De zero a cent en només un sospir. De ser una autèntica desconeguda més enllà de les fronteres sevillanes a erigir-se en la gran esperança de futur socialista en menys de dos anys. Susana Díaz (Sevilla, 1974) va tornar a aprofitar el factor sorpresa fa uns dies per deixar caure, a estones de manera sibil·lina, a estones de manera contundent, que ja no vol seguir caminant amb IU i que prefereix saltar al buit (amb xarxa o sense) per avançar un any les autonòmiques.
I l'anunci finalment ha arribat aquesta setmana, i amb ell obre la presidenta de la Junta una etapa que arriba carregada d'incerteses. I de molta política. És en aquest terreny en què la secretària general del PSOE-A es mou amb més facilitat. Va començar a Joventuts Socialistes, als 25 anys va ser escollida regidora a l'Ajuntament de Sevilla i als 39 ja estava al capdavant de l'Executiu andalús, després d'uns mesos com a consellera de Presidència. Llavors, al setembre de 2013, no tots van apostar per ella. Li auguraven una patacada i no van donar credibilitat a les seves promeses d'un temps nou. Ara, pocs en el seu partit s'atreveixen a negar-li mèrits. Ha aconseguit enviar al passat l'etapa de Chaves i de Griñán, amb més ombres que llums, i s'ha convertit en la dona forta del socialisme espanyol, que veu en ella la futurible presidenta del Govern (amb permís de Rajoy i del cada vegada més cara llarga Pedro Sánchez). Que s'hagi sabut moure amb soltesa en el complicat oceà de la política és de pura lògica. Fa mitja vida que s'hi dedica. I ha après des de dins tot el que cal saber d'un món en el qual els enemics són més que els amics. Per això, quan va arribar a la presidència va tenir clar que s'envoltaria de la seva gent de confiança: el secretari general de la Presidència, Máximo Díaz Cano, el secretari d'Organització del PSOE-A, Juan Cornejo, el conseller Manuel Jiménez Barrios o el secretari general dels socialistes malaguenys, Miguel Ángel Heredia, sense descuidar la presència dels seus en tots els llocs de decisió per comptar amb gent que defensi sempre els seus projectes.
Les seves decisions les debat amb els més propers, diuen que sap escoltar, que no dubta a consultar, a demanar opinions, encara que és contundent en els seus plantejaments i ha demostrat que és de caràcter fort. Aquest caràcter li ha resultat necessari en aquest últim any per anar renovant tant la Junta com el socialisme andalús. Noves cares per a una nova època que ha buscat allunyar-se dels veterans companys de Chaves i Griñán i d'aquells propers a casos com el dels ERO o els cursos de formació.
Connexió amb la gent
Susana Díaz, a més, ha sabut connectar amb la gent del carrer i es mou bé en el terreny mediàtic, per aquest motiu molts tertulians d'aquests debats que han sortit com bolets a la televisió la nomenen ja hereva del socialisme -un pas del qual recelen molts barons del PSOE.
Molt zelosa de la seva intimitat, no ha pogut evitar que la seva condició de dona hagi estat utilitzada en contra seu. Hi ha qui ha preferit parlar dels seus canvis d'estilisme i no d'aquest lideratge que s'ha treballat amb constància i els inevitables cops de comandament. Després de conèixer el seu embaràs s'ha tornat a parlar de la seva vida personal, del seu marit, de les conseqüències de la seva maternitat. Però aquesta trianera, confrare i bètica, que busca construir una esquerra forta que s'identifiqui amb Andalusia plenament, ja ha deixat clar que no hi ha temps per al descans. Quan el seu fill vingui al món, hauran passat dues cites electorals. I en elles s'està bolcant ja el PSOE. L'avançament de març servirà per fer una primera foto fixa i comprovar els efectes de la irrupció de Podem. Si les dades són bones a Andalusia, Díaz es farà encara més forta al PSOE estatal i els seus tindran un punt de partida per a les municipals de maig. Una altra cosa serà el que passi al novembre. La presidenta i Pedro Sánchez semblen haver arribat a una treva, però tot pot canviar a partir del 22-M. Esti?gueu atents.
