El president de França, François Hollande, es va veure obligat a enterrar la reforma constitucional antiterrorista anunciada després dels atacs gihadistes de mitjans de novembre a París davant la falta de consens parlamentari. Després d'haver-se reunit amb els màxims representants de l'Assemblea Nacional i el Senat, el socialista Claude Bartolone i el conservador Gérard Larcher, respectivament, va admetre que no albirava un compromís i va decidir donar per tancat el debat. «Constato també que una part de l'oposició és hostil a tota revisió constitucional. Deploro profundament aquesta actitud, perquè en les actuals circumstàncies, que són greus, hem de fer tot per evitar les divisions», va dir. Paral·lelament, el presumpte gihadista francès Reda Cricket, detingut dijous mentre preparava un atemptat terrorista, va ser inculpat i posat sota detenció provisional, va explicar el fiscal de París, François Molins. efe/ddg parís

La cadena d'errors comesos per Bèlgica en la gestió de la informació que li va arribar sobre els terroristes abans del doble atemptat del 22-M no només ha suscitat crítiques dins el país, sinó que la polèmica s'ha estès a Holanda, que també va tenir informació sobre dos dels suïcides. A Bèlgica va ser el president turc, Recep Tayyip Erdogan, el que va provocar una minicrisi al Govern federal quan va revelar que havia avisat l'estiu passat a la Haia i a Brussel·les de la detenció d'Ibrahim El Bakraoui, terrorista suïcida de l'aeroport de Zaventem, i de la seva entrega el 14 de juliol passat a Holanda.

Els ministres d'Interior i de Justícia, Jan Jambon i Koen Geens, respectivament, van arribar a presentar la seva dimissió al primer ministre belga, Charles Michel, que, no obstant això, no va acceptar la seva renúncia. La comissió d'investigació parlamentària que es va acordar després del 22-M, tot i comptar amb el suport del propi mandatari belga, no podrà iniciar les seves tasques encara, perquè els parlamentaris no van aconseguir acordar els detalls del mandat, per divergències amb els liberals francòfons (MR), el partit de Michel.

Però no només la informació turca ha suscitat polèmica, sinó moltes altres que ja formen una llarga cadena d'errors. Khalid El Bakraoui, suïcida del metro de Maalbeek, estava pels seus vincles amb el 13-N a París a la base de dades d'Interpol, igual que Najim Laachraoui, que es va immolar a l'aeroport juntament amb Ibrahim.

De Khalid se sospitava també que va ser qui va llogar l'apartament del districte de Brussel·les de Forest, on el passat 15 de març va ser abatut per la policia l'algerià Mohamed Belkaid, un dels responsables dels atemptats del 13-N, i durant l'escorcoll d'aquest habitatge es van trobar les empremptes de Salah Abdeslam.

Una altra errada important està relacionada amb un avís que va arribar al desembre a la Policia local de Malines i que mai es va transmetre a la Policia federal, en el qual s'informava de la direcció exacta en què Abdeslam, el presumpte cervell de l'aparell logístic del 13-N, va ser detingut finalment el passat dia 18.

L'últim error està relacionat amb l'alliberament per falta de proves de Fayçal Cheffour, fins dilluns passat el principal sospitós del 22-M i considerat fins llavors en mitjans belgues com el tercer suïcida de l'aeroport. Ahir la Justícia belga va allargar un mes la detenció de Aboubakar A., ??ja l'únic detingut inculpat pels atemptats de Brussel·les.

A més, el terrorista suïcida del metro de Maalbeek a Brussel·les va reclamar el subsidi d'atur en persona onze dies abans dels atemptats sense causar la més mínima alarma, tot i tenir una ordre crida i cerca d'Interpol per terrorisme de desembre.

Les forces de seguretat europees estan buscant vuit persones suposadament relacionades amb el doble atemptat de Brussel·les, on van morir 32 persones, i els atacs del 13 de novembre a París, on hi va haver 130 víctimes mortals, segons la CNN. El mitjà nord-americà va assegurar haver contactat amb una font que va accedir a un informe de 11 pàgines, distribuït entre els organismes europeus de seguretat el 23 de març, un dia després dels atacs de Brussel·les.

Segons aquest document, tots menys un dels sospitosos tenen connexions amb Abdelhamid Abaaoud, suposat cervell dels atacs del passat 13 de novembre a França i abatut a Saint Denis per la policia francesa el 18 de novembre.

Les autoritats belgues van ampliar a tota la regió de Brussel·les la prohibició d'una manifestació en contra de l'islamisme i la immigració prevista per dissabte a Molenbeek, el districte de la capital conegut per haver estat lloc de pas o residència de terroristes.