Pocs dies desprès d'haver-se celebrat les eleccions generals passades, les del 20-D, vaig publicar en aquest diari que el bipartidisme estava ben viu i que els alegres enterradors s'havien equivocat. Una determinada premsa amb sorollosos tertulians omnipresents en debats televisius retorçaven la realitat tot cantant les absoltes al PP i al PSOE afavorint a Podem.

Deu dies abans d'aquestes eleccions vaig escriure que s'observava un replegament del vot de dretes i de nou s'arrecerava a l'ombra del PP. Fins vaig recórrer a una dita catalana que no m'agrada, però molt explicita: "Val més boig conegut que savi per conèixer". El poder econòmic i financer havien abandonat C's, la còpia jove de Podem, el relleu modern, que ha perdut (8-7 escons) que se'ls ha cruspit el PP.

Els dissenyadors de la campanya del PP van decidir que anés adquirint un deix maniqueu de bons i dolents, de sensats i forassenyats, de gent d'ordre i d'extremistes populistes, moderats i radicals. Una campanya de la por al canvi ha estat l'esperit que ha bategat sota la batuta del líder del PP, en Mariano Rajoy, que no s'ha cansat de repetir-ho arreu. Ha recollit el que ha sembrat recuperant votants esgarriats.

Va ser un ensuperbit De Gaulle a l'any 1969 que per guanyar un referèndum força ximple va amenaçar els francesos, si no el guanyava la nació s'estimbava en el caos. El va perdre i França no es va esllavissar en cap catàstrofe bíblica. El recurs del PP d'espantar els electors amb que ve el llop comunista o que Veneçuela políticament s'escenificaria a l'Estat espanyol, ha representat un mantra repetitiu que ha quallat bé entre els seus electors.

Als militants de base del PSOE són a qui els tocarà patir de nou perquè ells prefereixen un pacte de govern amb Podem, mai amb el PP. Les enquestes prohibides durant la setmana preludiaven l'avenç del PSOE, respecte als pronòstics anteriors igual que assenyalaven l'estancament de Podem. Ja hem votat; ara les reunions i les corredisses per formar nou govern.