Les protestes antigovernamentals a Ucraïna amplien la seva geografia per tot el país, des de Kíev, amb la presa d'un altre edifici oficial, a l'Est russoparlant, graner de vots del president Víktor Ianukóvitx.

L'últim edifici de la capital a caure en mans de l'oposició ha estat la Casa Ucraïnesa, antic Museu Lenin, que va ser assaltat durant la passada matinada de dissabte a diumenge per una multitud enardida que la va convertir en el nou bastió de la resistència.

Milers de manifestants van assetjar durant hores els dos-cents agents del Ministeri de l'Interior refugiats a l'immoble i únicament els van deixar sortir quan va fer acte d'aparició el carismàtic boxejador i dirigent opositor Vitali Klitschko .

Ara, de la mateixa manera que va passar amb l'Ajuntament i la Casa dels Sindicats, el centre d'exposicions ha estat segellat amb barricades de neu i a dins s'hi ha obert una cuina, un menjador i un dormitori.

"Extremistes? Sóc llicenciat universitari. Tinc més preparació intel·lectual que molts ministres. Els bandits són ells", va assegurar un altre ciutadà d'uns quaranta anys a la porta de l'edifici.

La resistència popular a Ianukóvitx és una màquina greixada de desobediència civil que tant és capaç d'organitzar la construcció d'una barricada en només uns minuts com la captura d'uns provocadors o la presa d'un edifici.

Com a exemple, desenes de persones es van dedicar durant hores fins l'arribada de la nit a trencar la gruixuda crosta de gel que cobria l'empedrat de la plaça d'Europa amb la finalitat d'omplir els sacs de neu per a les barricades.

Els manifestants van fer ahir una pausa en la seva lluita per celebrar les pompes fúnebres del manifestant bielorús Mikhaïl Zhisnevski, que va morir després de rebre un tret al pit en els primers dies de desordres a Kíev.

Encoratjat per l'avanç del moviment de protesta, la Caserna de Resistència Nacional (CRN) va llançar ahir un ultimàtum a Ianukóvitx perquè alliberi en les pròximes hores els 118 manifestants detinguts. "Ianukóvitx i els seus assessors no entenen l'ànim que s'ha estès entre la societat", va assegurar Serguei Pashinski, subcap de la CRN i diputat opositor.

Propagació dels conflictes

Mentrestant, també va succeir el que més temien les autoritats: que les protestes no es limitessin a la capital i a l'oest del país, tradicionalment europeista, sinó que es propaguessin per tota la geografia, en particular a l'est controlat per l'oficialista Partit de les Regions.

Així doncs, milers de manifestants van participar durant la jornada d'ahir a l'assalt a l'edifici de la delegació del govern a la ciutat de Zaparozhie, bressol de Taras Bulba i dels cosacs. En aquests enfrontaments hi van resultar ferides diverses persones.

El mateix va passar a Dniepropetrovsk, una de les principals ciutats de l'Est del país, i a la capital de la regió Súmskaya, limítrof amb Rússia, on els opositors van prendre la seu de l'assemblea municipal i regional.

La pàtria de Ianukóvitx, Donetsk, capital de la conca hullera ucraïnesa, també va ser escenari de xocs entre partidaris d'ambdós bàndols, després que manifestants oficialistes intentessin protegir la seu de la delegació del Govern central.

A més, la regió central de Vinnitsa va ser escenari de xocs entre manifestants i antiavalots, que es van endur la pitjor part, ja que deu d'ells van haver de ser hospitalitzats.

Paral·lelament a tots aquests aldarulls, els líders opositors estan a l'espera d'una segona ronda de negociacions amb el president després d'haver-se negat a compartir el poder amb Ianukóvitx si aquest no revoca les lleis "dictatorials" i convoca eleccions presidencials anticipades.

"Moderació" i "diàleg"

El Govern del Regne Unit va demanar al d'Ucraïna que actuï amb moderació davant els enfrontaments entre els manifestants i la policia, i va destacar l'oferta del president ucraïnès, Víktor Ianukóvitx, a l'oposició.

En unes declaracions a la cadena britànica BBC, el ministre d'Afers Estrangers, William Hague, va dir que Ianukóvitx ha fet una "gran oferta" als membres de l'oposició perquè assumeixin alts càrrecs del Govern. "És bo que estiguin conversant, que el president dialogui amb els líders de l'oposició. Nosaltres no podem decidir i jutjar per ells respecte quin tipus de consens han de crear a Ucraïna, però els animem que ho facin", va destacar.

Per la seva part, el ministre francès d'Afers Exteriors, Laurent Fabius, va demanar ahir a les autoritats ucraïneses que acompanyin les crides al diàleg amb l'oposició de "gestos concrets", i també va advocar perquè cessi la violència al país.