El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat avui la llei catalana que prohibeix l'ús de la tècnica de la fractura hidràulica o "fracking" en la recerca d'hidrocarburs en aquesta comunitat autònoma, en considerar que envaeix competències estatals.
El Ple del tribunal de garanties ha estimat parcialment el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern contra la Llei catalana de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic de Catalunya, que incloïa aquesta mesura, en entendre que envaeix competències de l'Estat.
La norma anul·lada plantejava la prohibició de la fractura hidràulica "quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socioeconòmiques de la zona, o en relació amb altres àmbits competencials de la Generalitat".
El TC ja ha assenyalat en altres dues sentències que la prohibició del "fracking" en normes de comunitats autònomes envaeix les competències de l'estat (en concret ho va assenyalar respecte a Cantàbria i La Rioja).
El Govern garanteix que preservarà el model comercial català i que a Catalunya no hi haurà 'fracking'
El secretari d'Empresa i Competitivitat, Joan Aregio, ha garantit aquest divendres que el Govern preservarà el model comercial català i que a Catalunya no hi haurà 'fracking'. Ho ha dit en declaracions als mitjans després que el Tribunal Constitucional hagi tombat les lleis catalanes contra la fractura hidràulica i les grans superfícies fora de les ciutats. Aregio ha assegurat que el Govern "seguirà prenent totes aquelles mesures per la via que sigui perquè el que es perseguia amb aquestes normatives es mantingui en peu". També ha aprofitat per criticar que les decisions de l'alt tribunal "responguin més a un principi de jerarquia entre l'Estat i les comunitats autònomes que a un estricte repartiment de competències". Així mateix, ha carregat contra el govern espanyol per la seva "vocació purament uniformista".
Aregio ha lamentat que el govern espanyol busqui "uniformar la vida" dels ciutadans en tots els àmbits, en concret posant traves a la capacitat de la Generalitat de dictar normatives mediambientals i atacant el model comercial, un model que ha reivindicat com a bo, "no perquè sigui català, sinó perquè té un ampli consens social tant de les administracions, com del sector i dels propis consumidors". "Que se l'ataqui d'aquesta manera ens sembla que no té cap sentit", ha apuntat.
