Suprimir el Senat per crear un Consell de presidents de comunitats autònomes; eliminar les diputacions provincials i fusionar ajuntaments; establir un nou model de finançament sense "excepcions territorials" i reformar la llei electoral "a l'alemanya" -dues paperetes, una per votar un candidat de la circumscripció i una altra per a un partit- són algunes de les trenta "propostes de regeneració democràtica" que C's vol tirar endavant si governa Espanya.
El partit d'Albert Rivera les va presentar ahir en un acte a Cadis, on el líder de la formació va assegurar que C's és "l'unic partit que pot liderar la segona transició que necessita Espanya".
C's va triar la ciutat de Cadis, escenari de la reunió per a la primera Constitució espanyola, el 1812, on el líder de la formació, Albert Rivera, va desgranar davant unes 1.500 persones la trentena de punts que aborda el document tot recordant que "per canviar Espanya cal canviar les regles del joc".
Entre aquestes hi ha una reforma de l'organització territorial de l'estat, que inclou, entre altres aspectes, la supressió de les diputacions i la fusió dels municipis per prestar "serveis sostenibles", i per "racionalitzar l'administració local".
La nova organització territorial que vol promoure C's preveu la supressió del Senat, un "cementiri d'elefant sense competències territorials efectives", en paraules de Rivera, amb l'objectiu de crear una cambra amb la participació bàsicament dels presidents autonòmics.
Un dels objectius de la reforma territorial és "clarificar" la distribució de competències, de manera que es faria un llistat amb les que són exclusives de l'estat i no es podrien transferir o delegar a les autonomies aquestes competències.
En el capítol de finançament autonòmic, C's vol "eliminar excepcions territorials", en referència al model foral, i "paradisos fiscals".
Model alemany
Una de les propostes passa per modificar la llei electoral i adoptar el model alemany, on cada votant té dues paperetes a l'hora de votar, una per a un candidat de la seva circumscripció o districte i l'altra per a la formació política que cregui convenient.
