L'ambient polític a França està enrarit en els darrers mesos. Des de l'ampli triomf del socialista François Hollande a les presidencials de maig de 2012, al capdavant d'una coalició d'esquerres, la popularitat del mandatari gal està en caiguda lliure fins a batre tots els registres negatius d'un llogater de l'Elisi en tan curt espai de temps: Un 17 % de suport. Les retallades socials i l'augment de l'atur pels efectes de la crisi, juntament amb la seva falta d'"agressivitat" amb la política d'austeritat imposada per la cancellera alemanya, Angela Merkel, han minvat els suports -principalment entre la gent jove-del president. Fa uns dies, Hollande va anunciar una retallada pressupostària de 65.000 milions d'euros fins al 2017 que afectarà la despesa pública, en el que els experts veuen un gir a la dreta liberal.
A més a més, la guerra declarada pel propi Hollande contra un còmic provocador al qual es relaciona amb la ultradreta ha revolucionat milers de joves a les banlieue (barris de l'extraradi de les principals ciutats franceses), que donen el seu suport al monologuista a les xarxes socials, on fan broma del cap de l'Estat i els polítics.
Poques vegades un individu ha dividit tant un país com França, bressol de revolucions i moviments socials renovadors. A una banda hi ha els que l'adoren sense fissures, entre ells figures de l'esport tan reconegudes com el davanter internacional de futbol Nicolas Anelka o la gran figura dels bleus (la selecció francesa de bàsquet) i base dels San Antonio Spurs de l'NBA, Tony Parker, sense oblidar l'estrella de l'handbol gal i últim gran fitxatge del FC Barcelona, Nicola Karabatic. A l'altra banda hi ha els que rebutgen les seves provocacions i l'acusen de fomentar el missatge ultra. Del que no hi ha dubte és que l'humorista francocamerunès Dieudonné M'Bala, de 47 anys, no deixa indiferent ningú i el seu últim espectacle, El Mur, titllat d'antisemita, té en peu de guerra el mateix François Hollande, que ha ordenat impedir costi el que costi que el còmic pugi als escenaris.
L'últim capítol d'aquest pols entre el Govern i el còmic es va viure la setmana passada, després de la decisió definitiva del Consell Constitucional, la màxima instància jurídica de França, que va invalidar la sentència emesa unes hores abans pel Tribunal de Nantes, que sí autoritzava l'espectacle al teatre Zenith de la capital bretona i a Tours. Al carrer es van quedar més de 6.300 ciutadans amb les seves entrades a la butxaca, i molts d'ells ho van "celebrar" amb cançons contra el president.
Dieudonné -condemnat set vegades pels seus comentaris insultants contra la comunitat jueva i detingut aquesta setmana per disparar bales de goma contra agents judicials-, que es va presentar amb més pena que glòria a les europees de 2009, no deixa de criticar ningú en el seu espectacle. Al costat de l'antisemitisme, els xinesos o l'islam, el còmic es fica durant el monòleg amb les dones, els EUA o els bancs i el sistema capitalista.
De verb fàcil i amb una meditada ambigüitat política, els seus atacs a polítics i a estaments socials són constants, com un periodista que va proposar silenciar les seves burles. "Quan l'escolto parlar, em dic: "Patrick Cohen a la cambra de gas. Quina pena!"".
El pols amb el Govern ha concedit una publicitat extraordinària a Dieudonné, que es mostra com una víctima del sistema a ulls dels seus partidaris. Els xou del còmic, simpatitzant del Front Nacional -el propi Jean-Marie Le Pen va apadrinar el seu fill petit-, i assot de la burgesia francesa, són per als seus fidels espais per a la dissidència política.
El seu missatge s'estén entre les comunitats musulmanes d'origen àrab i subsaharià: gairebé vuit milions de persones que, en molts casos, van donar suport a Hollande el 2012, però que ara reforcen un vot ultra que lidera diverses enquestes per als comicis al Parlament Europeu de maig.
Els espectadors de Dieudonné són molt diversos: n'hi ha des d'ultres a joves d'esquerres, incloent jueus. Tot això en un còctel interracial que no coincideix amb el votant tradicional del Front Nacional. Més aviat se'ls situaria amb els "indignats" francesos. Se'n riuen de tot, des dels acudits més grollers a l'Holocaust. Alguns joves van comentar recentment al diari Le Monde que a les escoles públiques els parlen sobre l'Holocaust, però ningú els diu una paraula del genocidi a Rwanda o de l'esclavitud patida a l'època colonial.
L'ascens dels ultres
Amb tot, l'ascens dels grups ultres i euroescèptics és un fet a França. Una prova es va viure el passat 13 d'octubre en una elecció local que va guanyar el FN. "És una mala notícia per a la democràcia i per a la República", va dir amb cara de funeral el ministre d'Educació, Vincent Peillon, en lamentar la victòria de l'extrema dreta a les cantonals de Brignoles. Encara que era una petita circumscripció i una elecció parcial, el triomf del candidat del Front Nacional, Laurent Lopez (53,9% dels vots), sobre la candidata conservadora, Catherine Delzers (UMP), va ser clar a la segona volta.
