El president de Metges Sense Fronteres (MSF) a Espanya, José Antonio Basts, va demanar ahir una "recerca independent" que aclareixi el bombardeig durant un atac aeri nord-americà a un hospital de l'organització a Afganistan i s'exigeixin les responsabilitats corresponents.
En una entrevista a EFE-TV, Basts va assegurar que, si es tracta d'un error, és "inacceptable" i, si no ho és, es tracta d'un crim de guerra i va condemnar aquest atac a un servei que és imprescindible per a aquesta població que està en una situació "dramàtica" de guerra.
Basts va assegurar que, de moment, no hi ha hagut cap explicació oficial donada a MSF, ni condols, ni disculpes.
El responsable espanyol va relatar que l'hospital de MSF a la ciutat de Kunduz va sofrir violentament i sobtadament un atac aeri consistent en una sèrie de passades cada 15 minuts, atacs de molta precisió que "destruïen selectivament" l'edifici on estava la unitat de vigilància intensiva de l'hospital amb un balanç de 12 persones de MSF i 7 pacients morts i 37 persones ferides.
Basts va apuntar que en el moment del bombardeig "no hi havia cap combatent a l'hospital" i va recordar que tots els hospitals de l'organització al món atenen a qualsevol ésser humà que arribi amb una emergència mèdica.
Segons el president d'MSF a Espanya, l'hospital de l'organització a Kunduz fa dos anys que funciona i és un espai molt gran, clos, molt ben marcat i identificable. Les coordenades de GPS de l'hospital es donen regularment a totes les forces armades implicades en el conflicte de la zona, de fet, l'última vegada que es van oferir va ser el passat dia 29 de setembre, la qual cosa fa pensar a Basts que és "molt poc probable que fos un error de precisió".
El personal internacional de MSF que estava a l'hospital s'ha traslladat a Kabul i el personal nacional està treballant en altres hospitals de la zona, recolzant als ferits que estaven sent tractats a l'hospital atacat, ja que el centre ara està tancat.
"Situació dramàtica"
L'hospital de Kunduz, l'únic amb serveis de traumatologia i cirurgia en tota la regió i en el que treballaven 80 membres de MSF, atenia a un centenar de pacients en el moment del bombardeig, segons l'ONG.
Basts explicava que, després de l'atac, la zona de Kunduz ha quedat en una "situació dramàtica d'absència de capacitat d'assistència a ferits de guerra" i, encara que hi ha un centre proper a dues hores i mitja, aquest no té les mateixes capacitats i, amb la geografia i l'accessibilitat a Afganistan, es fa molt complicat arribar-hi.
En la mateixa línia, la presidenta de MSF-Bèlgica, Meinie Nicolai, assegurava en un comunicat que "a més de la defunció de col·legues i pacients, aquest atac va tallar de cop l'accés als serveis de traumatologia de la població de Kunduz just quan més ho necessitaven".
En aquests moments, Metges Sense Fronteres té quatre hospitals més funcionant a l'Afganistan perquè la situació allà és "dramàtica" amb unes necessitats enormes d'atenció de salut.
Obama espera resultats
El president d'Estats Units, Barack Obama, va assegurar ahir que esperarà els resultats de la recerca dirigida sobre el Pentàgon abans de jutjar l'ocorregut en el bombardeig presumptament executat per forces nord-americanes sobre l'hospital de MSF a Kunduz.
"El Departament de Defensa ha engegat una recerca completa, i esperarem els resultats d'aquesta recerca abans de fer un judici definitiu sobre les circumstàncies d'aquesta tragèdia", va assegurar el mandatari en un comunicat.
El cap del Pentàgon, Ashton Carter, va assegurar prèviament no poder confirmar els detalls del succés, però va indicar que es durà a terme "una recerca completa" en col·laboració amb les autoritats afganeses per esbrinar l'ocorregut en l'incident.
"En nom del poble nord-americà, estenc les meves més profundes condolences als professionals mèdics i altres civils morts i ferits en el tràgic incident en un hospital de Metges sense Fronteres a Kunduz", va agregar el mandatari, qui va dir haver sol·licitat al Departament de Defensa que el mantingui informat sobre l'assumpte.
El bombardeig es va produir en el marc de la presa de Kunduz dilluns passat pels talibans, la victòria més important dels insurgents des que van ser desallotjats del poder en 2001, i la posterior reconquesta el dijous de la ciutat per part de les tropes afganeses, amb suport aeri nord-americà.
