Anova-EU) guanya dos ?diputats (71), però ho fa amb la boca petita: el sorpasso haurà d'esperar.
Una derrota dolça alhora que contundent de Sánchez que provoca, de retruc, que una altra de les damnificades de la jornada electoral d'ahir sigui la presidenta andalusa Susana Díaz, que veu com el PP li guanya les eleccions a Andalusia, una circumstància que l'afebleix en la seva disputa latent per la secretaria general del PSOE.

Hi haurà gran coalició?
La primera pregunta que es planteja, ara, després del 26-J, és: hi haurà gran coalició? La resposta s'entreveu complicada, tot i que l'aritmètica electoral dificulta possibles acords alternatius a un hipotètic pacte de govern a l'alemanya: queda clar que PP i PSOE sumen majoria absoluta (222 diputats dels 350 que s'elegien ahir; la majoria absoluta està en 176), tot i que sembla poc probable que Pedro Sánchez s'avingui a investir Rajoy president (altra cosa seria una possible abstenció en una segona sessió d'investidura que facilités la permanència de líder del PP a la Moncloa). En aquest context, els populars no en farien prou amb Ciutadans (sumarien 169 diputas, vuit per sota de la majoria absoluta), els grans derrotats de la nit electoral d'ahir i la prova vivent, en les carns d'Albert Rivera, que el somni reformista català no té cap recorregut a Espanya. Amb 32 diputats i el 13% dels vots, Ciutadans es converteix en un partit comparsa que com a molt pot aspirar, ara per arar, a fer de crossa en un eventual govern en coalició amb el PP, això sí, en minoria. La campanya no ha estat bona per a la formació taronja, un partit que s'havia convertit en un dels focus d'atenció política arran de l'acord amb el PSOE per intentar desencallar la no formació de govern a Espanya. Per l'altra banda, tampoc no hi ha una majoria clara d'esquerres, ja que PSOE i Podem, junts, acumulen 156 diputats i, a tenor del que va passar en les negociacions post 20-D i dels missatges llançats en campanya, s'intueix difícil incorporar el partit d'Albert Rivera en un aliança anti-Rajoy (PSOE, Units Podem i Ciutadans sumarien, plegats, 188 diputats, 34 menys que una hipotètica gran coalició entre populars i socialistes). En aquest context, CDC resisteix també els pitjors auguris i conserva els 8 diputats al Congrés obtinguts en les eleccions del 20 de desembre, tot i que baixa ostensiblement en vots en perd gairebé 100.000. El Partit Nacionalista Basc (5 diputats); EH-Bildu (2) i Coalició Canària (1) també tindran representants a la Cambra Baixa espanyola.

Victòria inapel·lable
Tot i que allunyada de la majoria absoluta, la victòria del PP és inapel·lable: ha estat la força més votada a totes les comunitats autònomes a excepció de Catalunya i el País Basc, on ha guanyat Podem. A Navarra hi ha hagut un empat tècnic entre el partit de Rajoy i el de Pablo Iglesias. Per províncies, el PP s'imposa a 44; Units Podem guanya a cinc (entre les quals s'hi compten Barcelona, Tarragona i Biscaia); el PSOE només guanya a tres (Sevilla, Jaén i Huelva, tot i que empata a diputats amb el PP) i ERC obté la victòria a Lleida i Girona.
Al Senat, la victòria ha estat, també, per als populars, amb 130 senadors, dos més que el 20-D. El segueixen, a gran distància, el PSOE, amb 43 senadors, quatre menys que en les eleccions anteriors; Units Podem, amb 16 (en guanya un); el PNB, amb 5 (un menys que el 20-D) i Convergència, amb dos, quatre menys que en els comicis de finals del 2015. ERC, per la seva banda, n'obté 10.

El bipartidisme guanya
El notable ascens electoral del PP en les eleccions d'ahir ha provocat un canvi de tendència: el bipartidisme, que des d'algunes formacions ja fa temps que donaven per mort, guanya escons; concretament, socialistes i populars en sumen nou més que els obtinguts en les eleccions del 20 de desembre. En l'altre costat de la balança, la dura caiguda de Ciutadans explicaria la pèrdua de força dels dos partits emergents, aquells que s'erigeixen com a representants de la "nova política".
La nit d'ahir va acabar amb eufòria a la seu del carrer Gènova: el PP havia trencat pronòstics amb un bon resultat si es compara amb les eleccions de fa sis mesos. Deprés del 20-D, Rajoy es va retirar per inciativa pròpia de la ronda de contactes per intentar formar govern. Tal i com ha quedat el tauler política espanyol, res no fa pensar que aquesta vegada el candidat popular renunciï a intentar ser president del Govern per quatre anys més. La maquinària dels pactes s'engegarà avui mateix. La hipòtesi d'unes terceres eleccions sembla poc probable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema