Els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona (Eurogrup) estan dividits pel que fa a la millor via per superar la crisi de Grècia i allunyar el fantasma de la seva sortida de l'euro, tot i que han expressat la seva voluntat d'avançar davant les complexes i difícils negociacions que des d'ahir encaren. Els representants de l'eurozona debaten la petició de Grècia per a un tercer multimilionari rescat i l'oferta de reformes amb què l'acompanyen, sobre la base d'una anàlisi de les institucions creditores (la CE, el BCE i l'FMI).

El diari Frankfurter Allgemeine Zeitung informava ahir, citant un document del Ministeri de Finances alemany, que hi ha dos possibles camins per superar la crisi: un, que Grècia millori la seva última proposta, que inclouria el traspàs de béns per valor de 50.000 milions d'euros a un fons fiduciari com a garantia de pagament dels nous crèdits que sol·licita. La segona opció seria una sortida temporal de l'eurozona per cinc anys acompanyada d'assistència humanitària com ajudes al creixement que alleugin el sofriment de la població. "Aquesta és una vella idea del professor alemany Hans-Werner Sinn, que parlava d'un període sabàtic de l'euro. No es pot prendre seriosament: no és legalment possible, no té sentit econòmic i no està en línia amb la realitat política", van dir ahir fonts comunitàries.

Les mateixes fonts van afegir que "ara és el moment de mantenir una discussió seriosa i de solucions, no de reactivar idees acadèmiques i mancades de sentit pràctic". En la línia més ortodoxa es va expressar també el ministre de Finances austríac, Hans Jorg Schelling, que va assenyalar com un avenç el fet que Grècia hagi lliurat una proposta, però que considera "sorprenent que sigui el mateix que es va acordar abans i que sigui el mateix que abans del referèndum". "Això és com viatjar en el temps. El paquet hauria estat suficient per completar el segon programa de rescat. Però temo que això no serà suficient per a un tercer programa", va coincidir el seu homòleg eslovac, Peter Kazimir.

La llista de reformes del Govern del primer ministre grec, Alexis Tsipras, avalada pel Parlament hel·lè, augmenta impostos i cotitzacions socials i redueix les pensions, en una línia molt similar a l'oferta que aquests organismes van fer a Grècia i que aquesta va rebutjar el mateix dia en que va convocar per sorpresa el referèndum del passat 5 de juliol.

A la reunió de l'Eurogrup, que va començar ahir a la tarda sota presidència de l'holandès Jeroen Dijsselbloem, les parts intenten també recuperar la confiança perduda pels vaivens i sorpreses dels cinc últims mesos de negociacions. Aquesta desconfiança va ser recordada ahir pels ministres dels països que representen la posició més ortodoxa respecte a Grècia, com l'alemany Wolfgang Schäuble, que va insistir a la seva arribada en què "les propostes no són suficients", a més d'assenyalar que la confiança entre les parts que han de negociar la sortida a la situació actual "s'ha destruït".

La situació de Grècia s'ha anat deteriorant des de finals de juny, quan no va abonar a l'FMI un pagament de 1.500 milions d'euros i va veure expirar el seu segon rescat financer sense un acord amb els seus socis per accedir als 7.200 milions que estaven pendents.

El ministre de Finances francès, Michel Sapin, va valorar la "determinació política" d'Atenes per recuperar la confiança perduda entre les autoritats gregues i les institucions i els països de l'euro, i també va considerar aquest pla com "una bona base per emprendre discussions i negociacions". "Escoltarem el que diuen les institucions, analitzarem efectivament si la proposta que ha fet el Govern grec, que és tornar enrere respecte al que es va concloure en el referèndum, suposa una base adequada per negociar un programa", va dir de la seva banda, el titular espanyol, Luis De Guindos.