Estats Units va instar ahir 50 països a compartir més informació d'intel·ligència entre tots per tal de reduir el risc de terrorisme nuclear de grups com Estat Islàmic (EI), en una cimera a la qual Washington busca donar continuïtat amb un nou grup de treball que es reunirà anualment. La possibilitat, de moment hipotètica, que grups com l'EI o Al-Qaeda obtinguin el material nuclear que alberguen diversos països del món i aconsegueixin fabricar un artefacte atòmic improvisat va ser el tema principal de la IV Cimera de Seguretat Nuclear, que es va tancar ahir després de dos dies de reunions a Washington. "Tots estem d'acord que derrotar grups terroristes com l'EI requereix que compartim més informació. Tots entenen això després del que ha passat a Brussel·les, a Turquia, el Pakistan i tants altres països", va dir el president dels EUA, Barack Obama, en una conferència de premsa en acabar la cimera. "He convidat a les nacions representades en aquesta cimera a unir-se a una conversa més àmplia entre les nostres agències d'intel·ligència i seguretat sobre com podem millorar la forma en què compartim informació dins dels nostres governs i entre les nostres nacions", va continuar.

Aquest diàleg entre els més de 50 països representats en la cimera se centrarà en "prevenir tot tipus d'atacs terroristes, especialment aquells que puguin implicar armes de destrucció massiva", va afegir. En una sessió de la cimera dedicada al tema, Obama va reconèixer que fins ara "cap grup terrorista ha tingut èxit per fer-se amb un artefacte nuclear", però va instar a fer "tot el possible" per prevenir-lo. Després d'aquesta sessió, els assistents a la cimera van afirmar en un comunicat conjunt que "el risc del terrorisme nuclear i radiològic segueix sent una de les majors amenaces a la seguretat internacional, i aquesta amenaça evoluciona constantment". "Cal treballar més per prevenir que actors no estatals obtinguin materials nuclears o radioactius que podrien emprar-se per a propòsits maliciosos", sostenen els dirigents.

El principal anunci de la Cimera va ser la creació d'un nou grup de treball internacional sobre seguretat nuclear que es reunirà anualment per impulsar el debat sobre aquest tema, i en què participaran 39 països, entre ells Espanya, EUA, Xina, Índia, França, Regne Unit, Japó, Argentina, Mèxic o Xile. Aquest grup busca donar continuïtat al procés de cimeres de seguretat nuclear que es va iniciar el 2010 a iniciativa d'Obama, i que va tenir ahir la seva última edició, ja que el president nord-americà deixarà el poder al gener i no està clar que el seu successor vulgui prendre el relleu.

Amb el suport de l'ONU i la Interpol, experts d'aquests 39 països es reuniran almenys un cop l'any "per preservar les xarxes de cooperació que hem construït (al llarg de les cimeres), per institucionalitzar aquest treball i per seguir obtenint avenços durant molts anys", va explicar Obama.

Absència de Rússia

La cimera es va veure enfosquida per l'absència de Rússia, el país amb el major arsenal nuclear del món, que malgrat haver assistit a les edicions anteriors va decidir no enviar aquesta vegada a cap representant per considerar que la cita interferia en el treball de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA).

Obama va destacar ahir que és "molt difícil" veure grans avenços en el desarmament nuclear mundial "tret que els Estats Units i Rússia siguin líders" en això, perquè aquests dos països concentren més del 90 per cent de les armes nuclears del món.

El 2011, Estats Units i Rússia van signar un nou tractat START de desarmament perquè el 2018 les ogives que posseeixen estiguin en el seu nivell més baix des de la dècada de 1950, i aquest objectiu "s'està complint" gradualment, segons Obama. Però al mandatari nord-americà li agradaria "reduir encara més l'arsenal nuclear" dels dos vells enemics de la Guerra Freda, i després de la signatura del tractat va contactar amb el Govern rus per a "iniciar una nova fase de reducció" de les armes de tots dos països. "Atès que (el president rus, Vladímir Putin) va tornar al poder i va imposar una visió que emfatitza el poder militar per sobre del desenvolupament dins de Rússia i la diversificació de la seva economia, no hem vist el tipus d'avenços que hauria esperat amb Rússia" en el nuclear, va admetre Obama.

Poc després d'arribar al poder, el 2009, Obama va pronunciar un discurs a Praga en què va presentar una ambiciosa agenda per avançar cap a "un món lliure d'armes atòmiques", i ahir va reconèixer que no ha aconseguit tot el que es va proposar. "Ja vaig dir a Praga que complir aquesta agenda no seria una cosa ràpida, i que potser no passarà mentre jo estigui viu. Però hem començat", va argumentar.