Els socis de l´Eurozona van acordar ahir donar un ultimàtum a Grècia i li van exigir que aprovi de manera immediata, abans de dimecres, ajustos en pensions i l´IVA, entre altres qüestions, com a precondició per iniciar les negociacions per a un tercer paquet de rescat a Grècia. En un document redactat a l´Eurogrup, en el qual quedaven encara qüestions obertes que van ser posades en mans dels caps d´Estat i de Govern de la zona de l´euro presents a la cimera de Brussel·les -la reunió continuava a l´hora de tancar aquesta edició-, es detallen uns «requisits mínims per iniciar les negociacions amb les autoritats gregues».
El Govern grec va assumir que haurà d´acceptar bona part d´aquestes mesures, però també rebutja qüestions clau com la participació del Fons Monetari Internacional (FMI). Així, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va defensar davant dels seus homòlegs durant la cimera que flexibilitzin la posició pactada en la trobada de ministres d´Economia i Finances de la zona de l´euro. Tsipras va traslladar als seus socis la urgència d´una decisió ferma, que serveixi de base al Banc Central Europeu (BCE) per augmentar les línies de liquiditat d´emergència de les que s´alimenten els bancs grecs. Atenes remarca que, després de dues setmanes de corralito bancari, la situació del sector és molt precària i la necessitat d´augmentar la seva liquiditat, real.
El Govern grec va avançar estar disposat a unes «reformes ambicioses de les pensions» per assegurar la seva sostenibilitat, a ajustos en l´IVA, un ambiciós pla de privatitzacions i una revisió de la legislació laboral en qüestions tan delicades com els acomiadaments col·lectius. Per al Govern de Grècia, els principals punts de desacord són la participació de l´FMI en un futur programa, que els socis estimen que podria necessitar entre 82.000 i 86.000 milions d´euros.
Un altre «gran problema» per a Atenes és la proposta alemanya de crear un fons fiduciari amb actius públics hel·lens per valor d´uns 50.000 milions d´euros, amb l´objectiu de privatitzar-los al llarg del temps i que es redueixi amb ells el deute. La referència a la creació d´aquest fons es troba entre claudàtors, és a dir, oberta a discussió i no consensuada, i com a alternativa es planteja la creació d´una autoritat «independent» que surpervisi i analitzi els preus dels actius del pla de privatitzacions que els socis exigeixen a Atenes, per assegurar-se que s´executa després d´anys de retards. El Govern de Tsipras considera aquesta xifra desorbitada, donada la situació de l´economia grega, que pràcticament no ha sortit de la recessió des de 2007.
Atenes també insisteix en la necessitat que es mantingui la possibilitat d´aplicar un quitament al seu deute, punt que el document de l´Eurogrup és clar en el seu rebuig. Grècia tampoc està disposada a sortir de l´eurozona per accedir a una reestructuració del seu deute, tal com també suggereix el document en un altre dels apartats que no han estat encara consensuats.
Altres mesures
Altres mesures que sol·licita l´Eurozona a Grècia són una reforma «més ambiciosa» del mercat de productes amb un «clar calendari per a l´aplicació» de totes les recomanacions i eines de l´OCDE en aquest sentit, que inclogui la liberalització del comerç els diumenges i de professions com el transport per ferries. Igualment, l´enfortiment del sector financer, amb «accions decisives sobre la morositat», que es garanteixi la «independència legal completa» de l´oficina estadística hel·lena, que el Consell Fiscal estigui completament operatiu para quan es firmi el rescat. També que s´adopti la Llei d´Enjudiciament Civil i que es traslladin totes les provisions pendents de les directives europees de resolució i liquidació bancària.
Només una vegada s´aprovin i, a més, s´apliquin aquestes mesures, «pot ser que es prengui una decisió de donar un mandat a les institucions perquè negociïn el memoràndum d´entesa» amb els termes i condicions d´un tercer rescat al país, assenyala l´eurozona.
