El jutge José Castro no està segur, i així ho expressa a l'acte, que l'operació per la qual el Rei va lliurar a la seva filla 1.200.000 euros perquè pogués comprar el palauet de Barcelona fos un préstec personal, com es va assenyalar a l'acta notarial, i no una donació o un regal. Si no va ser un préstec, la Infanta havia de pagar una elevada quota tributària i no ho va fer. I encara que existeixen dubtes sobre aquesta operació, el jutge no té intenció de continuar investigant, perquè el possible delicte fiscal ja estaria prescrit.

Castro respon així a un escrit del fiscal Horrach, en el qual assenyalava que aquesta operació entre pare i filla no havia de ser objecte d'investigació, ja que el possible delicte estaria prescrit. El magistrat diu que és "natural i freqüent" que un pare ajudi la seva filla en el finançament de la compra de la casa. Però "potser no sigui tan freqüent el seu elevat import, d'1.200.000 euros" que el Rei va prestar a la seva filla, si bé el magistrat aclareix que la xifra va en funció de les "possibilitats econòmiques del prestamista i les necessitats financeres de la prestatària". No obstant això, el jutge assenyala que ja no és tan habitual que un préstec entre dos familiars, que sol destacar per les "condicions avantatjoses i flexibles", es documenti en una escriptura pública davant un notari, quan aquesta formalitat no és necessària.

El que ja no entén el jutge és que aquesta mateixa formalitat no es porti a terme quan es tornen els diners, ja que en aquest cas ni tan sols apareix un apunt bancari que reflecteixi que la Infanta ha anat complint les condicions del préstec. El jutge sospita que si no s'ha documentat aquesta devolució, es deu al fet que els diners s'han tornat en metàl·lic. Si fos així, els diners es van lliurar al propi Palau de la Zarzuela i la Infanta s'hauria vist obligada a traslladar importants sumes de diners en metàl·lic. És per això que el jutge posa en dubte que es tractés d'un préstec sense interessos, sinó que darrere s'està maquillant una donació de pare a filla, una operació per la qual la Infanta estaria obligada a pagar uns impostos molt elevats, cosa que no va fer.